Vall d'Ora i Graudescales

Magnífica sortida la que hem fet aquest dissabte a la Vall d'Ora, estrenant comarca, el Solsonès. La ruta transcorre en part per el riu aigua d'Ora que neix a la serra d'Ensija i desguassa al Cardener a prop de Cardona. Però també hi ha altres atractius. Sortim en terme de Navès al petit nucli de Sant Lleïr, format per unes cases i una església. (755 m.) Abans havia estat un hotel. En aquest punt hi ha un monument al Comte Guifré el Pilós, on va morir el 11 d'agost de 897, i com sabeu, està enterrat a Ripoll. Just començar a caminar encara podem gaudir de l'ecomuseu i del pont romànic, de doble vessant amb dos arcs, i que ha estat reconstruït. 

Com veieu hem tingut un començament molt interessant, però ens queda molt camí i anem enfilant mica en mica i deixem el riu enrere. Passem per can Pujol, una casa pairal amb molta història, avui dedicada al turisme rural. Antigament, durant la primera guerra carlina fou un dels hospitals de sang dels carlins. Seguim pujant, ara amb una pendent pronunciada fins al grau d'Orriols. A partir d'aquí començem a trobar baumes, degotalls, cingleres i roques magestuoses que sembla impossible que hi passi un camí. 

Ens desviem per visitar la Balma del Xalet, que com altres van ser utilitzades durant la Guerra Civil per individus perseguits per l'onada revolucionària i en acabar pels joves desertors de l'exèrcit republicà.


Retornem al camí i passem per el mas Orriols ja a 1.093 m. i al cap de pocs metres trobem l'escala de Busa o del Grau de la Bartolina que ens ajuda a superar un grau escarpat d'uns 50 metres d'alt. Primer hi ha una escala de ferro d'uns 7 metres i tot seguit un   
tram de graons de fusta i un cable per ajudar-nos a superar aquest tram força vertical, però totalment assequible.



I arribem al pla de la Busa, un ampli altiplà tallat per cingleres que fins que es va construïr una pista forestal només es podia pujar per els camins. La tradició diu que mai cap carro havia arribat dalt del pla, per tant s'havien d'espavilar per pujar-los desmuntats a trossos per poder fer els treballs agrícoles. De fet la xarxa de camins permetia pujar pel dret als traginers i en canvi la ruta dels matxos era més llarga i còmoda per els animals que ells sols feien el camí. I per baixar, ho fem per un altre grau, el de les Collades, al costat est del pla de la Busa. Hem de baixar uns 500 metres gairebé de cop que ens porten a Sant Pere de Graudescales, una església molt ben conservada, Bé Cultural d'Interès Nacional des de 1998. Es un antic convent del que sols en resta l'església del segle X. És d'una sola nau, amb planta de creu llatina i tres absis.

En aquest punt tornem a recuperar el riu que passa per l'estret de Sant Pere i ens acompanya els tres darrers kilòmetres de la excursió que fem per una pista seguint el GR 1 fins al punt de sortida.
Una excursió molt recomanable de 14 kilòmetres i un desnivell acumulat de pujada de 667 metres. Nosaltres hem ensopegat un matí enboirat i ens hem perdut alguna vista, però a mida que hem anat pujant el dia s'ha aixecat i hem acabat gaudint d'aquest entorn. Al final hem anat a la sortida sis caminadors, ja que tres o quatre s'han desdit a ultima hora. S'hauran perdut una bona caminanda, i també un espectacular dinar, tant per la qualitat com per la quantitat, del qual no podem donar més detalls.
Una zona on tornarem algun dia a fer un altre ruta.
Us deixo un enllaç de la bona feina que fa en Jordi Freixa que avui ens ha acompanyat.  http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=4251366