Nevà - Castellar de n'Hug

Sortida entre les poblacions de Nevà (Ripollès) i Castellar de n'Hug (Berguedà) amb l'Antoni Llagostera el passat (dijous 13 juny 2024)

Us proposem fer un camí poc usual però que deuria ser molt emprat antigament. Seria el camí que uneix el nucli de Nevà que pertany al poble de Toses amb el de Castellar de n'Hug. Un camí d'unió entre les baronies de Toses i Mataplana. Les dues poblacions tenen bastants elements patrimonials interessants però nosaltres centrem la ruta als espais de pastura estival que tenen els dos municipis. Com hem dit Nevà pertany al poble de Toses juntament amb Fornells i Dòrria. A Nevà hi trobem un parell d'esglésies, la de Sant Cristòfol i la de la Mare de Déu del Carme. La de Sant Cristòfol, situada en el Raval és d'estil romànic del segle XI. Hi queden les parets i el campanar de base quadrat i sense sostre. La de la Mare de Déu del Carme està al mateix nucli, una construcció d'una sola nau amb un campanar de base quadrada i un finestral de mig punt i coronada per un teulat de punxa en forma piramidal quadrangular. Es conserva en molt bon estat. 

I des d'aquests punt iniciem la ruta que fa una bona pujada ja que hem de superar uns 600 metres de desnivell. Els paisatges però son espectaculars i val la pena anar parant per gaudir-ne. Aquest camí també era molt utilitzat per la gent de Castellar de n'Hug, especialment a l'època en què el ferrocarril de Toses era la seva sortida més fàcil cap a les terres baixes i va ser font d'intercanvi comercial i el motiu pel qual encara avui existeix una gran relació entre els dos pobles i els seus habitants. Comencem a trobar prats de pastura i bestiar que hi descansa. Ens introduïm als plans de Nevà. Un dels espais de pastura estival remarcables. Son uns espais oberts, sense gaires arbres, molt adequats per la pastura. 

Agafem un camí entre el final de la pista i el filat i seguim en sentit contrari al que hem vingut i continua pujant, ara entremig del bosc fins al collet de les Fontetes de Castellar. En aquest punt ja haurem fet tota la pujada i ens introduïm a la Serra de Montgrony. Des d'aquí podem gaudir d'una meravellosa panoràmica dels dos vessants, especialment el que ens anem trobant durant el descens. Tot baixant trobem un abeurador pel bestiar. Passem ara per les Fontetes de Castellar, un element molt important en el món ramader de la zona. Un gran dipòsit ofereix aigua als ramats que pasturen a l'estiu. Seguim baixant i passem per la Jaça Gran, un altre dels grans llocs ramaders. Hi ha restes d’un gran pleta, que en les orto-fotos aèries es pot apreciar. Rodejarem la tanca del corral per l’esquerra fins a anar a parar a la carretera que uneix Castellar amb La Molina. Agafem la carretera cap a l’esquerra, en sentit descendent, fins que just després de la corba on hi ha l’entrada a una pedrera, saltem la tanca de protecció per als cotxes i seguim un camí antic empedrat que ens porta novament a la carretera estalviant-nos un bon grapat de corbes. Un cop aquí seguim baixant per aquesta, fins que a la dreta trobem indicat el camí del camp de futbol. Prenem aquest camí. Passat el camp de futbol de Castellar, arribem finalment a Castellar de n’Hug. 

Es tracta d'un poble de postal miris per on miris. Les seves cases de pedra i el seu paisatge fan que sigui molt fotogènic. Hi ha moltes coses per veure-hi, la seva església, el museu del Pastor o una mica més avall les Fonts del Llobregat. I al ser un poble turístic no hi falten els restaurants per fer-hi un bon àpat. I si acabeu la ruta aquí heu de preveure un cotxe per tornar cap a casa.

Bon Nadal

Un any més per aquestes dates us volem desitjar un molt BON NADAL i una bona entrada d'any 2025 i donar-vos les gràcies per seguir-nos. I com sempre que sigui ple de muntanya i natura tot Caminant per Catalunya.

