Doncs de bon matí ja erem a la Jonquera on hem aprofitat per passejar-nos per aquest poble tranquil i contemplar el seu carrer major i l'Església Parroquial de Santa Maria. Un cop a la plaça de l'ajuntament hem travessat un petit túnel i tot seguit el riu Llobregat d'Empordà pe agafar ja el GR. Els propers 20 minuts però son de sorolls i entrebancs. Hem de travessar tant la carretera com l'autopista que la seguim una estona. Tot i que està ben marcat cal estar al cas ja que el pas de les vies de l'AVE fan que el camí travessi per un túnel. De mica en mica anem deixant la fressa i recuperem la calma per una pista que ens porta a la carretera de l'Estrada. Cal incorporar-s'hi uns 500 metres per trencar i entrar a l'Estrada, un nucli de cases que pertany a Agullana, poble que veiem al fons. Aquí decidim parar i esmorzar, només portem 3 kilòmetres però com que hem sortit tard ja tenim gana. I ho fem a la plaça de l'Església de Santa Maria de l'Estrada esmentada del 1279-80 tot i que no s'hi conserva cap construcció medieval.
Amb la panxa plena hem agafat el carrer de la Font i hem continuat per aquest GR que de fet també s'hi troben indicadors de Itinerànnia i del Camí de Sant Jaume.
Amb poca estona s'arriba al Mas Carbonell on cal baixar cap a la Riera de Gou on també hi ha les restes d'un antic molí. Anem avançant metres combinant pistes i trams de carretera i predominant primer les alzines sureres i els pins desprès. A l'alçada del Mas Giralt més o menys, assolim el punt més alt de 193 metres i portem 8 kilòmetres. Encara ens en queden 7 que transcorren per camins i pistes combinant amb trams de carretera. Al nostre davant apareixen enfilades dalt d'un cim, les restes del castell de Montroig mentre ens acostem al Mas Gallart on ens crida l'atenció un pou. Tot seguit l'aigua torna a ser la protagonista ja que travessem el riu Ricardell, encara amb força aigua degut a les darreres plujes. El seguirem una estona per un camí paral.lel fins que a la dreta agafarem la carretera per tornar-la a deixar seguint un camí a la dreta. Entrem en zona de pins com ho demostra un parell de boletaires que han omplert el cistell de rovellons. Després de pujar una mica entrem a la Vall de la Muga. Al cap d'una estona a l'alçada del Mas Parxers ens incorporem a la carretera que ve del pantà de Boadella que tot i el nom, gran part dels seus 3'6 km quadrats pertanyen a Darnius. Un pantà que subministra aigua a Figueres i a les principals poblacions costaneres de la comarca.
Desprès de travessar el riu Muga arribem a Boadella d'Empordà un petit poble d'uns 200 habitants, on val la pena passejar per els carrers estrets on encara s'hi conserven cases del segle XVII i XVIII.
En total 15 kilòmetres d'aquesta primera etapa del GR II que hem fet amb 4 horetes.
Si voleu fer aquesta sortida cal preveure deixar un cotxe a cada punt i si hi anem amb temps es pot fer una ullada al pantà ja que el GR no hi passa i queda a 3 kilòmetres del poble.
I en el capítol d'anècdotes avui cal recalcar que amb l'Andreu no hem fet tard a la cita i hem arribat igual que en Toni sense sorpreses. I hem recuperat dos caminadors que feia dies que no venien, la Laura l'Albert i en Joan que els hi haurem de posar un puntet al rànquing.
Arriba la contracrònica!!! bien, visca. Aquesta colla de xirucaires d'Osona i el Ripollès que hi fan a l'Empordà? No tenen vergonya, es ben bé que qualsevol es veu capaç de parlar d'una zona que no és la seva. Ahhhh!! i per cert uns incivilitzats, on s'ha vist fet la foto de grup en un parterre? Almenys podrien donar un exemple d'urbanitat. L'excursió molt fluixa no? només han caminat quatre hores i hi faltaven els pesos pesants del Caminant: Llagostera, Colomer, Dalmau, Busquets. Això és com el futbol, el primer i el segon equip, en aquesta ocasió hi han anat els suplents, i és que els bons han intuit qe la sortida era una costellada, en teniu algun dubte?
ResponElimina