Tarragona - Altafulla

Dimecres, 16 desembre 2020 (Antoni Llagostera)

 

Els camins de ronda son un lloc d’excursió molt interessant pels hiverns. Podem gaudir d’una caminada, sense calor, i si el dia acompanya d’un paisatge encisador com son generalment els camins de ronda. Avui us proposem un tram del camí de ronda a la Costa Daurada, entre la Platja Llarga de Tarragona i Altafulla. Una excursió senzilla però plena, d’elements interessants.

Tarragona i el seu terme ocupen quasi 15 kilòmetres de litoral amb diverses platges. En visitem algunes en aquest camí de ronda. Començem a la platja llarga, que com diu el seu nom és la més llarga de Tarragona amb uns 3 kilòmetres de sorra fina i una amplada mitjana de 30 metres. És una de les de major qualitat de la Costa Daurada. Doncs som-hi, començem direcció nord deixant enrere les vistes a la ciutat i fins i tot algun vaixell que s'hi acosta. 

Ens anem acostant a l'altre extrem de la platja Llarga on hi trobem la punta de la Creueta. Aquí ja començem a trobar elements interessants. Amagades entre les esquerdes i els forats trobem grans acumulacions de petxines de diferents espècies, algunes de les quals tenen un petit forat a la base de la closca. Aquest orifici és provocat per les mandíbules del cargol lluna. Aquest cargol, molt actiu a les nits d'estiu, forada amb moviments circulars i constants fins que arriba a l'interior de la closca. I al costat ens trobarem una pedrera romana plena de punts d'extracció de carreus (Opus quadratum), blocs de pedra calcària que s'utilitzaven per a les bases de les construccions romanes. Estem en una pedrera romana, molt més petita que la més coneguda pedrera d’El Médol, que forma part del conjunt monumental de la antiga Tarraco declarada Patrimoni Mundial. Ens comencem a introduïr a l'espai natural de la Punta de la Mora. El primer que trobem son dues petites platges: Calabeig també anomenada Calabecs o platja de la Roca Plana i Cala Fonda, Arbosa o platja d’Arboçar, coneguda popularment com a Waikiki. Alguna té l'accés una mica complicat però val la pena acostar-s'hi per gaudir dels espectaculars penyasegats.

Seguim direcció la Punta de la Mora travessant el bosc de la Marquesa, amb pins de dimensions importants on trobem un espai natural que conserva les característiques dels boscos de pi al costat del mar. És un paratge preciós i molt valuós que tots hem de cuidar, gaudint-ho i conservant-ho com una joia natural. Enfilem uns metres fins a la Torre de la Móra. És una torre d’origen medieval de construcció circular, de 4,20 m de diàmetre intern, 1,50 m de gruix de murs i 0,80 m de sortida en talús del sòcol. A diferència de la resta de torres de la zona aquesta està molt ben documentada, ja que mossèn Sanç Capdevila va localitzar i publicar el contracte de construcció que data de l'any 1562 en el qual s'especifiquen les seves característiques tècniques. No cal dir que és un bon mirador de la zona. Als peus de la torre hi trobem un càmping amb el mateix nom, que és de molta anomenada i concurrència. 

Si baixem trobarem la platja de la Móra de 520 x 65 m de sorra fina i està dintre del PEIN de la Punta de la Móra. Compta amb aparcament, restaurants, activitats nàutiques i gaudeix del guardó de bandera blava.
Seguint el GR-92 trobarem una altra torre, la d'en Segur. Una construcció circular de quatre metres de diàmetre interior i un gruix de mur de 0.75 metres. L'altura total resulta ser de 12 metres sobre la porta principal d'entrada. Caminant encara dins del terme municipal de Tarragona, arribem al castell de Tamarit. Està situat sobre un promontori a la vora de la mar Mediterrània. Les seves muralles envolten la vila closa de Tamarit, que es confon amb l'arquitectura del propi castell. El conjunt de vila closa i castell barreja els estils romànic, gòtic i renaixentista. Dins el recinte castral de Tamarit hi trobem restes del castell, l'església, alguns habitatges i espais lliures, tots al voltant d'una plaça i envoltats per una muralla, molt evident a l'oest. La torre de planta quadrada que hi ha al costat de l'església està datada en època romànica. L'església de Santa Maria és una de les parròquies més antigues del Baix Gaià. Actualment és un espai privat per gaudir de celebracions i esdeveniments.

Deixant el castell enrere passem per la platja de Tamarit. És la platja més septentrional del municipi de Tarragona i es caracteritza per la seva proximitat a l'espai natural d’interès PEIN Riu Gaià, cogestionat per l’entitat Associació Mediambiental La Sínia, d’un gran valor ecològic i paisatgístic. Té 1750 x 45 m de sorra fina. La desembocadura del riu Gaià és un petit espai d'unes 5 hectàrees corresponent al calaix del riu Gaià entre la via del ferrocarril i el mar. L'espai presenta zones embassades i una desembocadura oberta en una platja sorrenca. La vegetació de l'espai està constituïda per diverses comunitats vegetals que ocupen ambdós costats de la llera del riu. S'ha detectat a l'espai la presència regular de 130 espècies de vertebrats de les 244 constatades en tota la conca del riu Gaià i s'ha detectat la presència de més de 80 espècies d'ocells diferents.

Al final de la platja de Tamarit hi trobem l'espai anomenat la Roca del Gaià on també hi ha un bunquer. Aquí acaba el terme de Tarragona i entrem ja a Altafulla per la seva platja i per el carrer de les Botigues de Mar, punt on acabem la sortida d'aquest tram de camí de Ronda.

Altafulla també és una vila amb molta història i indrets interessants per visitar, com la Vil·la Romana dels Munts o el castell d'Altafulla o de Montserrat. I si voleu també es pot seguir el GR-92 fins a Torredembarra amb racons interessant.