Gallifa

Sortida a la comarca del Vallès Occidental, al poble de Gallifa i el seu entorn amb la companyia d'en David Garcia (historiador) (dissabte 1 juny 2024)

 

Gallifa disposa d'un ric patrimoni històric i artístic amb esglésies romàniques i també castells medievals. Es tracta d'un indret ideal per passejar i gaudir de la natura. La població, té un cens de poc més de 200 habitants. Tot i estar al Vallés Occidental, la relació sempre ha estat més propera amb el Vallès Oriental. El punt de sortida el trobem a tocar de l'església de Sant Pere i Sant Feliu. És d'estil romànic de la segona meitat del segle XI, d'una sola nau i absis trilobulat amb decoració de tipus llombard. Apareix documentada per primera vegada l'any 1060. 

Actualment és la parròquia la que centra la vida religiosa de la disseminada població. Molt a pop hi trobem la rectoria amb el campanar. És curiós ja que està adossat a una masia que en el seu moment també havia fet la funció d'escola. Comencem a caminar i de seguida trobem un altre punt d'interès. Es tracta d'un forn de ceràmica o de maons. Gallifa té una estreta relació amb la ceràmica i aquest forn només és una mostra. Acabem de recórrer el petit poble i travessant un pintoresc pont ens comencem a enfilar amb vistes al poble disseminat i els cingles de Sant Sadurní. Un tram de pendent pronunciat ens fa suar una mica però de seguida trobem una pista de molt bon fer i que ens acosta fins al Castell de Gallifa. Es conserven part de les muralles que envolten el turó, amb un portal fortificat, la capella romànica i alguns vestigis d'altres edificacions, com els fonaments d'una torre exempta de planta circular. El castell ja està documentat des de l'any 999, però s'hi han trobat restes ibèriques del segle VIII aC que demostren l'ocupació del lloc des d'una època ben reculada. Només podem veure les muralles ja que està tancat. Dins el clos del castell hi ha l'ermita de Santa Maria del Castell també romànica del segle XI. El primer pis és rectangular amb un absis. Al segle XII es va elevar un pis més per fortificar-la. Les vistes des d'aquest punt son magnífiques i podem fer-hi una bona aturada per esmorzar.

El camí a partir d'aquí comença a fer baixada i recuperem la pista de bon fer i continuem envoltats de pins i de prats coincidint al pas per la Quintana del Puig. Una mica més lluny tenim una bona imatge de la situació del castell i la seva església i com les mateixes cingleres fan de muralla protectora. Passem a tocar de Cal Font. Després de fer un petit tram del GR 5 el deixem i passem per una altra masia, can Polvoré. Malauradament està completament en runes. A uns metres hi trobem Santa Maria del Grau, situada al mig del bosc. És també una església romànica del Segle XII, documentada des de l'any 1227. Consta d'una nau única. amb absis semicircular de diàmetre més estret que l'amplada de la nau. Ha tingut diverses reparacions força peculiars com ens explica en David al programa. La última l'any 2002. I a uns 50 metres encara trobem unes altres restes d'una altra possible església. S'intueix un absis com si es volgués fer un altre edifici. No se sap ven bé quina es va fer abans i el perquè es van fer pràcticament a tocar. 

Tenim també molt a prop l'església de Sant Sebastià de Motmajor també d'estil romànic que us recomanem visitar ja que és un dels monuments per excel·lència del romànic vallesà. Nosaltres que a vegades anem a pas de cargol no hi hem acabat arribant i hem continuat cap a un corriol d'anada i tornada per visitar el gorg de les Elies. Situat a la part final de la Vall de Gallifa es tracta de la riera del mateix nom i que a partir d'aquí es converteix amb la riera de caldes. Un bon lloc per refrescar-se a l'estiu. Recuperem el camí i el tornem a deixar per veure el Gorg Negre de la mateixa riera. I de mica en mica ens anem acostant al final de la ruta, a Gallifa. 

Una ruta circular de molt bon fer d'uns 11 kilòmetres i 350 de desnivell.

Powered by Wikiloc

Les Pallargues

Excursió al poble de les Pallargues i el seu entorn a la comarca de la Segarra. (24 maig 2024)

Començem al mateix poble situat en un tossal a la dreta del riu Sió, agrupat a redós del temple parroquial i del gran casal o castell que s'aixeca al punt més alt. Un llogaret molt interessant de visitar que nosaltres hem deixat per el final del programa. Així que ens posem en marca deixant el poble enrere tot descobrint els paisatges de la Segarra. Seguim la ruta de la Pleta, nom que prové de les construccions rurals de pedra destinades a guardar-hi el bestiar i que constitueixen una de les manifestacions més genuïnes  de l'arquitectura popular segarrenca. Passem a tocar del canal Segarra-Garrigues que ha donat vida a aquestes terres podent regar moltes hectàrees de cultiu. La Segarra també es caracteritza per al conreu de secà. 

Ens desviem a l'esquerra per anar a visitar la Pleta de les Pallargues. És de dimensions considerables i servia per refugiar els ramats i pastors. La part interior sembla un claustre romànic i es pot considerar una meravella de l'arquitectura popular. La tècnica de construcció és similar a la de les cabanes de pedra seca. Seguim caminant envoltats de cabanes i barraques de pedra seca. De mica en mica ens acostem al poblet de Ratera. El nom sembla que prové del zoònim comú rat, tot i que és difícil una interpretació d'aquesta versió. El si que hi trobem es una mena d'escultura en forma de ratera. És habitual entrar-hi per un portal a una petita plaça on hi ha totes les cases ben disposades. El primer que veiem és la petita església de Sant Llorenç. Un edifici del segle XVIII que no es pot descartar que tingui orígens romànics, si tenim en compte que el lloc de Ratera és documentat des de l'any 1098.

Seguim ara cap cal Castell de Ratera. Abans però passem per la petita església de Sant Vicenç. Ens anem acostant al castell molí de Ratera que durant els segles XIV i XV es va convertir en un gran casal gòtic, al segle XVI. Quan els Erill esdevenen els amos, es va transformar en un molí fariner que aprofitava les aigües del riu Sió. Actualment podem observar-ho com a antic castell fronterer medieval que tenia les funcions residencial i productiva que encara es conserven gràcies a la restauració del conjunt realitzada a mitjans del segle XX. Es tracta d'una casa fortificada d'estil gòtic, més que un castell. És de propietat privada i no es pot visitar. Seguim de nou el camí entre camps i masies, la majoria abandonades i que van caient de mica en mica. I una altra església, la Mare de Déu de Bellvilar, situada als afores del nucli de Sisteró. Es tracta d'una petita capella d'una sola nau. Encarem la recta final de la excursió enfilant una carretera que ens porta fins a un altre poble amb encant: Pelagalls. Abans d'arribar-hi ens trobem amb l'església vella romànica de Sant Esteve. És d'una sola nau i coberta a dues aigües. Posteriorment s'hi va afegir un creuer i un robust campanar de pedra ben tallada. La portada és la part més notable de l'església, formada per tres arquivoltes. Hi veiem vuit columnes coronades per sis capitells. L'absis és de grans dimensions i semicircular. 

 

Ens acostem fins a Pelagalls, que pertany al poble dels Plans de Sió. El llogaret és ben petit i té el seu encant. I a uns dos kilòmetres ens espera de nou el poble de les Pallargues. Hen deixat pel final endinsar-nos per els seus carrers i sobretot fer una visita al seu castell. El seu interior ens permet fer un viatge al passat i veure amb els nostres ulls com vivien al segle XI. 

La família Rovira, actuals habitants i propietaris del Castell, és la que avui ens deixa visitar part de les seves dependències i gaudir d'un plàcid passeig pel passat de tots aquests mil anys d'història. Estances que ens transporten a la vida quotidiana dels Senyors del Castell: l'entrada, el celler, la cuina, la sala principal, la capella, la presó ... i que fan que sigui una visita inoblidable. És recomanable fer la reserva prèviament ja que en funció de l'època de l'any poden canviar els horaris i dies d'obertura.

Una sortida recomanable cent per cent que ofereix paisatge i patrimoni a la comarca de la Segarra.

All - Gréixer - Olopte

Recorregut interessant entre poblets de la comarca de la Cerdanya: All, Gréixer i Olopte. (10 maig 2024)

 

 

Ens situem al municipi d'Isòvol que també conté els pobles d'Isòvol, Olopte i All. En concret comencem amb aquest darrer, All. Ens fixem amb la seva església dedicada a Santa Maria. Es tracta d'un edifici construït al segle XII, d'una sola nau de tipus trapezoidal amb una torre campanar de dos cossos i capçada a llevant per un absis semicircular. La part més notable és la magnífica portalada formada per dues arquivoltes de secció rectangular i una intermèdia sobre columnes. Les recents intervencions arqueològiques han mostrat les estructures originàries de l'edifici, a més d'unes destacades pintures romàniques que es remunten al segle XIII.

Deixem el poble enrere seguint el camí de Gréixer, el nostre proper punt d'interès. El recorregut fa una mica de pujada però és fantàstic. Les vistes a la Cerdanya son magnífiques i amb una gran presència de la Serra del Cadí. Seguint per el camí vell de Gréixer travessem la carretera que ens portaria fins a Meranges. El soroll de l'aigua també ens acompanya degut a que tenim al costat la Séquia de Gréixer aprofitada per el reg. Després d'una bona pujada arribem a Gréixer, un poble que pertany al municipi de Ger situat a 1.345 metres. Hi destaca l'església romànica de Sant Climent. Es tracta d'una antiga parròquia documentada des del segle X. L'edifici que ens ha arribat és del segle XII, si bé amb molts afegits i modificacions posteriors. Com a All, també en destaca la portada que conserva un arc de mig punt esculpit amb caparrons, malgrat que ha perdut les arquivoltes, substituïdes per dovelles de pedra rogenca. Si ens fixem en els detalls esculpits hi podem veure caps barbuts i cares que criden l'atenció. La ferramenta de la porta encara es conserva de l'època romànica.

Una mica més amunt del mateix poble hi ha una font i un banc on hem decidit esmorzar-hi. Es tracta de la font de Dalt. L'aigua que raja està classificada com aigua molt tova, poc mineralitzada i amb poca quantitat de sòlids. I les vistes continuen espectaculars. Amb la panxa plena seguim envoltats de natura, ara sense pujada, seguint el recorregut horitzontalment i una mica de baixada. Ens sorprenen en uns camps, un grup de cavalls que pasturen i fan que la imatge sigui de postal. I ens anem acostant cap a Olopte, un altre dels pobles que visitem avui i de nou, entrant al nucli d'Isòvol. Ens passegem per els seus carrers que tenen un encant especial i al fons ja veiem una mica elevada, l'església de Sant Pere d'Olopte. Es calcula que l'església va ser construïda cap a finals del segle XII o inicis del XIII. l'absis està decorat amb un fris de dents de serra que es recolza en mènsules, algunes de les quals estan esculpides amb caps humans i d'animals. També està decorada la portalada que està protegida per un pòrtic. 

A diferència de la resta de portalades de la Cerdanya d'aquesta mateixa època, la que veiem aquí és diferent ja que és apuntada. Com veieu avui la sortida s'ha centrat en aquests tres elements patrimonials a banda del paisatge que envolta aquestes contrades. De tornada però cap a All, encara ens queda un punt interessant i curiós de visitar. Es tracta dels Esterregalls d'All, un conjunt rocós fortament erosionat per l'acció del vent i de l'aigua al llarg dels segles. Com a curiositat també son anomenats "bad lands" en anglès, el que es tradueix com a "males terres". Sigui com sigui es tracta d'un paisatge diferent i espectacular. 

Son formacions fetes per materials rocosos, poc cohesionats o de color daurat. Aquestes erosions es van formar fa 11 milions d'anys degut a un conjunt de sediments dipositats per un antecedent de l'actual riu Duran. Aquest riu erosionava i anava transportant materials des de la muntanya fins a la fossa de la Cerdanya, la qual amb el temps es va anar enfonsant donant pas a les formacions que podem veure avui en dia. El recorregut es pot fer per unes escales, ponts de fusta i miradors per gaudir i observar el fantàstic paisatge. En definitiva es tracta d'un paratge peculiar per la seva geologia, pel seu antic ús miner i pel seu atractiu estètic ben singular.

I ja només ens queda acabar d'arribar fins a All per completar la sortida d'uns 11 kilòmetres i 350 metres de desnivell. Fins a la propera.

Powered by Wikiloc