Aitona - Ruta dels arbres florits

Dissabte 10 març 2018 (Mª Clara Martínez)

Avui hem fet una ruta per la comarca del Segrià, pel terme municipal d'Aitona.

Aquesta és la «Ruta de l'Arbre Florit», impulsada per l'Ajuntament d'Aitona, i dins el projecte FRUITURISME. Un projecte pioner endegat a Aitona que, mitjançant la difusió del món de la fruita dolça local, pretén impulsar la dinamització econòmica del Baix Segre. Fruiturisme vol oferir activitats que facin sentir el gust per la fruita i que, alhora, posin en valor el patrimoni, el paisatge i la cultura d’Aitona.

Per arribar al punt de sortida: seguint la carretera en direcció a Seròs, just a la sortida del poble, prenem el primer desviament a l'esquerra, una pista asfaltada, fins a passar per un pont per sobre el riu Segre i trobar una pista de terra a la nostra esquerra. Aquí hi ha una petita explanada on podem deixar el cotxe. Agafem la pista de terra que surt a la nostra esquerra. Aquí comencem a gaudir dels immensos camps d'arbres florits. Depenent de la varietat de fruita, trobem camps completament florits i d'altres que tot just comencen la seva floració. I diferents tons de color rosat, o arbres de flor blanca.... tot plegat fan que el recorregut sigui una autèntica meravella.

També passem a prop d'alguns masos i alguns magatzems, alguns d'ells de construcció molt antiga, treballats amb tova.

Ens arribem fins el pantà d'Utxesa, un espai natural catalogat dins el PEIN (Pla d'Espais d'Interès Natural). Té una superfície de 642 ha, formant part dels termes municipals de Torres de Segre, Aitona i Sarroca de Lleida. Aquest pantà és una de les úniques zones humides actuals de la Depressió Central.

Aquí podem gaudir d'un paisatge completament diferent del que hem travessat fins ara, amb una notable diversitat de flora i fauna típiques d'aquestes zones humides. Aquest pantà es troba en el canal de Seròs.

El Canal de Seròs neix a Lleida i porta part de les aigües del Segre fins una central hidroelèctrica, alhora que aquesta aigua també és aprofitada per regar els camps de cultiu de la zona. Creuem el canal de Seròs per un pont i ens passem una estona gaudint dels reflexos dels arbres en les tranquil·les aigües del pantà, els racons i les vistes.

Deixem enrere el pantà d'Utxesa i tornem a caminar per camps d'arbres florits. Veiem operaris treballant en els camps, esporgant els arbres. I tots es mostren molt amables, quan els fem alguna pregunta referent a la seva feina. És mig matí i en un encreuament de pistes, envoltats de presseguers florits, parem a fer un most per recuperar forces.

Després d'esmorzar continuem la nostra marxa. En pocs minuts albirem ja el poble d'Aitona, d'on hem sortit aquest matí, i ens tornem a trobar el canal de Seròs. Abans de creuar-lo, ens desviem una mica per visitar les restes d'un jaciment arqueològic de l'edat del Bronze Final, que es troba en el cim d'un turó proper. És el poblat ibèric de Genó, la cronologia del qual es pot establir en un moment indeterminat del segle IX aC. Genó va tenir un període d'ocupació brevíssim. El poblat va ser destruït en la seua totalitat de manera

violenta, en concret per un incendi. L'incendi hagué de ser ràpid i total, potser únicament va haver-hi temps d'arreplegar alguns dels objectes metàl·lics de major grandària i valor i, gràcies a això, s'han conservat les peces en el seu lloc i amb una integritat difícil d'aconseguir en altres jaciments i es va poder determinar que els seus pobladors produïen cervesa. 

És fins a la data el lloc a Europa més antic de producció d'aquesta beguda.

Des d'aquest petit tossal gaudim d'una gran panoràmica sobre els camps d'arbres florits, el Canal de Seròs, i Aitona.

Baixem del tossal on hi ha les restes de Genò i ja enfilem la pista que ens porta de tornada a Aitona. Abans de donar per finalitzada la ruta d'avui, ens endinsem pel nucli antic del poble i gaudim dels seus monuments més importants, com l'església parroquial de Sant Antolí, la Capella de Sant Gaietà i diferents racons de l'anomenat Barri de la Moreria, que ens ofereix nombroses mostres de patrimoni morisc medieval.

