diumenge, 11 d’abril del 2010
Serra Cavallera
Estem tips de veure la Serra Cavallera, des de la zona de Sant Joan de les Abadesses i cap a Camprodon quan passem amb el cotxe i sempre ens quedem admirats de contemplar-la. Aquest dissabte però l'hem trepitxat i suat al Caminant per Catalunya.
La excursió que ens ha plantejat en Toni Llagostera ens ha fet gaudir de tot aquest trajecte de la Serra Cavallera sortint de Camprodon fins al Coll de Pal. Durant tota l'estona cal seguir aquesta carena que gairebè travessa la comarca. Això si, cal suar una mica ja que arranquem d'uns 940 metres per arribar als 1.900 de la Pedra dels Tres Bisbes. De seguida que sortim començem a pujar metres, primer plens de vegetació i mica en mica l'anem deixant. Amb un kilòmetre arribem al coll del Gener i ja hem passat els 1.100 metres. Anem vorejant primer els termes de Camprodon a l'esquerra i Llanars a la dreta. Llavors Vilallonga de Ter i més endavant a l'esquerra Ogassa. No cal dir que les vistes son impresionants, tot el pirineu, el Canigó, Coll d'Ares, el Comanegra, el Bassegoda ... una vista de 360 graus. I també podem anar veient tots els pobles de la zona. Camprodon, Llanars, Vilallonga de Ter (Abella, Tregurà) i més amunt Sant Joan de les Abadesses, Pardines i Planoles. La carena segueix pujant i a estones ens fa baixar una mica i tornar a pujar. Al Serrat dels Evangelis decidim parar a esmorzar, son gairebé les 11 i portem 7 kilòmetres. Desprès ens queden 15 minutets més per assolit la pedra dels Tres Bisbes que fa referència al punt d'unió que antigament marcava els tres bisbats de la zona: el de Girona, el de Vic i el de l'Urgell. Aquí per fi acabem la pujada. 10 minuts de descens i arribem a Coll del Pal (1.779 m.) Ja portem gairebé 9 kilòmetres. De fet aquí acabem la Serra Cavallera tot i que continuaria fins al Puig Estela i la Portella d'Ogassa.
Ara tornem enrere seguint l'antic camí ramader de Can Beia. Tot baixant anem passant per importants jaces i fonts i també anem veient tota la carenada que hem fet de pujada. Fa 1 hora i 30 minuts que hem sortit del Coll del Pal i arribem al Pla de Can Plata (1.360 m.) Ens queden gairebé 500 metres de desnivell, uns 4 kilòmetres fins a can Beia que està a tocar la carretera de Camprodon on hem previst deixar un cotxe. Precissament en aquest punt el bestiar que feia la transhumància travessava el riu Ter.
Nosaltres però hem quedat baldats amb gairebé 19 kilòmetres i un desnivell de 960 metres de pujada i 1000 de baixada. Hi hem estat més de 5 hores més un parell d'hores parats. Una excursió doncs que per fer-la s'ha d'estar un xic en forma.
I avui erem colla, 10 amb un aniversari i tot, en Pere que feia 60 anys. L'esmorzar ha tornar a ser de bandera amb uns 25 productes diferents contant embotits, vins, formatges i postres.
Que per cert avui incorporem una nova marca, els Dalmauets, uns cacauets que ens ha portat l'Agustí i que es sumen al vi chueca, cafè colomer, coca del caminant, etc etc etc
Ah, em descuidava que avui hem sortit amb guants i hem acabat suant amb un magnífic dia.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Quin nivell!!, Mare de Déu!!! Heu vist qui hi anat? el nucli dur del Caminant. Els tites a casa i també la noia soja "la Raquel" que no ha volgut matinar. Excursió molt, molt recomanable, de veres, ara, entreno sinó quedareu tirats, us ho asseguro. L'esmorzar de campionat, i jo de productes afegiria: la xocolata de la Pilar, el xoriso Chueca que picava però estava de muerte i les panses del Jordi. Per altra altra en Llagosta ha perdut la seva màquina de fotografiar i és que el guia ja té una edat; però té uns amics fantàstics: en Colomer i en Busquets que han sacrificat part de la caminada i l'han anat a buscar al cima de la Serra i l'han trobat, un 10 per ells. Ahhh i hem trepitjat una miqueta de neu, que fresqueta estava
ResponElimina