Guimerà - Ametlla de Segarra - Vallfogona de Riucorb

Mª Clara Martínez (dissabte 10 desembre 2016)

La sortida d'avui la iniciem a Guimerà, un petit poble de la comarca de l'Urgell, a la província de Lleida. Aquest es un poble que conserva tot l'encant i la bellesa del seu passat medieval. Es troba aturonat a la dreta del riu Corb i presidit per les restes del seu antic castell a la par alta. Vist de lluny, es fa difícil distingir on acaba el poble i on comença la muntanya, i això es per la perfecta integració de les cases amb els tons de les terres que les envolten.

Vist de prop, es una autèntica meravella. Els carrers tenen traçats irregulars, tot jugant amb els pendents del terreny. Son estrets, costeruts i entrelligats amb arcs i coberts. Les cases construïdes en part sobre porxos, conserven portes i finestres d'època renaixentista. No en va Guimerà es considerat un dels pobles medievals més bonics de Catalunya.

Després de caminar i admirar aquests carrerons, les petites places porxades, el castell i l'església, deixem enrere el poble i iniciem la ruta. Primer per una pista forestal, que no tardem en deixar per agafar un sender que va vorejant la muntanya i pujant amb suavitat, fins el pla de l'Ós, on podem apreciar com les nombroses pedres que omplien els camps eren aprofitades per fer murs i barraques, amb la tècnica de la pedra seca, es a dir, sense cap mena de morter ni ciment que les unís.

Grans vistes sobre els immensos plans de Lleida s'obren als nostres ulls. Per aquests voltants es conreen cereals, ametllers, oliveres i vinyes. I a la vall del riu Corb, que serpenteja per sota els nostres peus, es poden trobar alguns camps de regadius tot aprofitant la seva aigua. Anem seguint amplies pistes forestals, molt còmodes de fer i que ens permeten gaudir de tot l'esplendor del paisatge.

Arribem a l'Ametlla de Segarra. Hem canviat de comarca, ens trobem a la Segarra, i aquest nom ja ens indica que les ametlles son el principal conreu de la zona. Aquest es un diminut nucli de població però no li manca la bellesa. L'església de Sant Pere conserva la seva estructura romànica, i de l'antic castell només es conserva una torre cilíndrica. Aquest es un bon punt per aturar-nos a fer un most i recuperar forces.

Seguim la nostra ruta i ara ens dirigim al balneari de Vallfogona de Riucorb. Es troba situat al llarg del riu Corb i va ésser fundat per Mn. Miquel Piera i Martó, per aprofitar les aigües minero-medicinals que brollaven en aquella zona. S'hi troba la font Gran (o Pudenta), i la font Petita (o Salada). Al seu voltant s'hi han construït deferents xalets i jardins i posteriorment una ampliació de l'antic balneari, més modern, amb nous i moderns serveis.

Anem vorejant el riu Corb, i uns dos km més endavant arribem a la població de Vallfogona de Riucorb. Els seus boscos son de pi i de roure, i encara que té algunes terres de regadiu, hi predomina el secà, especialment les oliveres.

En el poble podem admirar l'església de Santa Maria, gòtica, amb elements romànics. Un dels personatges més famosos de la població va ser Francesc García i Torres, el rector de Vallfogona, autor poètic d'estil humorístic, tenia relació amb poetes de l'època i amb el bandoler Rocaguinarda.

També en destaquem el castell, situat a la plaça de l'església i actualment convertit en habitatge. Continuem la nostra ruta, resseguint la vall del riu Corb. Els pobles de la vall del Corb formen un conjunt que s’integra harmònicament amb l’entorn del bosc i del conreu de cereals, ametllers, oliveres i vinya. Els nuclis de població mantenen un encant i una bellesa estètica molt especial. Les antigues cases de pedra, refetes en els últims anys i els carrers ben arranjats, conviden a passejar-hi. Són pobles petits, ben repartits pel territori i propers els uns dels altres, de tal manera que a peu o en bicicleta podem visitar-ne uns quants en un sol dia i, a més, gaudir del paisatge, la natura, i l'arquitectura.

De mica en mica ens anem apropant de nou a Guimerà. La tarda va caient, i el capvespre atorga al poble un encisador color rogenc que ens deixa meravellats.

Una sortida molt recomanable, molt fàcil de fer, que es pot escurçar o allargar segons convingui i que passa per camins molt còmodes de caminar. Apropiada per fer amb nens. També es molt recomanable comprar oli, vi o formatges, en alguna de les cooperatives o empreses d'elaboració artesanal.