Portbou

Olla de Portbou - Dissabte, 2 gener 2021 - Mª Clara Martínez

Avui hem decidit fer una caminada per l’Alt Empordà i em anat fins a Portbou, amb la idea de fer un recorregut resseguit tot el límit del seu terme municipal. Aquest hauria sigut un recorregut fantàstic si no haguéssim tingut de companya una forta tramuntana que ens va fer desistir d’enfilar-nos a alguns turons i resseguir totes les crestes i carenes. Sortim de la Platja gran i seguim les indicacions cap el Monument a Walter Benjamin. Aquest era un filòsof alemany, de família jueva, que va néixer a Berlín el 1892 i, suposadament, es va suïcidar amb una sobredosis de morfina a Portbou el 26 de setembre de 1940, quan fugia dels nazis camí dels Estats Units, al assabentar-se que havia de ser repatriat.

Passem per darrera el cementiri i, seguint un curt tram de carretera, arribem a un mirador amb espectaculars vistes als penya-segats. Passada la corba de la carretera hem de prendre un sender a l’esquerra. Està marcat. El camí s’enfila de valent fins el cim del Puig Claper, on hi ha unes antenes de telefonia. Des d’aquest cim tenim bones vistes de la zona de Colera, Llançà i Port de la Selva, i el Cap de Creus al fons. 

La tramuntana comença a bufar de valen. És molt molesta i la sensació tèrmica molt freda. És per això que decidim variar una mica el recorregut. En arribar al coll del Frare, ens hauríem d’enfilar al Puig Pelat, al puig del Falcó i encaminar-nos cap el coll de Tarabaus, però en lloc de carenar aquestes muntanyes, anem fins el Pla de Ras per la pista forestal, una mica resguardada del vent. Anem veient com canvia la perspectiva de Portbou a mesura que li anem donant la volta. També ens queda als nostres peus la riera de Portbou amb el pantà, que va ser construït els anys 1973-1975 per abastir d’aigua la localitat. Arribem al Pla del Ras i enfilem la pujada al Querroig. Passat el coll del Suro i per un sender en forta pujada, de seguida ens situem als peus del cim del Querroig, a la nostra esquerra, on hi ha el vèrtex i que és un 100 cims, i del castell.

El Castell de Querroig és un antic castell medieval dels segles X–XI. Les restes que es conserven del castell, molt trinxades, indiquen que es tractava d'una construcció de planta força singular, amb murs de traçat sinuós. La torre de Querroig fou construïda sobre les ruïnes del castell, concretament sobre els murs enrunats de la torre de l'homenatge i de la muralla del castell. És una torre de guaita cilíndrica, construïda amb pedres grosses desbastades i lligades amb morter. Des d’aquest punt tenim una fantàstica panoràmica de 360o de tot el nostre entorn. Malgrat la bellesa no podem estar massa estona en aquest lloc. El fort vent ens deixa glaçats en pocs minuts. Des dels peus del promontori on hi ha el castell en surt un sender que ens porta, passant pel Puig de l’Àliga i el dolmen del Puig de la Farella, fins el coll d’aquest mateix nom. La baixada fins el coll de la Farella és fort i per un sender a trams força rocallós , però a partir del segon coll del Frare ja anirem per pista forestal, fins el coll dels Belitres.

El coll dels Belitres és un dels punts de l'itinerari de Portbou a Cervera que recorre també la ruta Walter Benjamin i que forma part del conjunt de rutes Retirada i Camins de l'Exili. L’any 2009 es va inaugurar un Memorial de l’Exili, format per uns plafons amb fotografies i explicacions d’aquest trist esdeveniment. I ja cansats de patir el fred i els embats de la forta tramuntana, prenem un sender que en pocs minuts ens porta a Portbou.

Una magnífica sortida malgrat el fred i el vent, amb molt bones vistes i un munt d’història. Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera.

Powered by Wikiloc

Tarragona - Altafulla

Dimecres, 16 desembre 2020 (Antoni Llagostera)

 

Els camins de ronda son un lloc d’excursió molt interessant pels hiverns. Podem gaudir d’una caminada, sense calor, i si el dia acompanya d’un paisatge encisador com son generalment els camins de ronda. Avui us proposem un tram del camí de ronda a la Costa Daurada, entre la Platja Llarga de Tarragona i Altafulla. Una excursió senzilla però plena, d’elements interessants.

Tarragona i el seu terme ocupen quasi 15 kilòmetres de litoral amb diverses platges. En visitem algunes en aquest camí de ronda. Començem a la platja llarga, que com diu el seu nom és la més llarga de Tarragona amb uns 3 kilòmetres de sorra fina i una amplada mitjana de 30 metres. És una de les de major qualitat de la Costa Daurada. Doncs som-hi, començem direcció nord deixant enrere les vistes a la ciutat i fins i tot algun vaixell que s'hi acosta. 

Ens anem acostant a l'altre extrem de la platja Llarga on hi trobem la punta de la Creueta. Aquí ja començem a trobar elements interessants. Amagades entre les esquerdes i els forats trobem grans acumulacions de petxines de diferents espècies, algunes de les quals tenen un petit forat a la base de la closca. Aquest orifici és provocat per les mandíbules del cargol lluna. Aquest cargol, molt actiu a les nits d'estiu, forada amb moviments circulars i constants fins que arriba a l'interior de la closca. I al costat ens trobarem una pedrera romana plena de punts d'extracció de carreus (Opus quadratum), blocs de pedra calcària que s'utilitzaven per a les bases de les construccions romanes. Estem en una pedrera romana, molt més petita que la més coneguda pedrera d’El Médol, que forma part del conjunt monumental de la antiga Tarraco declarada Patrimoni Mundial. Ens comencem a introduïr a l'espai natural de la Punta de la Mora. El primer que trobem son dues petites platges: Calabeig també anomenada Calabecs o platja de la Roca Plana i Cala Fonda, Arbosa o platja d’Arboçar, coneguda popularment com a Waikiki. Alguna té l'accés una mica complicat però val la pena acostar-s'hi per gaudir dels espectaculars penyasegats.

Seguim direcció la Punta de la Mora travessant el bosc de la Marquesa, amb pins de dimensions importants on trobem un espai natural que conserva les característiques dels boscos de pi al costat del mar. És un paratge preciós i molt valuós que tots hem de cuidar, gaudint-ho i conservant-ho com una joia natural. Enfilem uns metres fins a la Torre de la Móra. És una torre d’origen medieval de construcció circular, de 4,20 m de diàmetre intern, 1,50 m de gruix de murs i 0,80 m de sortida en talús del sòcol. A diferència de la resta de torres de la zona aquesta està molt ben documentada, ja que mossèn Sanç Capdevila va localitzar i publicar el contracte de construcció que data de l'any 1562 en el qual s'especifiquen les seves característiques tècniques. No cal dir que és un bon mirador de la zona. Als peus de la torre hi trobem un càmping amb el mateix nom, que és de molta anomenada i concurrència. 

Si baixem trobarem la platja de la Móra de 520 x 65 m de sorra fina i està dintre del PEIN de la Punta de la Móra. Compta amb aparcament, restaurants, activitats nàutiques i gaudeix del guardó de bandera blava.
Seguint el GR-92 trobarem una altra torre, la d'en Segur. Una construcció circular de quatre metres de diàmetre interior i un gruix de mur de 0.75 metres. L'altura total resulta ser de 12 metres sobre la porta principal d'entrada. Caminant encara dins del terme municipal de Tarragona, arribem al castell de Tamarit. Està situat sobre un promontori a la vora de la mar Mediterrània. Les seves muralles envolten la vila closa de Tamarit, que es confon amb l'arquitectura del propi castell. El conjunt de vila closa i castell barreja els estils romànic, gòtic i renaixentista. Dins el recinte castral de Tamarit hi trobem restes del castell, l'església, alguns habitatges i espais lliures, tots al voltant d'una plaça i envoltats per una muralla, molt evident a l'oest. La torre de planta quadrada que hi ha al costat de l'església està datada en època romànica. L'església de Santa Maria és una de les parròquies més antigues del Baix Gaià. Actualment és un espai privat per gaudir de celebracions i esdeveniments.

Deixant el castell enrere passem per la platja de Tamarit. És la platja més septentrional del municipi de Tarragona i es caracteritza per la seva proximitat a l'espai natural d’interès PEIN Riu Gaià, cogestionat per l’entitat Associació Mediambiental La Sínia, d’un gran valor ecològic i paisatgístic. Té 1750 x 45 m de sorra fina. La desembocadura del riu Gaià és un petit espai d'unes 5 hectàrees corresponent al calaix del riu Gaià entre la via del ferrocarril i el mar. L'espai presenta zones embassades i una desembocadura oberta en una platja sorrenca. La vegetació de l'espai està constituïda per diverses comunitats vegetals que ocupen ambdós costats de la llera del riu. S'ha detectat a l'espai la presència regular de 130 espècies de vertebrats de les 244 constatades en tota la conca del riu Gaià i s'ha detectat la presència de més de 80 espècies d'ocells diferents.

Al final de la platja de Tamarit hi trobem l'espai anomenat la Roca del Gaià on també hi ha un bunquer. Aquí acaba el terme de Tarragona i entrem ja a Altafulla per la seva platja i per el carrer de les Botigues de Mar, punt on acabem la sortida d'aquest tram de camí de Ronda.

Altafulla també és una vila amb molta història i indrets interessants per visitar, com la Vil·la Romana dels Munts o el castell d'Altafulla o de Montserrat. I si voleu també es pot seguir el GR-92 fins a Torredembarra amb racons interessant.

Sant Salvador de les Espases

Aeri de Montserrat - la Puda - Sant Salvador de les Espases

Dimecres, 9 desembre 2020 - Antoni Llagostera

 

Entre les agulles montserratines i la Mola de Sant Llorenç hi ha una eclipsada zona muntanyosa, la serra de Puig Ventós i altres, un conjunt de serralades que es troben davant del riu Llobregat i que estan també incloses en el PEIN del Parc Natural de Montserrat. El camí cap a Sant Salvador de les Espases és una de les rutes més populars entre els habitants dels municipis propers, però encara poc conegut i poc concorregut per a molts amants de la muntanya de fora d’aquesta zona. Les impressionants vistes del massís de Montserrat que es poden apreciar des dels cims del recorregut valen la pena per fer una aturada en aquesta zona plena d’història. Sortim a tocar de l'Aeri de Montserrat, un telefèric que ens pujaria fins al Monestir de Montserrat amb poca estona, però avui no és el nostre objectiu. Per tant agafem el GR-270, Camí fluvial del Llobregat, camí de la Sal i col·lector de salmorres. Agafarem el Camí del Llobregat, un sender de gran recorregut projectat per la Diputació de Barcelona i el Consorci de Turisme del Baix Llobregat, uneix Castellar de N’Hug i el Prat de Llobregat. Per tant la primera part del recorregut ens porta a caminar a tocar del Llobregat amb tota la seva història al darrere com la resclosa i pont medieval del Cairat o el col·lector de Salmorres.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Seguim i el camí ens porta per darrera i per sobre del nivell on hi ha les instal·lacions malmeses de l’antic balneari de La Puda. El Balneari de La Puda de Montserrat ja és dins del terme municipal d’Esparreguera, ja que deixem el de Monistrol una mica abans d’arribar a l’inici de les edificacions. Els edificis resten abandonats, tal qual com si s’haguessin abandonat a corre-cuita, el que confereix al recinte un ambient romàntic i captivador. Les aigües brollen a 32º i van començar a utilitzar-se amb finalitats medicinals el 1818. La font es troba a nivell del riu i surt amb un cabal de 4 l/s, que s'aboquen actualment directament al riu Llobregat. És el seu component en sofre, amb la seva olor característica d’ou podrit, el que va donar el nom a la font i al complex. La nostra intenció es assolir dos dels cims més importants de la zona, el Puig Cendrós (499 m alt) i Sant Salvador de les Espases (412 m alt). Des del balneari de La Puda agafarem el camí tradicional de Sant Salvador de les Espases, passant per sobre de la línia ferroviària dels Ferrocarrils Catalans que va a Manresa. Comencem a veure les Agulles de Petintó, també conegudes com Les Espases de Baix, de color blanc, son tres: La Talaia de les Espases, la més alta i situada més a llevant,  el Ciri de Sant Salvador, una esvelta agulla situada a la seva esquerra, i la Veïna. Seguint el camí que ressegueix el torrent de l’Afrau arribarem a un punt on, a la dreta hi ha un trencant (238 m alt), que agafarem per anar pujant cap a la Balma de l’Espluga (381 m alt). En aquest punt, a l’esquerra de la balma hi ha un pas equipat que ens permetrà pujar fins la cresta oest que baixa de Puig Cendrós. Efectivament hi trobem unes cordes que ens ajuden a pujar un tram una mica complicat. Arribem fins al cim de 499 metres i que forma part dels projecte 100 Cims de la FEEC. Malgrat que no es pas el cim més alt de la serra de Puig Ventós (606 m alt), ja que el Puig de l’Hospici (518 m alt) i el Turó de la Socarrada (519 m alt) tenen major alçada, és un autèntic balcó a Montserrat. Se’ns obre una panoràmica de tot el massís montserratí i el monestir, com també una immensitat de muntanyes que en conjunt conformen la Serralada Prelitoral Catalana. 

 

 

Baixarem del Puig Cendrós cap el Pla del Fideuer, un important nus de camins, darrera el Puig Ventós. Seguim per el coll de Pedra de la Brossa i el coll de Sant Bernat Menton. Anem a buscar el cim de Sant Salvador de les Espases després de passar wl pas de la Burreta. Un altre cim inclòs al llistat dels 100 cims. Hi trobem una capella d’un antic castell de les Espases. Estem davant una capella castral, datada els segles X-XIV, amb diverses restauracions durant el segle xx.
Sant Salvador de les Espases sorprèn per a ubicació que té. Es situa dalt d'un cim aïllat i espadat, d'ací el seu nom. Un turó escairat i accidentat. Documentada a partir el segle XIV, era l'antiga capella del Castell de les Espases, documentat des de l'any 985, i del qual només en resta el basament d'una torre circular. L’actual edifici de l'ermita és del segle XVI amb reformes posteriors. Al costat de l’ermita, aprofitant una gran balma de les roques hi ha construït un petit refugi. L’accés a l’ampli menjador és lliure tot i que el dormitori roman tancat. Per pujar al cim de Sant Salvador si vens pel sud, cal travessar el menjador i sortir pel costat oposat a través d’una porta que condueix fins al cim. De ben segur que es tracta de l’únic dels 308 cims de la FEEC al que s’hi accedeix a través d’una porta.

 

 

 

 

Tirarem una mica enrere, passant pel camí de la Burreta, per anar a trobar l’indicatiu de can Tobella. Cal agafar aquest camí que en ràpida baixada mena cap al torrent de Sant Salvador i a unes torres de conducció d’alta tensió. Passem a tocar de Can Tobella. L'edifici és un magnífic casal de planta basilical i coberta a dos vessants, amb alguns edificis annexes al seu voltant. Un cop en el gran mas de can Tobella, agafem un camí amb marques vermelles que a poc a poc es converteix en corriol i que, tot resseguint-lo pel costat dret de la via del tren, ens portarà de
nou fins a l'estació de l'aeri. Una sortida interessant d'uns 15 kilòmetres amb vistes constantment de Montserrat.

 

Tossal de les Viudes

SOLSONÈS–TOSSAL DE LES VIUDES–COLLS DE VERA, MAÇANA I LLENGOTS

Dissabte, 5 desembre 2020 (Mª Clara Martínez)

 

Prenem la carretera que va de Berga a Sant Llorenç de Morunys i quan falten uns 8 km per arribar a aquest poble, a l’esquerra hi ha un desviament en direcció a Aiguaviva. Aquest desviament ens porta fins la casa de colònies d’Aiguaviva, lloc on aparquem. Fa molt fred a primera hora (-5o), tot és glaçat, però de seguida entrem en calor, atès que decidim atacar el Tossal de les Viudes de bones a primeres. El camí es comença a enfilar muntanya amunt sense treva. Durant un bon tram de camí anem seguint el torrent de Bosoms i després ens en separem una mica. La pujada és forta, però fa de bon trepitjar, i el camí està ben marcat. A mesura que anem pujant les vistes es comencen a obrir i ens mostren un tast del que tindrem a dalt. Arribem al coll del Grauet i aquí hem de fer un puja i baixa fins el cim. Aquí dalt ja toca el sol, cosa que s’agraeix. Un darrer tram en forta pujada, per caminois i roca que no fa de mal trepitjar i per un parell de crestes molt exposades, atenció persones amb por o vertigen, i ja som al cim. Hem pujat quasi 600 metres de desnivell en 2’5 km, però el premi s’ho val. Les vistes són impressionants.

 

 

 
 

 

 

 

 

 

Tenim la Vall de Lord als nostres peus, El pantà de la Llosa del Cavall, Sant Llorenç de Morunys, el riu Aigua de Valls, Vilielles de Busa, la serra de Busa, els Llengots... i més lluny, el Port del Compte, la Serra del Verd, el Pedraforca, el Cadí... tot un festival. Tornem al coll del Grauet i baixem entaforats per un grau, seguim un sender poc marcat però amb fites, i arribem al Solell de Valielles, en suau pujada, fins a trobar l’antic camí de bast, que si el seguíssim cap a la dreta, ens portaria a Vilielles de Busa. Vilielles de Busa és un enclavament d’una part de territori del municipi de Montmajor, comarca del Berguedà, província de Barcelona, dins el municipi de Guixers, comarca del Solsonès, província de Lleida. Una curiositat que ve de molt antic. Per aquí trobem un lloc ben assolellat i parem a esmorzar i recuperar forces. Ja recuperats seguim el camí, que es converteix en un constant puja i baixa, fins el fons d’un parell de rases i passant pels colls de Vera, Maçana i Llengots. Des dels colls tenim esplèndides vistes de les parets verticals de la Serra de Busa, i de les agulles i crestes de la serra dels llengots.
Poc abans d’assolir el darrer coll hi ha les restes del mas dels Llengots. Va estar habitat fins a primers del segle XX, que hi va haver el despreniment d’una roca molt gran i van decidir abandonar el lloc. Un lloc perillós, inhòspit i on la vida havia de ser molt dura. Pugem per un petit grau, sense massa dificultat, i ja som al coll dels Llengots. I ja podem anar cap avall, en direcció al riu Aigua de Valls i la cua del pantà de la Llosa del Cavall. El camí de baixada té el mateix pendent que el de pujada, i també passa a trams per un torrent, pel que hem d’anar amb compte de no relliscar si les roques fossin molles. No tardem en arribar abaix, a tocar del pantà. Ja tan sols ens queda seguir una pista cap a l’Est, passant per cal Teuleret, cal Samarrà i cal Saragossa, fins arribar al cotxe.

 

Una caminada molt recomanable, per la que cal estar en forma i, per fer el cim del Tossal de les Viudes, no tenir vertigen, pels passos exposats. Recomano portar GPS per trobar els camins correctes. Quasi tots estan fitats, però no hi ha indicadors de cap a on van. Si el feu en el sentit que l’hem fet nosaltres, sentit horari, en dies freds tindreu sol de seguida, i donarà temps d’eixugar i escalfar una mica les zones més obagues. Desitgem que us hagi agradat i us esperem a la propera.

 

 

Powered by Wikiloc

Vall del Bac, dimecres 2 desembre 2020, Antoni Llagostera.

La Vall del Bac pertany avui en dia a la Vall de Bianya, a la Garrotxa. El punt de sortida el trobem davant l'antic Hostal. Hi podem arribar des de Sant Pau de Segúries, agafant la carretera que passa a tocar de el Mariner o des de la carretera que enllaça Castellfollit de la Roca i Oix. L’hostal de la vall de Bac ja funcionava com a tal quatre-cents anys enrere i durant molts decennis fou el més important de la Garrotxa. El seu emplaçament era idoni perquè està al bell mig de la ruta habitual de començaments de segle XX per anar d'Olot a Camprodon i a l'inrevés. 

