dimarts, 24 de juny de 2014

Torre i Pic d'Eina

Fa unes setmanes l'Andreu Pérez  va manifestar-me el seu interés en repetir la pujada a la Torre d'Eina, un cim que vàrem assolir aprofitant una excursió organitzada per el Centre Excursionista Ripoll ja fa uns anys, a Eina des de Núria.
I el passat dissabte 14 de juny vàrem fer el recorregut que va suposar passar per moltes Eines: Coma, coll, vall, pic i torre, en una excursió que va deixar molt bon record als participants.
La Coma d'Eina s'assoleix des de Núria, passant entre la Roca del Malé i el Cap de Porc.
Es una vall reclosa, i encara amb moltes plaques de neu, malgrat lo avançat de la temporada, en ple mes de juny.
Creuant el torrent vàrem començar a pujar per la costa on hi ha la font de la Trinitat, per assolir el llom del Roc del Malé, on hi ha la cabana dels soldats.
I de camí, ara planejant molt més, cap al coll d'Eina o de Núria. La doble denominació ens enfrenta a reconèixer la importància d'aquest pas en els camints de romiatge que portaven des de l'alta Cerdanya (Eina) i el Conflent (Planés) cap al santuari de Núria.

Des del coll d'Eina es pot admirar la gran vall d'Eina, un dels llocs mítics dins del món de l'estudi botànic pirinenc on des del segle XVIII hi han anat a herboritzar els més importants naturalistes europeus. Avui la vall ha estat convertida en Reserva Natural, pel que és prohibit arrencar plantes i flors. L'esmorzar al pic d'Eina fou copiòs com sempre.










Malgrat que el temps era inestable, amb boires que anaven enterbolint a vegades el cim, varem fer la marrada fins a la Torre d'Eina, un autèntic gegant amb els seus 2.832 metres d'alt. La decisió d'anar-hi fou encertada ja que varem poder admirar una vista de la plana cerdana, des d'un punt de vista molt poc freqüent.

De retorn cap al pic d'Eina, per fer una excursió circular, férem l'ascensió al Noufonts, el quart cimdel conjunt ripollès (sols el Puigmal, Bastiments i Pic de l'Infern el superen) amb els seus 2.861 m. alt.
La baixada per la vall i coma del Noufonts fou ràpida. I tot el recorregut amenitzat per llegendes de miracles marians, de soldats i carabiners, botànics perseguits per els carlins, romeus nuriencs perduts per les muntanyes, de cabanes de pastors o refugis, etc ... I sempre amb el caliu especial (sempre juganer i ocurrent) que donen els companys d'excursió.


Una sortida que cal fer alguna vegada.
Antoni Llagostera  Fotos: Ramon Busquets

1 comentari:

Títol:
Escriu: