Ripoll - Rodonella per Raurés

Interessant sortida la que hem fet aquest passat dilluns 18 de gener per els entorns de Ripoll. I es que com diu el nostre guia, Antoni Llagostera, a vegades no cal anar gaire lluny per gaudir d’una bona excursió, i en aquest cas, per llocs potser poc coneguts fins i tot per els mateixos ripollesos.

Hem sortit de l’aparcament de Can Guetes per caminar un tram de la Ruta del Ferro, on just desprès de travessar la carretera per sota, hem enfilat un camí que ens porta a la pista de la Serra del Boix tot creuant el torrent de les Carboneres. Gran part del recorregut transcorre per una pista que mica en mica va enfilant cap al pla de les Guilles per la obaga dels Cirers. 

La casa de la Serra del Boix ens queda davant nostre, una de les més destacades de la zona ja que havia estat una de les cases pairals més antigues, que fins i tot tenia una capella dedicada a la verge del Roser i Sant Josep. Recentment es va reformar per acollir el turisme rural, i en l’actualitat sembla que ja no és per aquest us, fins i tot els comentaris de molts excursionistes és de que millor no acostar-s’hi.

Som a la zona de la banada de Rama, antigament l’antic municipi de parroquia de Ripoll estava dividit en banades. Aquesta en concret tenia una vintena de cases. I part del camí que fem formava part del Salpàs, un recorregut per les masies just abans de Setmana Santa i que servia per repartit sal beneïda a les cases que portaven els mateixos capellans.

Seguint per aquesta obaga dels Cirers, a tocar de la pista hi ha la font de Fontanals, que s’ha condicionat fa pocs anys. Acostuma a tenir aigua abundant tot l’any, cosa que ens ha sorprès, tinguent en compte la sequera que estem patint per maca de precipitacions.

Seguint amunt vorejem el Turó de Cirers de 1.061, el tercer més alt de Ripoll. Aquest potser és poc conegut ja que és la continuació de la muntanya de Sant Bartomeu i acostuma agafar aquest nom pels mateixos ripollesos. Alhora és un cim que no s’acostuma a fer ja que està emboscat i pràcticament sense vistes. Estem el el tram del camí ral que enllaçava Ripoll i Olot per Vallfogona de Ripollès. De fet estem a tocar de la carretera a la zona de Sant Bernabé de les Tenes, una altra antiga banada. Passem per tres colls molt seguits, el collet del Casot, el de les Tenes i finalment el de les Fosses. Aquí ja deixem el camí ral i passem per el costat de la casa de les Carboneres i enfilem cap a Raurés. Una magnífica casa amb algun element arquitectònic interessant, però que està deshabitada i en perill de caure. Som al punt mes alt de la excursió a gairebé mil metres d’alçada i en terme municipal de Sant Joan de les Abadesses.

Desprès de descansar una mica i gaudir de les vistes, hem continuat seguint la riera de Raurés i amb uns 4 kilòmetres de baixada arribem al pla de Rodonella també en terme de Sant Joan de les Abadesses, on hi ha una font i tres cases: el Mas Guanter i el Serradal dedicades a turisme rural i el mig la de Rodonella que encara conserva l’activitat agrícola i ramadera.

Els darrers 5 kilòmetres de la excursió els hem fet per la ruta del Ferro i el Carbó que enllaça les poblacions de Ripoll i Sant Joan de les Abadesses i arriba fins a Ogassa passant per Toralles. Un camí que aprofita l’antic traçat de la via del tren que precisament fou creat per transportar el carbó que s’extreia a les mines d’Ogassa. L’any 1967 es van tancar les mines però la línia fins a Sant Joan encara es va mantenir fins al 1980.

Actualment és molt utilitzada tant per els ripollesos per passejar i fer esport com per milers de turistes i families, tant a peu com en bicicleta gràcies al seu traçat gairebé planer fins a Toralles.

I així hem acabat aquesta ruta de 19 kilòmetres, amb un desnivell d’uns 300 metres que es pot fer amb unes 5 hores.

Mussara i Avencs de la Febró

Nova sortida aquest passat dissate 9 de gener a la comarca del Baix Camp per gaudir dels coneguts i espectaculars avencs de la Febró. Ens situem al nord de la comarca, al municipi de Vilaplana a tocar de les Muntanyes de Prades. El punt de sortida és al refugi de la Mussara, inaugurat l’any 1989. Disposa de 57 plaçes i servei de menjars. De fet estem molt a prop de l’antic poble de la Mussara, situat al cingle de les Airasses. Encara hi ha les restes de les cases que hi havia als anys 60. S’hi havien trobat restes sarraïnes. Els Carlins també van utilitzar el poble l’any 1873. Durant el segle XX es va anar despoblant. Si a l’any 1900 tenia gairebé 300 habitants, el 1960 ja només en quedaven 12. Un any més tard, el 1961 passà a formar part del terme de Vilaplana. Destaca l’església de Sant Salvador, que també està en força mal estat, però encara podem veure el campanar del 1859. El nucli antic està inclòs en l’inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Al punt més alt hi trobem el que havia estat l’antic xalet - refugi inaugurat el 1926 amb motiu dels 50 anys del Centre Excursionista de Catalunya. Des d’aquest punt tenim magnífiques vistes del Camp de Tarragona i el mar. En dies clars es pot veure també el Delta de l’Ebre i Mallorca.

Desprès d’aquesta visita obligada continuem la excursió per la serra de la Mussara i entrant en terme de la Febró, un petit llogaret que veurem de lluny, amb una població de només 40 habitants. El tret més característic però, son els Avencs de la Febró, unes espectaculars esquerdes paralel·les als cingles. N’hi ha tres de principals. 

El més visitable te una galeria de gairebé 300 metres de llargada, uns 30 de fondària i de 6 a 8 d’amplada. Es realment espectacular. Aquesta es comunica amb una altra amb uns trams laberíntics superant tot el conjunt els 1800 metres. A més hi trobem una cova de grans dimensions que fa que sigui de fàcil visitar, amb un recorregut d’uns 250 metres i 40 de fondària. Ens hi hem entretingut una bona estona. Per sortir hi ha la opció de fer-ho per un punt més aventurer tot pujant unes escales clavades a la paret o tornant al punt d’entrada.

Un cop hem gaudit d’aquests dos grans atractius en Josep Mª, el nostre guia, ens ha complertat la sortida fent una ruta circular per aquestes contrades amb una mica de tot. Barrancs, bones vistes, fonts, paisatge, natura i algun que altre cim. Així hem enfilat per el barranc de la Foradada, entre mig de rocs que donen pas a les aigües de pluja. Un cop dalt de la carena hem passat per la creu Trencada, que fa de terme entre els municipis de la Febró, Vilaplana i Mont-ral. Les vistes han continuat sent espectaculars en els seus 360 graus. Les Muntanyes de Prades o el mar en primera presència i a la llunyania fins i tot Montserrat, en un dia que hem tingut molt bona visibilitat.

També hem fet el Puig Pelat, de 1076 metres d’altitut i que forma part del repte dels 100 cims de la Federació d’Entitats Excusionistes de Catalunya, precisament per les seves impressionants vistes. Finalment hem tornat cap al refugi completant la excursió de 15 kilòmetres i un desnivell acumulat d’uns 700 metres, que nosaltres hem fet amb unes 7 hores, però amb molta calma. Primer per la gravació del programa i segon per que ens hem entretingut força degut a l’interès de molts dels punts que hem visitat i gaudit. 

No cal dir que l’esmorzar ens ocupa una estoneta ja que gairebé ens serveix de dinar i tot. De complert ho es, tot i que avui la coca no portava ni pinyons ni anis ho hem compensat amb alguna altra de casolana i el tradicional “Bisolvon”. Avui també era un dels dies amb més participació, un total de 18, amb gent nova que precisament han quedat meravellats de l’esmorzar, tot i que n’havien sentit a parlar. I curiosament erem mitat i mitat, 9 homes i 9 dones. Ja ens agrada. Normalment tenim més presència masculina. I fins i tot hi havia algun que altre fan d’en Llagostera. Avui però no han tingut sort i no l’han vist.

Pont Cabradís

Per fer la caminada d’avui, (dissabte 2 gener) agafem la carretera que surt de Berga amb direcció a Sant Llorenç de Morunys i a uns 25km, just al passar pel pont sobre el riu Aigua de Valls, girem per una carretera que surt a la dreta, a Guixers. Anem tirant fins que trobem un fort revolt a l’esquerra i una pista amb una cadena que surt de la dreta. Aparquem per aquí i comencem seguint la pista de la cadena. Tota la ruta està molt ben indicada. Tan sols s’ha d’estar una mica atent als senyals. 

El primer que trobem es una petita presa amb una central hidroelèctrica. Ens sorprèn molt l’espectacular color turquesa de les seves aigües. Anem seguin el curs del riu Aigua de Valls amunt, per un sender que de vegades s’enfila una mica per la muntanya, fins arribar al Molí de la Corriu. Aquest antic molí pren el nom de la Torre de la Corriu, que més tard visitarem. Malgrat estar en desús, l’indret es fantàstic.

Ara prenem un sender que travessa per davant la casa, marcat amb el Nº 3, en direcció al Pont Cabradís passant per la Torre de la Corriu.

La pujada es forta, però la fantàstica roureda que anem travessant ens fa el camí més agradable. Quasi a dalt de tot, trobem un roure monumental, i als seus peus una font: la Font del Roure. Uns metres més i som a la Torre de la Corriu, una antiga gran masia fortificada, mig ensorrada i envoltada de camps, tot plegat presidit pels imponents murs de la Cinglera de l’Espluga.Un bon lloc per aturar-nos a recuperar forces.

Seguim cap el Pont Cabradís, ara per un sender que de primer ens porta a un magnífic mirador, des d’on podem gaudir de la vista de la vall als nostres peus i la Serra de Busa i els Rasos de Peguera dominant l’horitzó.

Fins el Pont Cabradís, el camí es bastant trenca-cames, doncs hem de salvar diversos torrents, entre ells el de Vilacireres. Les vistes continuen siguent fantàstiques al llarg de tot el camí, passant per imponents baumes i bonic boscos d’alzines. 

Per fi arribem a la boca sud del Pont Cabradís, després de salvar uns 30 metres de fort desnivell ajudats amb cordes i cadenes que fan més fàcil el descens. Tan sols una paraula.... Magnífic! Aquest meravella natural es una mena de túnel que, al llarg del temps, l’aigua del riu ha anat excavant. Uns set metres d’amplada i d’alçada per uns quaranta-cinc de llargada, aigua regalimant per a tot arreu, les parets i el sostre cobertes de molses i falgueres..... un espectacle fascinant. Però no podem passar tot el dia aquí.... 

El camí de tornada el fem per l’altre banda del riu, per un sender que contínuament puja i baixa, en alguns trams equipat amb codes i cadenes per fer-lo més segur. Fins que arribem a una escala metàl·lica, clavada a la paret, que ens ajuda a baixar a un nivell inferior. Abans, però hem creuat el Torrent Fondo, que aboca les seves cristal·lines aigües al Aigua de Valls formant un tram engorjat de gran bellesa. Ja cap el final el sender es converteix en pista forestal, passem per una altre petita central hidroelèctrica i arribem de nou al Molí de la Corriu.

Ara ja tan sols ens queda desfer un quilòmetre i mig de camí que ja havíem fet al matí, fins arribar al punt d’inici de la sortida d’avui.

Una magnífica sortida, de caràcter moderat, pels seus quasi 18 km i els 900 metres de desnivell acumulat, en la que hem gaudit d’esplèndides vistes i racons de gran bellesa.

Una recomanació: Molta precaució si hi ha risc de pluja o ha plogut el dia abans. Hi ha trams amb molta pedra que amb l’aigua es torna molt relliscosa i s’ha de creuar diversos torrents que poden portar molta aigua.

Us animem a tots a continuar descobrint les meravelles del nostre país, tot Caminant per Catalunya i fins la propera.

Text: Mª Clara Maartínez  Fotos: Eudald Teixidor

Bones Festes !

Amics, companys i seguidors, que tingueu un molt Bon Nadal i un feliç 2016 tot Caminant per Catalunya !

Serinyà

Comencem a la població de Serinyà, on visitem la seva església de Sant Andreu, edificació romànica, d’un estil molt pur, amb poques transformacions, que dona personalitat al poble.

Creuem el poble i al poc e deixar-lo enrere passem per sota la carretera C-66,davant mateix del casalot de can Gatielles, amb airoses galeries.

Ara caminem per la carretera vella, sense trànsit, fins a passar per l’antic pont sobre el riu Ser, a una considerable altura. Caminem uns 60 metres i ens aturem a visitar l’ermita santuari de Nostra Senyora del Sagrat Cor.

Ara iniciem un tram de pujada per un camí pedregós, fins a una pista, que seguim cap a la dreta. Passem per davant de can Cabrit, i la casa de turisme rural de can Cofí, i tornem a arribar a la carretera C-66, que tornem a creuar. Aquest cop amb molt de compte, donat que ho fem per sobre. Ja a l’altre costat seguim la pista que tenim en front i passem molt a prop d’alguns masos, com Can Rasclaire, can Pou i la Canova de l’Illa.

Comencem a baixar, fins el tram final del riu Ser, d’alt interès ecològic i faunístic. Tot baixant veiem el casalot de Les Planetes, i creuem el Ser pel pont que porta el mateix nom: Pont de les Planetes. Creuat el Ser, continuem pel Camí de les Rescloses, vorejant el riu Fluvià i descobrint i gaudint de racons de gran bellesa. Ens acompanya una abunant vegetació de ribera, que amb la tranquil·litat que s’hi respira, fa que aquest un indret important per a la nidificació i hivernada d’ocells aquàtics, i per a la llúdriga, reintroduïda, i que de vegades es deixa veure. Mes endavant trobem una zona de pollancres, plàtans i altres espècies, fins arribar a la Resclosa de Serinyà.

Continuem passant per camins emboscats i espesses arbredes, amb el riu Fluvià a prop nostre. Arribem a la Presa de Martís o Presa del Mig, amb la central elèctrica al seu costat. Des d’aquesta presa, al davant nostre, veiem les restes de la curiosa Ermita de Sant Miquel de la Roca, Excavada dins ‘una cavitat rocosa natural, al bell mig d’un cingle, a l’altre banda del riu.

Deixem enrere aquesta darrera presa i ara ens comencem a allunyar del riu tot iniciant un tram de pujada, cap el Pla de Martís. Passem pel costat de la Casanova d‘en Monner i del restaurant “Les Heures” Darrera aquest restaurant es troba la Cova Mariver I a la banda est de la casa del Enginyers, tot baixant uns metres per un sender, al cingle, s’hi troba l’entrada de la cova de Les Encantades. Una mica mes endavant hi ha el Casal de Martís o Casa dels Enginyers, popularment coneguda com a casa del Pantà.

A partir de la casa del Enginyers el camí es converteix en una carretera local, i passat poc mes d’un quilòmetre arribem al veïnat de Martís de Baix, on podrem visitar el Salt de Martís (no sempre porta aigua...), al Rec d’Espolla. 

Mes endavant arribem a la Creu de Terme i el Pont Medieval. Ara el camí passa per una ample planúria agrícola, de colors canviants segons l’època de l’any. Aquesta joia paisatgística va ser escenari històric de la Guerra Civil Espanyola, quan es va convertir en camp d’aviació. 

Seguim entre camps i conrreus, en direcció a Serinyà. Però no podem marxar sense fer una visita al Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà.

Les Coves del Reclau, obertes en el talús de la riba dreta del riu, constitueixen un patrimoni arqueològic d’interés internacional que presenta la millor seqüència paleolítica de Catalunya. Ja tan sols ens queda recórrer el camí que ens porta de nou al poble de Serinyà i donar per finalitzada la sortida d’avui.

Text: Mª Clara Martínez  Fotos: Eudald Teixidor - Josep Mª Baró