A tocar l’Hostal de la Vall del Bac, on comença la pista que va a la Coromina, trobem la senyalització del GR-1, d’Itinerannia (pal G2) i dels itineraris del Consorci de l’Alta Garrotxa. Seguim aquesta senyalització que ens guiarà en una part del camí. Nosaltres sols farem una part d’aquest recorregut, ja que des del coll del Reverter, per la collada de la Costa i el coll de Galters, pujarem drets cap el cim del Montmajor. A la pujada, al collada de la Costa deixarem el terme municipal de Bianya, al que pertany la vall del Bac per entrar en el terme municipal de Montagut i Oix. Per tant, un cop al coll de Reverter deixem el GR-1. A partir d'aquí la pujada és més forta i ens puja al Coll de Galters, on la pujada es fa pel caire que baixa de la muntanya i que ens permet tenir molt bones vistes fins arribar al cim del Montmajor (1.074 m alt). Està inclòs a la llista dels 10 cims de la FEEC i hi ha molt bones vistes tot i que una part plena de vegetació fa una mica la guitza.

La baixada la fem per la cara nord en direcció nord-est, per després girar al sud i baixar a trobar un mirador. Aquí gaudirem de molt bones vistes sobre Toralles i Oix. Continuarem la baixada, en direcció nord, fins el Coll de la Bassa on girarem a sentit sud fins a la casa de la Costa i baixarem al Pla de la Costa. I al cap d'una estona arribem a Toralles, un petit nucli de població del municipi de Montagut i Oix. El petit veïnat es vertebra al voltant de l'església romànica de Sant Martí. L'indret ja és citat l'any 977, i des del segle XI ho és el castell de Toralles, actualment inexistent, però que s'identifica amb les ruïnes del cim del Montpetit.  Estem davant una construcció romànica d'una sola nau, volta de canó apuntada i porta a migdia, que conserva part de la ferramenta i el forrellat romànic.

Tornem enrere a buscar la collada de Toralles, “molt planera y ampla, entre els cims del Montmajor y Montpetit”. Retornarem al Pla de la Costa i coll Marcé, i farem la baixada per la pista, seguint el GR 1 que retrobarem prop de Sant Martí de Toralles, tot passant per la casa de cal Quic. Un tros més avall, quasi a tocar la riera d’Oix, trobem un cruïlla amb un pal indicatiu. En aquest punt agafarem el camí (senyalització de pintura groga i també de blanca, de Petit Recorregut) de l'Hostal de la Vall del Bac, que ressegueix la Riera d'Oix per sobre en direcció a Ponent. Seguint ruta passem per la masia del Saguer de Pera, un notable exemple de casa pairal de la zona garrotxina. És la primera masia important que trobem al camí que des de la Vall del Bac porta cap a Pera i Oix. Està formada per diferents cossos d'edificis bastits en diferents moments constructius. 

Ens incorporem al GR-83 que ens acompanya fins a l'Hostal. Seguirem un antic camí de ferradura. Passarem per la font del Seguer, transformada en antic safareig o obi. A partir d’aquí s’inicia l’esplèndid corriol que s’endinsa a l’estret de Bodelquer, que enmig d’un encisador alzinar, sempre passant per alçada, arrapant-se a les parets de l’estret. Hi ha les espectaculars cingleres dels Tremolets i els contraforts del Puig Montmajor. Deixem un moment el camí per fer una ullada a la Cova del Bodelquer que queda a sobre del camí (a uns deu metres aproximadament sobre del camí). Com a referència, trobem una gran pedra al mig del camí que té una fita a sobre. Un cop visitada seguim el nostre camí tot passant pel Molí de la Coromina i més endavant el gorgs de la Coromina on trobem una cruïlla de camins. A les basses del molí de Coromina, quan hi ha aigua, tenen una gran aspecte. Es tracta d'un conjunt d'unes tres basses. 

I ja som molt a prop de l'arribada a l'Hostal de la Vall del Bac. Val la pena acostar-se fins a la casa del Ferrer. Estem davant un edifici i masia, obra arquitectònica popular del segle XVIII. Cal Ferrer és l’origen de la destacada família olotina Danés. S'hi ferraven les cavallerisses dels que paraven a l'hostal, es marcava bestiar, s'hi feien eines de tot tipus i s'hi arranjaven armes.

Una fantàstica sortida de 15 kilòmetres i un desnivell acumulat d'uns 800 metres.