Un cop visitat el poble, donem per finalitzada la sortida d'avui. Esperem que us hagi agrad i us esperem a la propera.

Ulldemolins - Congost de Fraguerau

Sortida dissabte 3 març 2018 (escriu Mª Clara Martínez)

Una fantàstica i variada ruta per terres del Priorat, en concret del municipi d'Ulldemolins. Aquest és un municipi abrubte, que ocupa la part alta de la vall del riu Montsant que el creua de NE a SW, tot formant un estret congost. Altives cingleres de conglomerat amaguen nombroses coves, balmes i amagatalls de tota mena, alhora que la tradició eremita de la zona, ha donat pas a la construcció de nombroses ermites, habitades antigament per aquells ermitans que buscaven un refugi on trobar la pau espiritual.

El punt d'inici de la sortida d'avui és el poble d'Ulldemolins, únic nucli de població de tot el terme municipal. El mateix nom del poble i del municipi ja ens dona idea del seu passat: un lloc on antigament hi havia molts molins.

Situat en una de les poques zones planeres del terme, en aquest poble hi destaquen: l'església parroquial de Sant Jaume, construïda en el lloc on hi havia hagut el castell; el Santuari de la Mare de Déu de Loreto, protectora del poble, al que l'any 1685 va lliurar d'una plaga de llagosta; força cases amb portalades adovellades; i per les rodalies del poble, les ermites de Sant Antoni, Sant Bartomeu i Santa Magdalena.

Sortim del poble en direcció a l'ermita de Sant Antoni. Encara que avui es coneix com de Sant Antoni, la titular d'aquesta ermita fou, fins ben entrat el segle XVI, Santa Bàrbara. L'ermita compta amb el refugi de Sant Antoni, amb una capacitat per a 20 persones, i amb un entorn preparat per a pic-nic i esbarjo. Deixem enrere l'ermita tot vorejant el riu Montsant, que no tarda en engorjar-se en un fantàstic congost: el de Fraguerau. El primer que ens crida l'atenció són les cingleres de conglomerat, amb les seves curioses formes, balmes i forats. Moltes d'aquestes formes tenen nom propi, com els Tres Jurats, els Tres Jurats Petits, la Roca Balladora o el Bolet.

Arribem a un lloc de bellesa extraordinària on el riu ha excavat la roca i l'aigua baixa molt encaixonada entre els cingles: les Cadolles Fondes.

Una mica més endavant hi ha el Racó de la Pastera, lloc on hi conflueix un torrent i que es diu que a principis del segle XVIII s'hi refugià gent de la vila i que, en una concavitat de la cova de la Pastera hi pastaven el pa.

Seguim recorrent el sender i arribem a un desviament que ens porta a la balma i l'ermita de Sant Bartomeu. Travessem un parell de ponts penjants, resseguim un sender ben marcat i de seguida hi arribem. 

Aquest lloc va ser habitat per l'anacoreta fra Guerau Miquel, que buscava un lloc on viure en solitud i que ha donat nom al congost. De la gran balma obrada en queden les parets i algunes dependències. Uns metres més endavant trobem una part de la caverna que s'anomena balma de les Bassetes, on hi ha la font dels Cossis on hi són presents els degotalls. L'aigua es recull en un cossi natural i dos artificials. Aquest racó és protegit amb una paret de pedra. L'ermita es va bastir el segle XIII, d'estil romànic i formada per una nau rectangular. Aquest és un lloc ideal per fer una aturada per recuperar forces amb l'esmorzar. Per seguir el nostre camí, hem de recular, tornar a passar pels ponts penjants i seguir a partir del desviament.

