dissabte, 28 de desembre de 2019

Vilajuïga

VILAJUÏGA – RUTA DELS DÒLMENS – MAS VENTÓS – PALAU-SAVERDERA
Dissabte 16 novembre 2019 (Mª Clara Martínez)
Avui ens hem desplaçat a la comarca de l’Alt Empordà per descobrir, a part de l’entorn i les espectaculars vistes, antics vestigis de que aquesta zona va ser poblada des de molt antic. Iniciem el recorregut d’avui a la població de Vilajuïga. Abans, però, hem portat cotxes a Palau-saverdera, on acabarem la caminada, estalviant-nos fer quasi sis km en paral·lel a la carretera.



 







A Vilajuïga visitem l’església parroquial de Sant Feliu, que per les seves característiques, pot situar-se a la primera meitat del segle XI.
Travessem el poble en direcció Nord, vorejant el Puig Castellar i anem a donar un cop d’ull a les restes del poblat medieval de Canyelles. Pot ser no és massa conegut, però paga la pena desviar-nos de la ruta convencional per anar a fer-li una visita. El poblat medieval ocupa una extensió aproximada d’una ha i s’esmenta per primer cop com a ”Cannellis” l’any 1080. Si volem escurçar uns 700m, cal agafar un corriol no gaire fressat que va per sota de la línia elèctrica. Al cap de 350 m, en arribar al camp d’oliveres, cal girar a la dreta a fi de prendre el camí que ens portarà a la pista que va paral·lela a les vies del tren. No te pèrdua. Quan arribem a la pista hem de seguir les indicacions de Ruta dels Dòlmens.











La majoria dels dòlmens de Vilajuïga es troben localitzats al paratge de la Coma de l’Infern. Aquest conjunt, datat entre el IV i II mil·lenni a.C., presenta un grup molt notable de sepulcres megalítics. La seva proximitat i el fet que es trobin en un mateix paratge geogràfic, fa d’aquest indret una de les més singulars concentracions megalítiques de la comarca. El primer dolmen que trobem és el de la Vinya del Rei. Aquest megàlit és el més gran del terme de Vilajuïga i el seu emplaçament en un fondal en un lloc gens dominant, és excepcional. Seguim per la carena, enfilant-nos cap amunt, gaudint de les vistes i visitant els dòlmens de la Carena, les Ruïnes, la Talaia, i del Garrollar.
Arribats a la carretera que porta al Monestir de Sant Pere de Rodes, girem a la dreta i ens encaminem al Mas Ventós. El Mas Ventós és un mas en ruïnes que es troba al terme municipal del Port de la Selva, a la serra de Verdera, no gaire lluny el monestir de Sant Pere de Rodes. D'origen antic, la major part de les restes corresponen a la reconstrucció duta a terme durant el segle XIX pels ducs
de Medinaceli, que n'eren propietaris. Actualment està condicionat com a àrea recreativa i de descans. El gran al·licient és un mirador fantàstic sobre la badia de Roses.



 







Per pista forestal de molt bon caminar i amb poc desnivell, encaminem les nostres passes cap l’ermita de Sant Onofre. L’ermita de Sant Onofre es troba enlairada damunt del poble de Palau-saverdera i es veu des de molts punts de l’Empordà. El santuari ja existia l’any 1362, però l’actual edifici, d’un sol cos que integra la capella i la casa de l’ermità, no sembla anterior als segles XVI-XVII.
Destaca una peregrinació invocatòria de pluja per la catastròfica sequera de l’any 1942, en la qual entre Palau i els pobles de la rodalia s’ajuntaren sis capellans i més de mil feligresos. Una ressenya de mossèn Francisco Gallart, evoca que el mateix capvespre i en dies successius plogué intensament. Just a tocar de l’ermita trobem un senderó senyalitzat que, remuntant uns 60 metres de desnivell, ens pujaria a l’Amagatall dels Bandolers, una gran balma aprofitada com a abric natural situada enmig d’un caos de roques sota el cim de la muntanya de Fitó, i que segons les histories locals, va servir per aixoplugar a bandolers i/o fugitius. 











I des d’aquí, directes cap a Palau-saverdera. Del nucli del poble cal destacar l’església romànica i el castell, del qual en destaca la torre de planta quadrada del Rellotge. Entre els edificis històrics o notables cal destacar l’església de Sant Joan de Palau-saverdera, romànica, del segle XI, i el castell de Palau-saverdera, conegut popularment com Can Mèssio.


Una preciosa caminada que esperem que us hagi agradat tant com a nosaltres.
Fins la propera.

Cap comentari:

Publica un comentari

Títol:
Escriu: