LA SEGARRA - Dijous 13 maig 2021 (Mª Clara Martínez)
Les Oluges-Castellnou d’Oluges-Malgrat de Segarra-La Prenyanosa-Montcortés.
La d’avui serà una ruta lineal, per tant el primer que farem es deixar cotxes al principi i al final de la ruta.
Iniciem la caminada d’avui al bonic poble de Les Oluges. El nom d’aquest poble és en plural, per què antigament hi havia dos nuclis: l’Oluja Alta o Sobirana i l’Oluja de Baix,o Jussana. D’Oluja Sobirana resten unes parets de casa senyorial, aprofitades com habitatge, i la capella del castell, l’ermita de Sant Salvador, que es troben a la part més alta del poble. També en destaquen uns carrerons coberts amb marcat estil medieval.
A l’Oluja de Baix o Oluja Jussana hi destaquen l’església parroquial de Santa Maria i el magnífic castell-palau. Ens posem en marxa, en direcció a Castellnou d’Oluges, passant pel Molí del Castell, mut testimoni dels molts molins fariners que hi havia a aquesta zona. Travessem Castellnou d’Oluges, parant atenció en l’església de Sant Pere i en un immens lledoner declarat arbre monumental.
Una mica més endavant arribem a Malgrat de Segarra, entitat de població que pertany a Cervera. Un petit grup de cases que havien estat habitades per pagesos que vivien del camp i del bestiar, es troben als peus del seu castell, un gran casalot molt reformat i que ha recuperat, en certa mesura, el seu aspecte medieval. Donem la volta al castell i ens meravellem amb els immensos camps de cereal, verd intens, i que moguts pel vent sembles mars amb onades verdes. Un espectacle fascinant.
Ja veiem el proper poble: la Prenyanosa, també una entitat de població pertanyent a Cervera. Una vintena de cases, sobre el pendent de la vall. Tots els pobles que anem recorrent tenen dues característiques bàsiques: es troben edificats aprofitant el pendent d’un tossal, i al seu cim hi ha un castell. Tot plegat per tenir bon domini visual del seu entorn. Ara ens queda un tram de camí força llarg fins arribar al següent nucli de Població, Montcortés. Com que anem per còmodes pistes forestals, ens podem delectar amb els paisatges i antigues construccions que anem trobant al nostre pas. La Segarra està situada en un altiplà, amb hiverns freds i estius secs i calorosos. La vegetació predominant són els camps de cereal i algunes petites clapes de pins, alzines i roures. I és per aquest passat i present agrícola pel que trobem diverses barraques, murs, feixes i diverses construccions que van lligades al mon de la pagesia. Montcortés és el darrer núcli que ens queda per visitar.
El seu imponent castell es fa visible des de molt lluny, una majestuosa fortalesa que contrasta amb el petit nucli de Montcortès, format per petites cases de pagès dels segles XVII i XVIII i l'església de Santa Anna, del segle XVI. El castell és de planta rectangular i conserva dues torres. Es poden distingir tres cossos ben diferenciats: el cos central utilitzat com habitatge, les dues torres amb finalitats defensives, i un tercer cos situat a la dreta i de dimensions més petites destinat segurament a usos agrícoles. La comarca de La Segarra és anomenada «terra de castells» pel gran nombre de fortificacions que s'hi aixequen. Els segles XI-XII en aquest indret, travessat per la vall del riu Sió, s'hi dibuixava la frontera entre els comptats catalans cristians i l'Al-Àndalus àrab. Aquest fet convertia aquesta zona en un espai insegur amb fortes necessitats defensives. Un cop desapareguda la frontera, els castells van perdre la seva funció defensiva i la majoria es van anar convertint en casals senyorials, seus d'un feudalisme que es va mantenir fins al segle XIX.
I aquí donem per finalitzada la sortida d’avui. Una ruta molt planera, per amplies pistes forestals, apta per a tothom, i amb l'al·licient i la bellesa dels immensos camps de cereals i la història dels seus castells. Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera.
Powered by Wikiloc
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Títol:
Escriu: