Serra Cavallera

Estem tips de veure la Serra Cavallera, des de la zona de Sant Joan de les Abadesses i cap a Camprodon quan passem amb el cotxe i sempre ens quedem admirats de contemplar-la. Aquest dissabte però l'hem trepitxat i suat al Caminant per Catalunya. La excursió que ens ha plantejat en Toni Llagostera ens ha fet gaudir de tot aquest trajecte de la Serra Cavallera sortint de Camprodon fins al Coll de Pal. Durant tota l'estona cal seguir aquesta carena que gairebè travessa la comarca. Això si, cal suar una mica ja que arranquem d'uns 940 metres per arribar als 1.900 de la Pedra dels Tres Bisbes. De seguida que sortim començem a pujar metres, primer plens de vegetació i mica en mica l'anem deixant. Amb un kilòmetre arribem al coll del Gener i ja hem passat els 1.100 metres. Anem vorejant primer els termes de Camprodon a l'esquerra i Llanars a la dreta. Llavors Vilallonga de Ter i més endavant a l'esquerra Ogassa. No cal dir que les vistes son impresionants, tot el pirineu, el Canigó, Coll d'Ares, el Comanegra, el Bassegoda ... una vista de 360 graus. I també podem anar veient tots els pobles de la zona. Camprodon, Llanars, Vilallonga de Ter (Abella, Tregurà) i més amunt Sant Joan de les Abadesses, Pardines i Planoles. La carena segueix pujant i a estones ens fa baixar una mica i tornar a pujar. Al Serrat dels Evangelis decidim parar a esmorzar, son gairebé les 11 i portem 7 kilòmetres. Desprès ens queden 15 minutets més per assolit la pedra dels Tres Bisbes que fa referència al punt d'unió que antigament marcava els tres bisbats de la zona: el de Girona, el de Vic i el de l'Urgell. Aquí per fi acabem la pujada. 10 minuts de descens i arribem a Coll del Pal (1.779 m.) Ja portem gairebé 9 kilòmetres. De fet aquí acabem la Serra Cavallera tot i que continuaria fins al Puig Estela i la Portella d'Ogassa.

Ara tornem enrere seguint l'antic camí ramader de Can Beia. Tot baixant anem passant per importants jaces i fonts i també anem veient tota la carenada que hem fet de pujada. Fa 1 hora i 30 minuts que hem sortit del Coll del Pal i arribem al Pla de Can Plata (1.360 m.) Ens queden gairebé 500 metres de desnivell, uns 4 kilòmetres fins a can Beia que està a tocar la carretera de Camprodon on hem previst deixar un cotxe. Precissament en aquest punt el bestiar que feia la transhumància travessava el riu Ter.

Nosaltres però hem quedat baldats amb gairebé 19 kilòmetres i un desnivell de 960 metres de pujada i 1000 de baixada. Hi hem estat més de 5 hores més un parell d'hores parats. Una excursió doncs que per fer-la s'ha d'estar un xic en forma.

I avui erem colla, 10 amb un aniversari i tot, en Pere que feia 60 anys. L'esmorzar ha tornar a ser de bandera amb uns 25 productes diferents contant embotits, vins, formatges i postres. Que per cert avui incorporem una nova marca, els Dalmauets, uns cacauets que ens ha portat l'Agustí i que es sumen al vi chueca, cafè colomer, coca del caminant, etc etc etc Ah, em descuidava que avui hem sortit amb guants i hem acabat suant amb un magnífic dia.

De Pedret a la Portella (2 abril 2010)

Escriu Antoni Llagostera:

Un equip reduït de “Caminant per Catalunya” de TV del Ripollès va fer el pasta divendres Sant, dia 2 d’abril de 2010, el recorregut entre el pont romànic de Pedret i el monestir de Sant Pere de la Portella. Hi hagueren baixes significatives ja que alguns volien menjar el darrer bacallà de Quaresma i altres varen argüir la matinera hora de trobada, les sis del matí. Fou una excursió molt interessant i amena per una zona propera al Ripollès però a la que no tenim gaire tendència a anar-hi. L’Andreu va quedar meravellat amb el pont romànic de Pedret, on s’arriba per Berga, i en el reportatge, amb permís de l’Eudald, veurem imatges del pont de dret i de través.

L’església preromànica de Sant Quirze de Pedret mereix un esguard, encara que quan nosaltres passarem pel lloc estava tancada i barrada. La pujada del camí escollit per la Rasa del Guimbàs fou dura ja que en menys d’una hora es pugen 470 metres fins al Pla de Sant Miquel. Sant Miquel de Canals, amb els seus planells, és un lloc que va suposar una troballa. Hi ha una vista magnífica i una mirada cap al costat de Vilada, ens va permetre veure la magnífica fesomia dels Agullons de Sant Miquel i, al darrera, el Serrat del Migdia, que serà molt segurament objecte d’una excursió propera. Per cert l’església de Sant Miquel de Canals es presidida per una estampa de Sant Eudald. En direcció a la Portella es passa per la casa de Corrubies, que ens mostra aspectes del seu antic aspecte senyorial. Sant Pere de la Portella, amb la muntanya de La Quar al fons es en procés de restauració per la Generalitat de Catalunya. La casa de l’Abad ja no amenaça ruïna i el conjunt espera un tracte de futur.

La tornada, quasi tota per pista forestal fou molt ràpida, tot passant per la Creu de Mascaró, on vàrem veure una impressionant vista del conjunt de muntanyes de l’Alt Berguedà i de la vall de la Portella. I tot baixant vàrem beure aigua de la font de Bossoms i vàrem fotografiar-nos a la font dels Rucs. Una excursió que queda en la retina dels participants i que és una manca en la dels més tradicionals integrants de l’equip de “Caminant per Catalunya” que aquesta vegada han fet campana.

Lles de Cerdanya

Aquest dissabte 27 de març hem fet una nova sortida, en aquest cas cap a la Cerdanya, comarca que encara no havíem visitat des de que fem el programa de Caminant per Catalunya. I ho hem fet per trepitjar neu, però amb raquetes. La veritat és que teniem previst fer un cim també amb raquetes però al final per qüestions de temps hem optat per fer una sortida senzilla, ja que no hem arribat als 5 kilòmetres, però que ens ha servit per gaudir de la neu i les raquetes, i adquirir coneixements de tot el que envolta la neu a la muntanya de la mà del nostre guía, l'Eduard Jornet. I ho hem fet a l'estació d'esquí nòrdic de Lles, situada a uns 7 kilòmetres d'aquest petit poble de la Cerdanya que te poc més de 200 habitants.

A gairebé 2.000 metres es troba aquesta estació on hi ha un pàrquing per deixar el cotxe, just al costat del refugi de Cap del Rec que havia regentat molts anys l'Eduard i que per tant es coneix la zona pam a pam.

El recorregut està molt ben marcat per la pròpia estació d'esquí i és ideal per fer amb raquetes. Nosaltres hem anat fins a l'estany de l'Orri que estava completament glaçat i cobert de neu i això ens ha permès travessar-lo tranquilament.

El recorregut també mostra algunes sorpreses, com les petjades d'alguns animals de la zona o els forats del Picot Garser que fa als arbres els seus nius.

La tornada l'itinerari es fica dins del bosc per donar més emoció i així superar nous obstacles vorejant un rierol fins a tornar al punt d'inici. També es travessa una de les pistes de l'estació on encara hem vist algun esquiador aprofitant els darrers dies de la temporada per practicar esquí de fons. Part del recorregut també coincideix amb la variant 10 del GR II que va cap Andorra. I tot aixó combinat amb un dia magnífic, amb sol i espectaculars vistes a la serra del Cadí.

Una activitat que us recomanem, si ho us heu posat mai unes raquetes de neu. Sempre però en zones controlades i vigilant el risc d'allaus i portant propecció solar i unes bones ulleres.

I avui, tornàvem a tenir companyia femenina amb les dues filles Chueca i també de l'Alfons que així s'estrenarà al rànquing.

I els propers mesos sembla que tornarem a la Cerdanya per fer els seus principals cims.

Puig de les Àligues - Serra de Curull

Aquest dissabte 27 de febrer hem anat a la comarca d'Osona per fer una circular al Puig de les Àligues, i la Serra de Curull. Tot i que gran part de l'excursió l'hem fet per el terme de Sant Pere de Torelló, la sortida l'hem fet des de Vidrà (980 m). Un cop hem passat la Creu de l'Arç i seguint la carretera de Ciuret, trenquem a la dreta com si anessim al càmping de Vidrà i de seguida baixem per un corriol cap a l'esquerra marcat com a PR C47. Arribem a una pista i seguim per la dreta tot i que sembla que les indicacions estàn al revés. Cal fer uns 30 minuts seguint aquesta pista on primer travessarem el riu Ges i desprès de vorejar una estona la riera de Sant Bartomeu també la travessarem canviant de terme. Amb 5 minuts més s'arriba a Can Puig on hi ha l'indicador que ens fa deixar la pista i trencar a la dreta. Estem gairebé a la mateixa alçada del punt de sortida i portem 4,5 km. Ara toca pujar, enfilem per la baga de Curull pel mig d'una fageda acompanyada d'un rierol. Necessitem 30 minuts per arribar, primer al coll de la Coma del Coll (1.257 m) i 30 minuts més per fer el cim del Puig de les Àligues (1.342 m). Amb una hora doncs haurem superat un desnivell de 400 metres, ens mereixem un bon esmorzar ja que a més els darrers metres gairebé s'han de fer grimpant. Des del cim hi ha bones vistes tant del cantó de la plana de Vic com de Vidrà o de Bellmunt i el Puigsacalm, encara que aquest darrer no s'acaba de veure gaire bé. I a més avui el dia no acompanya.

Un cop recuperades les forces tornem un altre cop fins al coll i ara seguim cap a l'esquerra vorejant la carena i on de seguida podem pujar al Puig de Curull (1.314 m) on s'hi arriba amb 10 minuts i també, en algun tram, grimpant. Molt aprop en un altre cim tenim les restes del Castell de Curull (1.303 m). Resten algunes ruïnes del castell, excavades el 1916 per l’arquitecte Pericas i ara pràcticament cobertes de terra i vegetació. Hi ha referències d’aquesta castell des de l’any 1020. Formava part del comtat de Besalú i era propietat de Bernat I de Tallaferro, conde de Besalú. Nosaltres però tornem enrere i deixem la visita al castell per una altra ocasió ja que sembla que la pluja ens vol fer una visita. Ara prenem un camí que baixa pel vessant sud, passem una font i arribem a Can Salgueda. La casa llueix un escut i signes en les finestres. Una mostra clara de la importància dels seus estadants fa molt de temps.

La propera hora de camí la fem per una pista que transcorre al costat del torrent de la Salgueda i que anem travessant fins que deixem la pista i a mà dreta agafem un camí que puja lleugerament i que algun tram està empedrat. La sorpresa la trobem quan arribem al Salt del Molí, situat en un lloc espectacular i hi ha molta aigua, especialment en certes èpoques de l’any.

El molí del lloc té un gran interès, amb dos enginys sobreposats que aprofitaven dues vegades l’alçada del salt. No gaire lluny d'aquí seguin el camí travessem el riu Ges per un pont d'origen romànic, el Pont de Salgueda que té una àmplia arcada reconstruït el 1843.

Encara ens quedarà una horeta per arribar al punt de sortida, els darrers kilòmetres els fem coincidint amb el recorregut d'anada. Un cop a Vidrà cal fer un cop d'ull a la casa del Cavaller de Vidrà i al mateix poble.

En total haurem fet 16 kilòmetres amb unes 4 hores i un desnivell acumulat de 800 metres.

Avui erem 8, tots mascles, i recuperant l'essència del caminant. El vi Chueca, el cafè Colomer, els licors Llagostera, la coca Andreu, la xocolata i el turró Busquets, i embotis variats.

L'Andreu ha tastat una mica de "licor" d'en Ramon i gairebé l'hem de deixar al Puig de les Àligues. I si, han tornat les Llagosterades, almenys 3, vaja que ens hem perdut i tal i tal, però la gran Llagosterada (be em sembla que hem badat tots) no l'explicarem, ens la reservarem per els que hi erem perque em sembla que ens ha sorprès a tots !!! jeje jeje jeje molt bona aquesta !!!!!

Serra de Puig d'Estela

Nova sortida aquest dissabte 20 de febrer, en aquest cas ens hem quedat a la comarca del Ripollès per fer una circular a la Serra de Puig d'Estela de Vallfogona de Ripollès. Precissament ens hi ha acompanyat, entre d'altres, la seva alcaldessa. La Carme ja ens ha acompanyat en altres excursions per l'entorn d'aquest magnífic poble.

Avui es tractava de pujar al Puig Estela de 1.364 m. La sortida l'hem fet des de sota la muntanya, al coll de Canes (1.120 m.). Amb 45 minuts de forta pujada, uns 250 metres, arribem al cim. Aquí ja és obligat fer-hi una parada per gaudir de les vistes a la Serra de Milany i Santa Magdalena però també part de la Garrotxa i comarques veïnes i fins i tot en dies molt clars el mar. Nosaltres, tot i fer un molt bon dia no l'hem arribat a veure.

Desprès de badar una mica hem seguit la ruta seguint carena avall. Hem trobat moltes zones amb neu, el que fa que l'excursió tingui un atractiu més. Passem pels collets d'en Roca i Comaformosa. Continuem per la carena i mica en mica la vegetació ens fa un forat per gaudir de les vistes. A l'esquerra la zona de Milany, i a la dreta El Costabona o el massís del Canigó, el Taga i Sant Amand, Serra Caballera ... I just al davant apareix el Pedraforca entre d'altres, tots ells nevats. Quan arribem al collet de la Creu de Can Cibat ja veiem als nostres peus Vallfogona. De fet ja podriem baixar directament però ens estimem més fer una mica de volta. A l'altre cantó veiem Sant Joan de les Abadesses, Sant Antoni i tota la zona de Santigosa. Passem per els Plans d'en Mir i arribem al coll de les Fonts de l'Orri. Aquí hi ha una cruïlla de camins amb les senyals d'Itinerànnia. Trenquem a l'esquerra i ens incorporem al GR 3 que ve de Sant Joan de les Abadesses i va cap a Vallfogona, Milany i Vidrà. Ja baixant passem per les fonts i amb una horeta arribem a Vallfogona, punt final de la sortida. Aquesta ruta també enllaça fins a Coll de Canes per l'antic camí ral, però nosaltres l'hem fet més curta que qüestió d'horaris. En total haurem fet uns 8 kilòmetres amb un desnivell acumulat de 430 metres.

I un cop al poble val la pena perdre's per el seu casc antic i gaudir de tots els racons.

Avui la companyia gairebé era tota vallfogonina, ja que a part de l'alcaldessa ens ha acompanyat la Susanna que també és regidora i la Núria que és la mestra amb el seu marit. I si algú coneix l'entorn de Vallfogona pam a pam aquest és en Miquel Saña.

Fins la propera sortida, que ja us avanço que sembla que torna en Llagostera !