Cornellà del Terri

Cornellà del Terri – Pujals dels Cavallers i dels Pagesos – Sant Mer – Sords

(Dissabte 5 maig 2018 - Mª Clara Martínez)

Avui ens hem decantat per fer una ruta per la comarca del Pla de l'Estany. Quan anomenem el Pla de l'Estany, a tots ens ve a la nostra ment l'Estany de Banyoles, però aquesta comarca és molt més, que l'Estany de Banyoles. El recorregut d'avui l'hem fet pel terme municipal de Cornellà del Terri. Aquest

municipi, a part del poble de Cornellà del Terri, que n'és la capital, està format per 9 nuclis de població més, veïnats i masies disperses.

Hem començat visitant l'església parroquial de Sant Pere i la Plaça del Maig. És en aquesta plaça on es celebren algunes de les seves festes tradicionals més populars i conegudes del municipi: la Festa de l'Arbre i el Ball del Cornut.

Deixem enrere el poble, i després de creuar el riu Terri per un pont, girem a l'esquerra en direcció a Borgonyà.

Anem vorejant el riu, per un camí en el que anem trobant diversos aparells per fer gimnàstica. És un Circuit Saludable.

Passem a tocar del Mas La Bastida, una antiga casa fortificada, actualment rehabilitada com a hotel: Hotel Mil Estrelles.

I en pocs minuts arribem al nucli de Borgonyà. A part del poble de Cornellà del Terri, aquest és el nucli més gran del municipi, amb a prop de 500 habitants. En destaca l'església de Sant Joan Baptista i tot un conjunt de cases i masies disseminades molt antigues i amb molta historia. L'origen del poble sembla ser a partir d'una explotació agrària d'època romana, al menys així ho testifiquen les diverses restes d'aquesta època que s'hi han trobat: fragments de terrissa, d'àmfora, de teules...

Vist aquest nucli, enfilem cap a Pujals dels Cavallers. El paisatge és esplèndid. Immensos camps de blat i de soja, esquitxats de roselles vermelles i tota mena de flors, fan les delícies dels nostres sentits. Una primavera molt plujosa ha propiciat que camps i boscos s'hagin vestit amb els seus millors colors. A Pujals dels Cavallers en destaca l'església de Santa Eulàlia, romànica, del segle XI, i amb la porta d'accés de fusta de xiprer, molt gastada, i que està reforçada amb una ferramenta de forja molt antiga, en forma d'espirals típicament romanes. Davant l'església, la Torre de Pujals dels Cavallers, on hi hauria viscut la família noble dels Pujals. Un bon lloc per aturar-nos a esmorzar i recuperar forces.

No massa lluny, trobem el Pujal dels Pagesos, que inicialment, només era un veïnat on vivien els pagesos que depenien dels senyors de Pujals dels Cavallers. A partir del segle XI s'hi va construir l'església parroquial de Santa Maria.

Seguim caminant, entre camps de blat ben verd i soja que, en alguns llocs, ja ha perdut la flor, i ens desviem una mica per anar a visitar l'Ermita de Sant Mer, en terme municipal de Vilademuls. El diumenge següent del 27 de gener, s'hi celebra un aplec que congrega una gentada al voltant de l'ermita.

Reculem un tram de camí, fins a retrobar un encreuament on hi ha una pista que es dirigeix a Santa Llogaia, un altre petit nucli de cases i masies.

El darrer veïnat que visitarem és el de Sords, amb l'església parroquial de Sant Esteve, que amb el comunidor, la rectoria i alguna casa, forma un conjunt esglaonat sobre el riu. I a dues passes de l'església, un bonic pont medieval de tres arcs sobre el riu Terri.

Ja som molt a prop de Cornellà del Terri, punt on al matí hem començat aquesta sortida. Arribem al pont sobre el Terri, aquesta vegada per la seva dreta, i tornem a creuar el poble, donant per finalitzada la sortida d'avui.

Han sigut 16 km de recorregut, per camins molt planers. Molt recomanat per fer amb mainada o amb persones poc acostumades a caminar. Es pot escurçar o allargar a voluntat, els encreuaments estan ben senyalitzats. I també es pot fer amb bicicleta. Desitgem que us hagi agradat i us esperem a la propera.

Cantonigros - Tavertet

Excursió per la comarca d’Osona el passat dissabte 28 d'abril, de nou amb l’Antoni Vilaró. En aquest cas ens va proposar una ruta des de Cantonigros i fins a Tavertet on no cal dir que hi destaquen racons de gran bellesa. El poble de sortida també és conegut com a Can Toni i pertany a l’Esquirol.  En destaca l’esglèsia de Sant Roc, un temple votiu que va ser construït el 1854, va ser ampliat el 1861 i el 1945 es va convertir en una parroquia independent.

Anem deixant enrere el nucli de població i durant una estona ens acompanya el so de l’aigua de la riera de Balà.  Aprofitant que aquesta primavera és abundosa pel que fa a l’aigua, gaudim de racons amb molt d’encant, i també de la vegetació que coneix molt be el nostre guia d’avui.

Passem per la font dels enamorats, tot i que està ben seca. Més endavant trobem la del Faig, aquesta si que raja amb alegria. I encara una altra, la font del Rajolí on neix la riera de Balà. Envoltats de verd arribem fins a Sant Corneli. Aquesta ermita està documentada al segle XIII. L’origen però, pot ser encara més remot. És un edifici de nau única orientada de llevant a ponent. No té absis i presenta un portal adovellat al mur de migdia i un altre a ponent, el qual és rectangular. En aquest indret hi ha un atri que és cobert a dues vessants i sostingut per pilars de pedra. Sembla que en origen era un comunidor. Un bon lloc per esmorzar.

Just al costat hi ha un antic dolmen que malauradament ha patit les conseqüències del bandalisme. Continuant camí començem a tenir molt bones vistes dels cingles que queden als nostres peus i més enllà. I al fons a contemplem Tavertet.  Ara toca baixar cap a les cases de Novelles i de Novelliques.

I mica en mica arribem a Tavertet. Està situat en una gran cinglera que separa el Cabrerès de la vall del Ter donant un encant especial a la població.

Està format per poc més de tres carrerons d’antigues cases, moltes d’elles reformades.  La part vella manté l’aspecte tradicional amb els murs de pedra i llindes treballades. Té un carácter rural, tot i que moltes cases s’han convertit en segona residència.

Hi destaca també l’esglèsia de Sant Cristòfol que consta de diversos cossos afegits a la construcció primitiva, que era d’una sola nau coberta amb volta de canó, capçada a llevant per un absis semicircular.  Sobresurt un campanar de planta quadrada. I com no hem acabat la excursió contemplant el paisatge des d’un dels molts miradors que hi ha, amb vistes privilegiades als pantans de Sau i Susqueda, al monseny …

L'Escala - l'Estartit Camí de Ronda

Fantàstica excursió la que vàrem fer el passat dissabte 21 d'abril,  en plena costa Brava. Es tractava de fer un tram de camí de Ronda i del GR 92 o sender del Mediterrani enllaçant les poblacions de l’Escala i l’Estartit que pertany a Torroella de Montgrí. Una caminada que passa per el parc natural del Montgrí. El punt de sortida és a l’Escala a tocar del port esportiu i pesquer, a la punta de la Clota. Evidentment el mar és el protagonista d’aquesta ruta amb les seves platges, cales, penyasegats i racons meravellosos. 

Però també anirem trobant antics búnquers ja que estem davant un important punt de control artiller de tota la badia de Roses. El govern franquista, en el context de la Segona Guerra Mundial va construïr la bateria anomenada L-6 amb la missió de defensar-se d’un hipotètic atac aliat, sobretot per mar. Als anys 50 però, en plena guerra freda, va quedar completament obsoleta.

Començant a caminar, enfilem cap a la Punta Montgó passant per un bosc de pins i deixant el GR 92 que evita els racons que volem visitar nosaltres. Ens acostem fins a la Punta Montgó tot gaudint del mar i en aquest tram de la majestuosa roca, la petita Illa Mateua.

La costa en aquest tram és abrupta i espectacular, mentre ens acostem fins a la Torre Montgó. Una construcció de planta circular formada per planta baixa i dos pisos. També hi veiem diverses espitlleres quadrades, per armes de foc. Estem davant d’una torre de defensa de la piratería bastida l’any 1598 per ordre de Felip II, per intentar protegir els pescadors dels atacs dels berberics. Seguim ruta i baixem cap a la Cala Montgó, ja entrant en terme de Torroella de Montgrí i entrant al Baix Empordà i per tant, deixant l’Alt Empordà. La platja és de sorra de gra fi amb aigües transparents i tranquil·les ja que es troba arrejerada dels temporals de tramuntana tant habituals en aquesta zona.

 

En aquest punt també recuperem el GR-92 que ens portarà fins a Punta Ventosa tot entrant a la part més agresta del Parc Natural, amb vistes espectaculart als penyasegats i el mar. Passem per un parell de cales, la primera sense nom i la segona coneguda com la Caleta, ideals per pendre un bon bany si la temperatura acompanya.

Desprès de passar per la Punta del Milà arribem a Punta Ventosa. Un bon mirador a 889 metres d’alt. En aquest punt també hi ha restes d’antigues bateries militars per aixó també es coneix com el Pla de la Bateria. Un indret on hem aprofitat per esmorzar amb les vistes espectaculars al Mediterrani.

Durant una bona estona deixem la primera línia de mar i ens endinsem per una pista amb pujada suau entre pinedes i amb vistes al massís del Montgrí.  Seguint el GR-92 fins al punt que baixem cap a un parell de cales. Primer baixem a la Cala Ferriol també anomenada cala Ferriola, on també hi ha un petit illot.  Aquesta és molt freqüentada per petites embarcacions per gaudir de les seves aigües cristal·lines i una platjeta formada per códols, no per sorra. Reculem i seguim pujant i de seguida sens obren les vistes a la Roca Foradada, una gran roca amb un petit túnel navegable on hi poden passar embarcacions petites.

I de nou una baixada força pronunciada ens porta en aquest cas a la Cala Pedrosa, molt més petita que l’anterior.

Tornem a pujar cap a l’alt de la Pedrosa.  Tenim opció de visitar alguna altra cala peró nosaltres ja portem forçes kilòmetres i tenim poc temps. Abans d’arribar a l’Estartit, sens obren uns vistes a les Illes Medes. 

Aquest està format per dues illes principals, cinc illots i altres illots menors, i la seva superfície total és de 21,5 kilòmetres quadrats.

Constitueix un paisatge de gran bellesa únic a Catalunya, a causa de la gran quantitat d’ambients i espècies que s’hi troben, sobretot en el seu medi marí i fauna submarina. I ja només ens queda arribar fins a l’Estartit, entitat municipal descentralitzada de Torroella de Montgrí.

Una excursió fantàstica però alhora exigent ja que hem fet uns 17 kilòmetres acumulant un desnivell positiu de més de 700 metres.

Per tant cal estar una mica preparat i també cal preveure un vehicle a l’arribada per tornar cap a l’Escala.

Ordal - Castell de Subirats

Dilluns 16 abril 2018 (Mª Clara Martínez)

Avui hem fet una bonica sortida per terres de l'Alt Penedès. Ens hem desplaçat al municipi de Subirats i hem iniciat la caminada al nucli de població d'Ordal. Subirats és el municipi més extens de la comarca de l'Alt Penedès. I Ordal és un dels quinze nuclis de població que el formen. D'aquest petit nucli en destaquem l'Església de Sant Esteve d'Ordal, i del seu entorn, el préssec denominació d'origen Ordal, un cultiu 100% de secà en un terreny argilós i molt calcari, característiques que fan que el fruit que se’n deriva tingui unes qualitats difícils de trobar en altres regions. Tot l'entorn proper a Ordal són vinyes i arbres fruiters.

Hem aparcat els cotxes a l'entrada del poble, i l'hem creuat fins anar a trobar la gran masia de can Parellada. Aquest és un gran edifici neoclàssic del segle XV, que té annexa la masia original, del segle XIV. El conjunt està tancat per un baluard que acull un jardí d'estil romàntic, així com una torre de rellotge feta de totxo en una cantonada. Actualment és un restaurant especialitzat en casaments.

Seguim la nostra caminada i en pocs moments deixem els camps i les vinyes i ens endinsem en zona boscosa. Per senders, arribem a una bassa i una barraca de pedra seca ben original: a la seva coberta hi ha lliris que encara conserven algunes flors. I una mica més endavant trobem el maset del Perallada, quasi del tot enrunat.

