Gallina Pelada i la Creu de Ferro de la serra d'Ensija

L’excursió de la gent de Caminant per Catalunya del dissabte, dia 30 de març, dissabte sant, ha estat un autèntic goig pels que han participat en ella (Andreu, Joan, Antoni i Pere).

La Gallina Pelada o Cap de Llitzet és el cim més alt de la serra d’Ensija i té unes vistes molt recomanables sobre el Pedraforca, la serra del Cadí, Rasos de Peguera, Port del Comte i tot un immens  conjunt de muntanyes i de territori del Ripollès, Berguedà i Solsonès. Al fons, es veia Montserrat.

Amb voluntat de guanyar la partida a Ramon Busquets, que era al Marroc per pujar el Toubkal, de 4.000 m alt, i que fa unes setmanes havia anat a entrenar-se pujant la Gallina Pelada, nosaltres hem volgut aprofitar l’avinentesa per pujar la Gallina Pelada i la Creu de Ferro, els dos cims de més entitat de la serra d’Ensija.

I els dos objectius han estat assolits, amb la sorpresa que hi havia molta neu, molta neu. Neu fins a mitja cuixa en alguns llocs.

L’excursió es molt recomanable. Sembla estrany a aquestes altures de la primavera, que en el costat obaga de la serra d’Ensija, amb unes altures que no superen el 2.325 metres, hi hagi encara tanta neu.

El caminar per la neu té les seves particularitats, però resulta com agradable, ja que camines sobre flonjo.

Pujar a la Gallina Pelada ho fan, com varem comprovar, gent que li agrada caminar amb raquetes de neu. Però anaven mal orientats. El camí des del refugi de la Serra d’Ensija cap a la Creu de Ferro, en direcció contraria a la Gallina Pelada, és una espai esplèndid per fer raquetes, amb molt més espai i condicions de pujada lleugeres i agradables.

La baixada pel torrent de les Llobateres fou també una experiència plena d’al·licients, amb neu que va fer el descens un autèntic plaer. 

Nosaltres varen gaudir de la serra d’Ensija amb neu, però els espais herbats del cims molt segurament ofereixen moltes vistes i agradables sensacions durant la resta de l’any. Recomanem, doncs, l’excursió. Antoni Llagostera.