Escriu Antoni Llagostera (excursió dissabte 23 octubre 2010)
El Puigsacalm pel salt de Sallent i les Olletes
Avui quatre valents han realitzat aquesta excursió. Cal deixar constància dels seus noms (Andreu Pérez, Pere Chueca, Albert Caballé i Antoni Llagostera).
El dia ha estat magnífic. L’excursió presentava molt al·licients. Tots s’han complert.
El salt de Sallent (Salt de salt d’aigua, etimològicament) ha estat una panorama magnífic. Les escales del Grau de Sallent una prova superada, deixant-nos la seva mostra de superba enginyeria popular.
Per no parar esment al caminoi del grau del Pla Traver, sols deixarem constància que aquest darrer indret, que era, com va dir el poeta Joan Teixidor, un autèntic paisatge anglès.
I la marxa cap al Puigsacalm un prodigi, els rasos de Manter competien en lluentor amb els del pla Traver, i el darrer tram de pujada al cim geodèsic senyor, sempre exigent.
La baixada cap al Puig del Llops i la superba vista des del seu cim ha estat un premi al valents excursionistes.
I a partir d’aquest punt, una baixada inclement, cents de metres fins a Santa Magdalena del Mont, i més metres de baixada pel grau de les Olletes, fins a la Mare de Déu de les Olletes, amb la seva balma captivadora. I més metres de baixada per arribar a can Turó.
I en aquest punt, un repòs i un dinar on els àngels han cantat les excel·lències del dia, del camí i dels protagonistes.
El salt de Sallent (Salt de salt d’aigua, etimològicament) ha estat una panorama magnífic. Les escales del Grau de Sallent una prova superada, deixant-nos la seva mostra de superba enginyeria popular.
Per no parar esment al caminoi del grau del Pla Traver, sols deixarem constància que aquest darrer indret, que era, com va dir el poeta Joan Teixidor, un autèntic paisatge anglès.
I la marxa cap al Puigsacalm un prodigi, els rasos de Manter competien en lluentor amb els del pla Traver, i el darrer tram de pujada al cim geodèsic senyor, sempre exigent.
La baixada cap al Puig del Llops i la superba vista des del seu cim ha estat un premi al valents excursionistes.
I a partir d’aquest punt, una baixada inclement, cents de metres fins a Santa Magdalena del Mont, i més metres de baixada pel grau de les Olletes, fins a la Mare de Déu de les Olletes, amb la seva balma captivadora. I més metres de baixada per arribar a can Turó.
I en aquest punt, un repòs i un dinar on els àngels han cantat les excel·lències del dia, del camí i dels protagonistes.
Arriba la contracrònica, biennnnn!!!! Llagostera l'Albert es diu Batallé i no Caballé, que no t'en enteras tio!!! Aquesta sortida realment no s'ha fet, i és que fa uns mesos ja varen anar al Puigsacalm, us enracordeu?? Quin frau de programa. En Toni Vilaró es qui fa la fotografia de grup. Jo que tinc vincles amb la Segarra i l'Anoia a veure quin dia venent a aquestes comarques, i és la gent del Caminant no és mouen gaire, o no? Val més veure la Belen Esteban. I un dia més hi faltaven els pesos pesants del programa, és a dir els bons.
ResponEliminaHola, que bonita la excursión. Besos
ResponEliminaNo cap en cap cap, que el que escriu el reportatge, es torni a repetir en lloc de , ..i jo mateix..., etc
ResponEliminaAquest Llagostera diu hem sortit +- del pla de xandri o xendri?? No té n.p.i.
ResponEliminaës el Pla d'en Xurri i això que ho posa ben clar i el de la tele no ho ha recttificat i ho ha tret.
Més i més valent que els que varem fer tot això i molt més en una Lletissonada. Sense comparació