dimarts, 20 de març de 2018

Ulldemolins - Congost de Fraguerau

Sortida dissabte 3 març 2018 (escriu Mª Clara Martínez)
Una fantàstica i variada ruta per terres del Priorat, en concret del municipi d'Ulldemolins. Aquest és un municipi abrubte, que ocupa la part alta de la vall del riu Montsant que el creua de NE a SW, tot formant un estret congost. Altives cingleres de conglomerat amaguen nombroses coves, balmes i amagatalls de tota mena, alhora que la tradició eremita de la zona, ha donat pas a la construcció de nombroses ermites, habitades antigament per aquells ermitans que buscaven un refugi on trobar la pau espiritual.











El punt d'inici de la sortida d'avui és el poble d'Ulldemolins, únic nucli de població de tot el terme municipal. El mateix nom del poble i del municipi ja ens dona idea del seu passat: un lloc on antigament hi havia molts molins.
Situat en una de les poques zones planeres del terme, en aquest poble hi destaquen: l'església parroquial de Sant Jaume, construïda en el lloc on hi havia hagut el castell; el Santuari de la Mare de Déu de Loreto, protectora del poble, al que l'any 1685 va lliurar d'una plaga de llagosta; força cases amb portalades adovellades; i per les rodalies del poble, les ermites de Sant Antoni, Sant Bartomeu i Santa Magdalena.
Sortim del poble en direcció a l'ermita de Sant Antoni. Encara que avui es coneix com de Sant Antoni, la titular d'aquesta ermita fou, fins ben entrat el segle XVI, Santa Bàrbara. L'ermita compta amb el refugi de Sant Antoni, amb una capacitat per a 20 persones, i amb un entorn preparat per a pic-nic i esbarjo. Deixem enrere l'ermita tot vorejant el riu Montsant, que no tarda en engorjar-se en un fantàstic congost: el de Fraguerau. El primer que ens crida l'atenció són les cingleres de conglomerat, amb les seves curioses formes, balmes i forats. Moltes d'aquestes formes tenen nom propi, com els Tres Jurats, els Tres Jurats Petits, la Roca Balladora o el Bolet.











Arribem a un lloc de bellesa extraordinària on el riu ha excavat la roca i l'aigua baixa molt encaixonada entre els cingles: les Cadolles Fondes.
Una mica més endavant hi ha el Racó de la Pastera, lloc on hi conflueix un torrent i que es diu que a principis del segle XVIII s'hi refugià gent de la vila i que, en una concavitat de la cova de la Pastera hi pastaven el pa.
Seguim recorrent el sender i arribem a un desviament que ens porta a la balma i l'ermita de Sant Bartomeu. Travessem un parell de ponts penjants, resseguim un sender ben marcat i de seguida hi arribem. 











Aquest lloc va ser habitat per l'anacoreta fra Guerau Miquel, que buscava un lloc on viure en solitud i que ha donat nom al congost. De la gran balma obrada en queden les parets i algunes dependències. Uns metres més endavant trobem una part de la caverna que s'anomena balma de les Bassetes, on hi ha la font dels Cossis on hi són presents els degotalls. L'aigua es recull en un cossi natural i dos artificials. Aquest racó és protegit amb una paret de pedra. L'ermita es va bastir el segle XIII, d'estil romànic i formada per una nau rectangular. Aquest és un lloc ideal per fer una aturada per recuperar forces amb l'esmorzar. Per seguir el nostre camí, hem de recular, tornar a passar pels ponts penjants i seguir a partir del desviament.











Anem sortint del congost i ens anem enfilant pel Grau de Ventadors. Primer per zona boscosa, després per uns estrets lloms de conglomerat, força estrets i aeris, que fan patir a més d'un. Alerta!! No apte per a persones amb vertigen o por a les altures. Molta precaució si ha plogut. La roca pot ser molt relliscosa, i no hi ha on agafar-se. Les vistes són espectaculars. La serra de La Llena, el Montsant, que ens mostra la bellesa dels estrats fortament inclinats, el barranc dels Pèlecs... Anem pujant, passant passos exposats i trams de sender, fins arribar a la part més elevada: la Punta dels Pins Carrassers. I allà iniciem el descens, pel Grau del Llop. Vertiginós al començament, també amb molta pedra humida que relliscava força, més suau cap el final. I en poca estona tornem a ser a l'ermita de Sant Antoni i ja tornem al poble d'Ulldemolins.


Hem gaudit de racons de gran bellesa, vistes extraordinàries, un xic d'aventura.... Molt bona sortida. No recomanable per a persones amb problemes de vertigen o por a les altures, al menys la segona part de la ruta, ni per a nens petits. Desitgem que us hagi agradat i us esperem a la propera.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Títol:
Escriu: