Torre de Vallferosa

Sortida a la Torre de Vallferosa (dijous 15 de setembre 2022) amb l'Antoni Llagostera. Un espai que ja haviem visitat de passada però que vàrem poder aprofundir visitant la Torre.

Vallferosa és una entitat de població del terme municipal de Torà (Segarra), al qual s'integrà l'any 1968 amb l'antic municipi de Llanera. Estem en una zona de molta relació amb Solsona, estem en el camí que porta des de Calaf i Lleida a Solsona. Sempre havia estat un municipi relativament petit. Fa poc anys (1017) tenia 26 habitants. És un nucli de masies escampades. Nosaltres ens fixem sobretot amb la Torre de Vallferosa. La torre i assentament militar dels segles VI i VIII de Vallferosa mereix un llarga atenció. Estem en una torres amb una cronologia que sobta molt: Des del domini visigòtic (401/715), al domini musulmà (715/799), passant pel Medieval comtal (800/1150), fins a Medieval Baixa Edat Mitjana (1400/1492). Es tracta d'una torre medieval de 30,70 metres d'alçada que

s'erigeix com la torre de vigilància més alta de Catalunya. 

És una torre de planta circular amb alçat troncocònic amb èntasi, construïda per una doble anella de murs. Les seves característiques constructives i evolutives la fan única en l'arqueologia militar medieval catalana, i una de les més extraordinàries d'Europa. Destaca per tenir una torre circular dins d'una altra torre. L'edifici és el resultat de tres fases constructives diferents. L'any 2006 s'hi va realitzar una intervenció de restauració de la torre. Aquestes obres tenien previst rehabilitar i condicionar el monument perquè pogués ser visitat. També s'hi han realitzat diversos treballs arqueològics. Actualment es pot pujar fins al punt més alt per una escala interior. Cal reservar però la visita a l'ajuntament de Torà. 

Just al costat hi ha les restes de l'església de Sant Pere. Un edifici de nau única amb capelles laterals de planta rectangular. Hi ha també la torre del campanar. Tot plegat fa que sigui un espai espectacular que cal visitar.

Un cop feta la visita amb la companyia de l'alcalde de Torà hem iniciat la caminada seguit la riera de Llanera direcció Torà. En un primer moment s'anomena la riera de Quadros que agafa el nom de la masia on neix i que està més amunt. També dona nom al Barranc de Quadros. A mida que anem caminant, si girem la vista, continuem gaudint de la Torre de Vallferosa que presideix la vall. Estem fent el GR-70 el sender del Llobregós. Una ruta circular amb sortida i arribada a Torà de 65 km. Nosaltres només fem un petit tram. Seguim tot passant per una zona de roques on s'hi amaguem un parell de baumes. La primera és la font Salada, que com diu el nom, hi trobem aigua salada. Rep aquest nom degut la disolució dels minerals de les formacions salines, les quals donen un gust salat a l’aigua que hi brolla La font salada gairebé sempre només plora. I tot seguit trobem la Bauma de les Embúrnies. És força gran. Es diu que en dies de pluja els pastors arribaven a encabir-hi fins a 100 ovelles.

Seguim ja cap al final de la sortida passant per la casa de Miralles i arribant a Sant Serni, un altre dels antics nuclis de Torà. Aquí hi trobem també masies escampades però hi ha un petit nuci agrupat amb algunes masies al voltant de l'església dita de Santa Maria i Sant Sadurní, documentada a l'any 805. Nosaltres hem acabat la ruta aquí, però aquest GR ofereix moltes més possibilitats. Si més no us recomanem visitar el poble de Torà i el seu casc antic.