Anem sortint del congost i ens anem enfilant pel Grau de Ventadors. Primer per zona boscosa, després per uns estrets lloms de conglomerat, força estrets i aeris, que fan patir a més d'un. Alerta!! No apte per a persones amb vertigen o por a les altures. Molta precaució si ha plogut. La roca pot ser molt relliscosa, i no hi ha on agafar-se. Les vistes són espectaculars. La serra de La Llena, el Montsant, que ens mostra la bellesa dels estrats fortament inclinats, el barranc dels Pèlecs... Anem pujant, passant passos exposats i trams de sender, fins arribar a la part més elevada: la Punta dels Pins Carrassers. I allà iniciem el descens, pel Grau del Llop. Vertiginós al començament, també amb molta pedra humida que relliscava força, més suau cap el final. I en poca estona tornem a ser a l'ermita de Sant Antoni i ja tornem al poble d'Ulldemolins.

Hem gaudit de racons de gran bellesa, vistes extraordinàries, un xic d'aventura.... Molt bona sortida. No recomanable per a persones amb problemes de vertigen o por a les altures, al menys la segona part de la ruta, ni per a nens petits. Desitgem que us hagi agradat i us esperem a la propera.

De Sant Joan a Sant Quintí de Mediona

Dissabte 17 febrer 2018 (Mª Clara Martínez)

Avui hem fet una bonica i variada travessa per terres de l'Alt Penedès.

Iniciem la ruta a Sant Joan de Mediona. El nucli Sant Joan de Mediona és la capital del municipi i és el nucli més gran, i on hi ha l’Ajuntament i la majoria de serveis. És un poble ben arranjat i destaca la pavimentació feta amb lloses al barri de l’Església. Aquest és un petit nucli format al voltant de l’església de Sant Joan de Conilles, on trobem la rectoria i tres carrerons d’estructura antiga, que donen al lloc un caire molt maco i acollidor.

Des d'allà mateix iniciem un sender amb marques blanques i grogues (PR). Travessem la riera de Mediona i comencem a pujar en direcció a la Muntanya del Marquès. Ho fem per un sender per mig el bosc, resseguint la llera d'un torrent, que s'ens mostra força costerut, però no massa llarg. A dalt, trobem un pal indicador i en dirigim a la masia de les Clivelleres.
Aquest és un mas força antic, en fase de restauració i que, com a anècdota, els anys 90 va ser utilitzat per un grup de delinqüents que hi amagaven armes i objectes robats. El fet va tenir molt ressò a la comarca, atès que molts d'aquest objectes eren de masies veïnes....

Aprofitem per fer un most al costat de la masia i acabem de pujar fins el cim del Turó de les Clivelleres, de 744 metres d'alçada. Les vistes són esplèndides.

Aquest és el punt més alt de la sortida d'avui. A partir d'aquí, tot és baixada.

Ara anem a trobar la riera de Mediona. Comencem el descens per un bonic sender, pel mig d'un bosc de pins, fins que arribem a un coll amb un encreuament de camins. ALERTA!! Aquí vàrem tenir problemes. La pista que surt cap a la dreta, porta cap a la urbanització de Can Verdaguer. Però nosaltres volíem intentar trobar l'antic camí de l'Obac de Dalt o anar a trobar la riera de Mediona. El camí de l'Obac de Dalt no el vàrem trobar i vàrem seguir cap abaix. Quan ja érem a tocar de la carretera que va de Sant Joan de Mediona a Can Verdaguer, un home molt mal carat i amb molt males paraules ens va començar a increpar dient-nos que allò era casa seva i ens va fer fora fet un energumen. Al girar cua, vàrem veure que de fet no érem els primers en arribar allà. Un sender a la nostra esquerra

ens va fer arribar a la carretera, que era a uns 60 metres. He d'aclarir que en el coll on vàrem agafar el camí, hi havia una cadena i un rètol de finca particular. Però en tots els mapes aquell camí surt com a via de comunicació entre la carretera i la masia de l'Obac de Dalt, o entre el mas de les Clivelleres i l'Obac de Dalt. I no és la primera vegada que un camí públic travessa una finca particular..... La pregunta és, És certament privat, aquest camí? Si algú ho sap, agrairé molt qualsevol aclaració.

Passat aquest ensurt, baixem fins la riera de Mediona on seguim el seu traçat per un preciós engorjat. Aquest lloc te doble importància. Amb els anys la riera es va anar fent pas a través de la serralada Prelitoral i va formar un paisatge pintoresc de cingleres i de gorgs. A part, arran de la riera es consolidar el camí ral que, amb poc desnivell, permetia els animals i els carros accedir de les planes de l'interior al mar. Altes parets de pedra, plenes de forats, coves i baumes, ens fan sentir insignificants.

Ja a punt d'acabar-se l'engorjat, a mà dreta trobem el camí d'accés al castell de Mediona. Aquest no va ser un castell defensiu com la majoria, va ser construït per vigilar aquest congost de la riera de Mediona, punt de comunicacions molt estratègic. L'origen d'aquest castell és molt antic. És molt possible que fos construït pels sarraïns i després conquistat pels cristians. De la part més antiga, segle XIII, tan sols en queden unes poques restes.

Una gran torre quadrada, de parets molt gruixudes i que es pot accedir a la part superior per una escala de cargol, data del segleXV. L'església de Santa Maria, a pocs metres del castell, també ha sigut restaurada en diverses ocasions. Fins i tot els templers van deixar-hi la seva empremta. Tot plegat un conjunt arquitectònic que no podem deixar de visitar. S'hi fan visites guiades, sempre.

Acabada la visita al castell, tornem a la riera i la continuem resseguint, fins arribar a Sant Quintí de Mediona. A l'entrada del poble, el primer que trobem és Les Deus Aventura, un parc d'oci i natura, amb tirolines, ponts penjats i activitats d'aventura per a tota la família. També hi ha les grutes on l'aqüífer Carme-Capellades ha anat formant tot un seguit d'estalactites i estalagmites i unes coves i cavitats de gran bellesa. L'any 1954 es van construir 23 brocs que aboquen l'aigua d'aquest aqüífer a la riera de Mediona.

Un cop visitat el lloc, i ja en el poble de Sant Quintí de Mediona, donem per finalitzada la sortida d'avui. Una ruta sense complicacions, variada i molt bonica. Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera.

La Tallada - Garrigoles - Viladamat - Ruïnes d'Empúries

Dissabte 10 febrer 2018 (Mª Clara Martínez)

Una ruta espectacular, per la bellesa dels seus racons, les vistes, i la història que s'amaga darrere les pedres d'Empúries. Hem caminat per terres de l'Empordà, a cavall entre l'Alt i el Baix Empordà.

Sortim de La Tallada d'Empordà, un dels típics pobles del Baix Empordà, ben conservat, amb el seu nucli antic ancorat al seu passat medieval. En destaca l'església parroquial de Santa Maria i les restes del recinte murallat, en el que es conserven les restes de sis, de les seves set torres.

Iniciem la caminada d'avui posant rumb a Marenyà, un petit nucli de població que pertany al municipi de La Tallada d'Empordà. A la part més elevada del nucli hi trobem l'església de Sant Esteve, un notable edifici religiós.

Seguim la nostra ruta i ens dirigim a Garrigoles, un altre petit poble encara del Baix Empordà on, al bell mig de les masies que formen el nucli, hi ha l'església parroquial de Sant Sadurní. Les terres que envolten aquest nucli de població van estar sembrades de vinya fins que va arribar la fil·loxera. Des de les hores, es conrea cereal, ferratges, oliveres i altres cultius de secà, al temps que hi ha força boscos de pi.

En el pati d'una masia deshabitada de Garrigoles hi trobem aixoplug de la tramuntana que comença a bufar amb força i recuperem forces amb un bon esmorzar. Amb les piles carregades, ara enfilem cap el Puig Segalar.

En suau pujada, per pistes forestals i algun sender, envoltats de boscos de pins joves, i amb un tast de les vistes que tindrem a dalt, anem fent camí fins assolir el seu cim. 

Aquest és un cim modest, uns 175 metres, però és una talaia espectacular que deixa als nostres peus tota la plana empordanesa i que ens permet una extraordinària vista del golf de Roses, el Montgrí, el Pirineu, el Montseny.... El seu entorn ha sigut arranjat amb un espai amb taules i bancs per fer-hi pic-nic, o per reposar. I al cim hi ha un vèrtex geodèsic i un plafó amb el que podem orientar-nos i identificar les muntanyes i els llocs que es mostren davant nostre. Cal destacar també que en aquest cim ens trobem en la frontera entre el Baix i l'Alt Empordà.

Avui tenim un company de ruta que ens fa una mica la guitza.... un fort vent de tramuntana. Aquest vent és típic de la zona de l'Empordà, i com més al nord, més fort bufa. I sol ser molt fred, atès que ve directament de la zona polar, travessa el Pirineu, que en aquesta època sol estar nevat, i sembla tallar-nos la pell. No tardem en començar a baixar del Puig Segalar, en direcció a Viladamat, ara ja a l'Alt Empordà. Abans d'arribar-hi però, passem pel castell de Sant Feliu de la Garriga, adossat a l'església de Sant Feliu. Actualment s'estan excavant i restaurant els dos edificis.

En poca estona ja som a Viladamat. Aquesta població és d'origen romà, així ens ho dona a entendre la seva distribució urbana, un nucli de carrers rectilinis formant angles rectes, i les restes arqueològiques que s'han trobat. En aquest poble hi trobem l'església de Sant Quirze, el palau gòtic de la Pabordia i el jaciment arqueològic dels Tolegassos, on s'ha posat al descobert una vil·la romana, dues petites necròpolis familiars i un forn de teules. Deixem Viladamat i ja enfilem cap a Sant Martí d'Empúries. Abans però, passem pel petit nucli de Cinc Claus, format per uns pocs masos (cinc, originàriament), l'ermita de Santa Reparada i les restes del castell.

I arribem a Sant Martí d'Empúries, una vila de caràcter medieval, que als segles IX, X i XI va ser la capital del Comtat d'Empúries fins que el 1078 es va traslladar a Castelló d'Empúries, lloc menys exposat als atacs.

Aquí hi destaquen l'església de Sant Martí, el castell, les muralles, la Casa del Servei Forestal i el Jardí Víctor Català.

I per acabar la sortida d'avui, visita obligada a les Ruïnes d'Empúries. Aquest és l'únic lloc on es concentren alhora una ciutat i una factoria gregues, un poblat dels indigetes i una ciutat romana. Seria imperdonable arribar fins aquí i no fer una visita a aquest magnífic recinte, així com recorre el camí que

voreja la platja fins la propera població de l'Escala.

Aquest ha sigut un recorregut molt agradable, molt planer, i molt fàcil de fer. Recomanable per fer amb nens, a peu o en bicicleta, i en qualsevol època de l'any, Es pot fer tot o el tram que es desitgi, sense presses, assaborint cada racó, cada poble....

Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera, com sempre, tot Caminant per Catalunya.

Cabrera i Pla d'Aiats

Dimarts 30 gener 2018

Nova sortida entre setmana del Caminant per Catalunya amb la companyia d’en Toni Vilaró, i en el seu territori, la comarca d’Osona. En aquest cas una tradicional excursió a Cabrera i el Pla d’Aiats. Dos cims o cingleres molt conegudes que ressalten enmig del Cabrerès mirem per on mirem.

Primer hem pujat a cabrera des del coll del Bram. I ho hem fet per l’antic camí que s’utilitzava per circular-hi. La baixada l’hem fet per les escales, que ens ajuden a superar un desnivell gairebé vertical.

A dalt del pla hi trobem les restes d’un antic castell, una senyera i una rosa dels vents. No cal dir que les vistes son magnífiques en totes les seves vessants.

També hi destaca el Santuari de Santa Maria de Cabrera. És una església de nau única sense absis. Un bon lloc per fer parada i fonda on hi trobem unes taules per reposar.

 

Com hem dit, la baixada l’hem fet directament per les escales que ens acosten de nou al coll del Bram. Des d’aquest punt agafem un altre camí que ens porta fins al Pla d’Aiats. Una mena de pla acinglerat per tots els cantons i situat a 1.300 metres d’alçada. Té una extensió de gairebé 4 kilòmetres i una amplada que varia d’uns 200 – 300 metres. Una autèntica bellesa que ens obsequia de nou, amb unes vistes excepcionals tant a Osona, com la Garrotxa i la Selva.

Dos punts imprescindibles per a tot bon excursionista. A més, nosaltres hi hem trobat una mica de neu que ens hi ha donat un atractiu més.