Torre i Pic d'Eina

Fa unes setmanes l'Andreu Pérez  va manifestar-me el seu interés en repetir la pujada a la Torre d'Eina, un cim que vàrem assolir aprofitant una excursió organitzada per el Centre Excursionista Ripoll ja fa uns anys, a Eina des de Núria.
I el passat dissabte 14 de juny vàrem fer el recorregut que va suposar passar per moltes Eines: Coma, coll, vall, pic i torre, en una excursió que va deixar molt bon record als participants.
La Coma d'Eina s'assoleix des de Núria, passant entre la Roca del Malé i el Cap de Porc.
Es una vall reclosa, i encara amb moltes plaques de neu, malgrat lo avançat de la temporada, en ple mes de juny.
Creuant el torrent vàrem començar a pujar per la costa on hi ha la font de la Trinitat, per assolir el llom del Roc del Malé, on hi ha la cabana dels soldats.
I de camí, ara planejant molt més, cap al coll d'Eina o de Núria. La doble denominació ens enfrenta a reconèixer la importància d'aquest pas en els camints de romiatge que portaven des de l'alta Cerdanya (Eina) i el Conflent (Planés) cap al santuari de Núria.

Des del coll d'Eina es pot admirar la gran vall d'Eina, un dels llocs mítics dins del món de l'estudi botànic pirinenc on des del segle XVIII hi han anat a herboritzar els més importants naturalistes europeus. Avui la vall ha estat convertida en Reserva Natural, pel que és prohibit arrencar plantes i flors. L'esmorzar al pic d'Eina fou copiòs com sempre.

Malgrat que el temps era inestable, amb boires que anaven enterbolint a vegades el cim, varem fer la marrada fins a la Torre d'Eina, un autèntic gegant amb els seus 2.832 metres d'alt. La decisió d'anar-hi fou encertada ja que varem poder admirar una vista de la plana cerdana, des d'un punt de vista molt poc freqüent.

De retorn cap al pic d'Eina, per fer una excursió circular, férem l'ascensió al Noufonts, el quart cimdel conjunt ripollès (sols el Puigmal, Bastiments i Pic de l'Infern el superen) amb els seus 2.861 m. alt.
La baixada per la vall i coma del Noufonts fou ràpida. I tot el recorregut amenitzat per llegendes de miracles marians, de soldats i carabiners, botànics perseguits per els carlins, romeus nuriencs perduts per les muntanyes, de cabanes de pastors o refugis, etc ... I sempre amb el caliu especial (sempre juganer i ocurrent) que donen els companys d'excursió.

Una sortida que cal fer alguna vegada.
Antoni Llagostera  Fotos: Ramon Busquets

Camí Ral Vallfogona

El passat dilluns vàrem fer una nova sortida per Vallfogona de Ripollès, enllaçant amb Ripoll a través de l'antic camí Ral.
El primer que  vàrem fer és visitar el nucli medieval de la població ripollesa.
El casc antic consta d'una plaça central al voltant de la qual i de forma circular s'hi construeixen les antigues vivendes. Antigament estava enmurallat, com ho demostra una de les entrades que es conserven, el portal de la Muralla.
Sortint de la població hem visitat l'ermita de Santa Cecília de Ragord, a prop del mas del mateix nom. És romànica del S XII i tot i que l'exterior presenta un bon estat, l'interior està abandonat.
Seguint camí passem antigues masies, encara amb activitat, com la Muntada o can Masnou entre d'altres.

També seguim i creuem algunes rieres com la de Vallfogona.
Hem passat per el Hostal de Sant Eudald, i ens hem acostat a Ripoll entrant per el barri de Vista Alegre.
Hem acabat a Sant Miquel de la Roqueta, una capella modernista de l'arquitecte Joan Rubió i Bellver.

Congost de Mont-rebei

El passat dissabte 7 de juny vàrem tenir el privilegi de fer una magnífica excursió al congost de Mont-rebei. En aquest punt el riu Noguera Ribagorçana travessa la serra del Montsec, al límit entre la Franja i Catalunya a les comarques de la Noguera i Pallars Jussà. És un indret d'indubtable valor ecològic per la fauna salvatge que alberga i per la bellesa del seu paisatge agrest. El pas pel congost es fa íntegrament per un camí excavat a la roca, i en algún punt per petits túnels. Tot i que no és aconsellable per les persones que tenen vertigen es pot fer molt be, i en tot moment hi ha un cable que acompanya la ruta i dóna seguretat. 

Nosaltres hi hem arribat fent el camí que surt de l'aparcament que trobem a la Mare de Déu de la Pertusa. Un altre indret fantàstic. Aquí el riu Noguera Ribagorçana ja forma part del embassament de Canelles. L'ermita és romànica, i està força ben conservada. Està documentada el 1162 amb el nom de Petrapertusa. Està formada per una sola nau amb absis i coberta exterior de lloses, ubicada en forma canònica i envoltada de penya-segat. Un altre indret de postal. 

L'aparcament està a 2 kilòmetres de Corçà, un llogaret que pertany a Àger, a la comarca de la Noguera.
El camí que enllaça fins al congost és d'uns 10 kilòmetres que resegueixen les aigües del pantà, fent-se cada vedaga més estret.
A míg camí hi trobem el Mas de Carlets, una antiga casa de pagés que s'utilitza com a refugi. Tot i que està en procés de restauració és un bon lloc per reposar a l'ombra, i on els caps de setmana hi trobem servei de bar.
Nosaltres hi hem esmorzat, i de tornada hi hem reposat, ja que ens ha fet un dia explèndid, amb molta calor i hem suat la cansalada per tornar. Hem agotat les existències d'aigua i el camí s'ens ha fet una mica pesadet. I es que la calor era extrema.

I per arrodonir la sortida hem fet parada al monestir de les Avellanes, una antiga abadia del segle XII adaptada a les necessitats del segle XXI, on destaca el seu claustre. També val la pena visitar el poble d'Àger, però ho hem deixat per alguna altra sortida que segur que farem per aquesta zona.

Sant Sebastià

El passat dimarts 3 de juny vàrem fer una nova sortida per la comarca d'Osona. Ja veieu que aquests dies hi ha moltes sortides. L'Andreu s'ha posat les piles. Llàstima que els que treballem no hi podem anar. En fi, en aquest cas l'objectiu era l'ermita de Sant Sebastià, al terme municipal de Vic. 

Està situada sobre un turó a 770 metres d'altitud d'on podem gaudir d'una vista privilegiada de la plana de Vic. Es va construir al segle XVI amb motiu d'una pesta. Té una única nau, sense absis ni cor, i una façana amb un portal amb dovelles. El campanar és de planta quadrada amb quatre finestrals d'arc de mig punt.

Per arribar-hi hem fet una ruta circular amb sortida i arribada a Sentfores, conegut popularment com la Guixa. Aquí també hi ha una església dedicada a Sant Martí que fou abandonada al segle XVIII i es va erigir una altra al raval de la Guixa. Tamé hi ha les restes del castell de Sentfores.

També hem passat per la creu de la Miranda, on també hi ha una bona vista, i algunes cases interessants.

Santa Magdalena de Cambrils

Nova ruta entre setmana, en aquest cas el passat dilluns 2 de juny a la comarca del Ripollès. Hem gaudit dels entorns de Vallfogona de Ripollès, amb una sortida a Santa Magdalena de Cambrils a 1.547 m.
De fet hem enllaçat algunes de les moltes sortides que es poden fer en aquest indret, que han estat editades i senyalitzades per l'ajuntament "Caminant per Vallfogona de Ripollès" i de fet, els seus autors Miquel Saña i M. Carme Freixa ens hi han acompanyat.
La sortida l'hem fet des del mateix poble sortint per la zona esportiva i travessant el riu. Comencem a enfilar passant per la casa de Ciutadia enfilant feixes amunt. Arribem al Torrent de la Bauma i passem per la barraca de pedra seca d'en Monic que està en perfecte estat. Passem per la font dels Burros i el càmping la Bauma i més amunt la casa de Puigvassall.
Al cap d'una estona ja arribem a l'ermita de Santa Magdalena de Cambrils que probablement fou edificada al segle XIII. L'edifici està compost d'una petita nau rectangular, amb volta de canó. Constava també d'un atri a la part davantera de l'ermita que l'any 2001 va caure.

Tot i que s'ha dit que era romànica, sembla que ni el seu aparell ni les seves característiques es corresponen gaire a un edifici d'aquest estil.









Ara la ruta segueix cap al coll de Canes. Passem per el collet del Bosc i baixem cap al Plafalgars, on hi ha una llegenda i que dòna nom al gegant de la població ripollesa, en Plafalgars.
I un cop al coll de Canes seguim baixant per l'antic Camí Ral que ens tornarà a Vallfogona de Ripollès, passant per collets i masies que ens deixen unes imatges molt peculiars.
En total hem fet uns 15 kilòmetres enllaçant 3 magnífiques rutes.