En alguns trams de camí hem anat seguint el GR-5, conegut com el sender dels Miradors, o com el sender dels Parcs Naturals, ja que travessa les zones protegides del Garraf, Montserrat, Sant Llorenç del Munt i l'Obac, el Montseny i el Montnegre-Corredor. Anem ascendint suaument, envoltats de bosc, i amb el castell de Subirats ja a les nostres vistes i ara en suau baixada, passem per davant la Residència Font Santa, dedicada a l'atenció especialitzada per a persones amb discapacitat intel·lectual adultes en procés d'envelliment i amb necessitats d'un suport extens i generalitzat. I així arribem al conjunt arquitectònic del castell de Subirats i l'església de Sant Pere del Castell i la Mare de Deu de la Font Santa.

El castell està força enrunat, però l'església està molt conservada, i encara s'hi practica el culte. La Mare de Deu de la Font Santa es troba a la capella del Roser. En aquest lloc, amb molt bones vistes de Montserrat i tot l'entorn, fem una paradeta per esmorzar i recuperar forces.

Amb les piles carregades, deixem el castell i, enlloc de tornar per la pista per la que hem vingut, prenem un sender que arrenca de seta el castell, va resseguint el torrent de la Font Santa, i amb una pujada no massa llarga, ens torna a deixar a la pista forestal. Ara passem a prop de can Ros, passem pel cim de La Creueta, poblada de grans antenes de telecomunicacions, i anem a buscar l'avenc d'Ordal. 

Es una cavitat a peu de pista, de boca molt gran i amb uns 35 metres de fondària. En el seu interior podem admirar diferents formacions per l'efecte de l'aigua: estalactites i estalagmites. Continuem descendint, per pistes forestals i senders de molt bon caminar, i en pocs minuts tornem a ser al

nucli d'Ordal, on havíem començat la ruta d'avui.

Ha sigut una ruta sense complicacions, molt variada i amb força punts d'interès, tant paisatgístics com

arquitectònics. Desitgem que us hagi agradat i us esperem a la propera.

Massís de les Salines

El passat dissabte 7 d'abril vàrem fer una excursió al Massís de les Salines, dins la Serra de l’Albera.  És un espai d’Interès Natural de 450 hectàrees situat a cavall de l’Alt Empordà, el Rosselló i la Garrotxa. El punt de sortida l’hem situat al Santuari de les Salines dins el terme municipal de Maçanet de Cabrenys, tot i que a uns 12 kilòmetres del nucli urbà. Aquest Santuari disposa d’una petita capella, l’hostatgeria, el refugi i un pati. L’església és de petites dimensions amb absis semicircular i orientada a ponent.  S’hi alça un petit campanar de cadireta d’un sol arc. De l’antic edifici romànic només en resten, la volta i la porta i murs laterals. 

L’estat actual del santuari és fruit d’un seguit d’ampliacions restauracions, les més importants portades a terme en el nostre segle. Deixem aquest interessant punt de sortida que nosaltres hem visitat de tornada. Començem a caminar direcció el coll dels Pous i de seguida trobem l’antiga cova de la verge de les Salines on s’hi pot entrar. El camí s’inicia en aquest punt seguint una fageda i en pujada. Al arribar al coll ja tenim les primeres vistes del Canigó, impressionant. 

Des d’aquest coll de Pous que hi tornarem a passar, agafem el GR 10 que voreja el massís entre fagedes fins al coll de Sant Martí. Un cop al coll deixem el GR i seguim les marques grogues que ens porten a fer el primer cim, el Roc de la Campana a 1.438 metres que serà el cim més alt.  No cal dir que té una vista magnífica. 

Reculem cap al collet i de tornada hem anat seguint tota la carena del Massís de les Salines. Així passem per el Roc del Comptador (1.421 m) i el Roc de Frausa (1.451 m). 

Precisament hi ha un petit embolic entre aquest dos cims ja que el roc de Comptador no surt en els mapes i moltes ressenyes l’esmenten com a Roc de Frausa.  En tot cas les vistes que es veuen des dels seus cims son similars. Més enllà passem per el Moixer, aquest de 1.438 metres d’alt, on acabem la carena.  Aquest cim és característic per les antenes que hi ha que el desmilloren però les vistes son igualment bones.

Tornem novament al collet dels Pous i abans de tornar cal al Santuari, enfilem fins a un altre cim, el Puig de les Pedrisses a 1.333 metres.  És una àmplia explanada amb un vèrtex geodèsic i que també té la seva entitat com tots els cims que hem fet. Just a sota hi veiem el Santuari de les Salines que hi podem baixar directament amb uns 200 metres de desnivell.

Una excursió que no és gaire difícil, amb uns 10 kilòmetres i un desnivell que no arriba als 700 metres.