Borredà, gorgs i molins

Sortida a Borredà (dissabte 17 de setembre de 2022) amb l'Antoni Llagostera per gaudir dels seus gorgs. Una ruta senzilla, però plena d’al·licients. 

El primer que hem fet és deixar un cotxe a l'inici de la carretera de Borredà a Sant Jaume de Frontanyà, on hi ha un espai habilitat per aparcar. Amb un altre cotxe hem seguit la carretera de Sant Jaume de Frontanyà fins a un punt, km 3-4 quilòmetres (950 m alt), passat el collet de Marcians (965 m alt), sota l’antiga casa de Marcians (1.008), on podem baixar cap el riu i començar la excursió. Volem fer un recorregut per les gorges i molins del Margançol , una petit riu del Berguedà, concretament a Borredà, afluent del riu Llobregat per l’esquerra, on desaigua a l’embassament de la Baells. De seguida trobem el riu que haurem d'anar travessat diverses vegades. Veiem la caseta d'aigua de Borredà on s'agafa l'aigua per aquesta població. Una mica enrere, a uns 50 m. trobem les restes de la resclosa del molí de Cabanes, el primer d’una llarga llista que anirem veient. Seguidament arribarem a cal Pei i cal Blau i al molí de Cabanes. També trobarem la font de les Mosqueres.

El primer que trobem es nomenat el gorg i salt dels Desitjos. A la zona, després d’uns 200 m, hi ha una fageda que també han nomenat dels Desitjos. Ara els gorgs formen una cadena, ja que apareixen molt seguits El següent gorg és el grog del Roure. En aquest punt hem d'anar atents perquè el Gorg del Roure ens queda cap avall a la dreta, ens el podem saltar fàcilment. A uns 70 m., tot baixant riu avall trobarem la Bassa de la Dama o gorg de Canet. I 70 m més avall hi ha el Gorg del Tell o de Matamala. Tot seguit el camí sembla que s’allunya del riu, però a uns 150 m hi ha el Gorg de l'Enclusa. També és territori de fonts. Trobem la font del Ferro i la font del Sofre.

I ara és el torn dels molins, tots ells lligats a gran cases pairals. El primer, el de Campalans, construït al segle XVIII seguint l'esquema clàssic d'una masia. Va funcionar fins després de la guerra civil (1936- 1939). Mencionar als Campalans de Borredà és mencionar a una de les més grans famílies o nissagues de l'entorn.

A prop del molí podem veure la font dels Enamorats. I més gorgs, el gorg Verd i el Salt del Molí de Sobirà. El moló és un edifici d'arquitectura popular del segle XVIII. Un bon edifici i ben conservat. Encara hi podem veure les moles i l'escairador de mitjans del segle XIX, així com l'entrada del rec i el cacau. Cal destacar també la gran casa de Sobirà siuada a la carretera.

Seguim per completar la primera part del recorregut travessant el pont de cal Príncep, i ens arribem a les escales que baixen a molí del Xic o de Dalt i al Salt del Gorg. Continuem ribera avall, creuem dos cops els riu, utilitzant uns passos de ciment i pedres col•locades al costat del camí, si la riera va plena pot ser que ens mullem una mica els peus. Anem seguint el riu direcció enrere, cap a Borredà, a uns 150m. caminant just al costat del riu, ens porta a la resclosa de la Ribera. En aquesta zona trobem el Molí del Xic o Molí de Dalt. Seguim baixant i encara trobem les restes del Molí de Cal Tisoi. I per fi arribem al gorg del Salt, segurament el més espectacular i concorregut per la gent de Borredà, sobretot a l'estiu. 

Un cop hem gaudit d'aquest espectacle de la natura hem retornat al cotxe per anar a veure un parell de molins més seguint la carretera cap a Vilada. Cal agafar una pista direcció Can Cirera. Doncs no cal dir que podrem veure el Molí fariner de Cirera. Aquest segueix l'esquema de construcció de la casa, amb coberta a dues aigües i el carener paral·lel a la façana orientada a llevant. I si seguim riera avall trobem el Pont de Sant Joan que també forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Va ser construït al pas del segle XVII al segle XVIII, de forma contemporània al molí bataner de Sant Joan, propietat del gremi de paraires i teixidors de Borredà, fundat el 1669 per l'abat de Santa Maria de Ripoll. El molí draper de Sant Joan fou objecte d'un llarg plet entre el gremi i el pagès Joan Font a mitjan segle XVIII que va aconseguir que se li reconegués la propietat sobre l'ús de l'aigua de la riera del Margançol en aquest indret. Tot i que del molí amb prou feines en queden les restes, hem cregut interessant arribar-hi ja que tots els altres molins que hem vist eren fariners. En tot cas, en aquest petit tram de la riera de Margançol està farcida de punts interessants.

Per arrodonir la sortida val la pena acostar-se fins al poble de Borredà i passejar-se per els seus carrers presidits per l'església de Santa Maria.