Montfalcó - Mont-rebei

Alberg de Montfalcó – Escales i Congost de Mont-rebei

Mª Clara Martínez (dissabte 7 juliol 2018)

Una fantàstica, variada i divertida sortida a la Serra del Montsec, que hem iniciat a l'alberg de Montfalcó, o Casa Batlle, al municipi de Viacam i llitera, a la provincia d’Osca (Aragó). Per arribar a aquest alberg, cal prendre una pista forestal que surt del poble de Viacamp, a la carretera N-230. És una pista sense asfaltar, d’uns 15 km, però en bon estat, malgrat que es fa molt llarga (quasi 45 minuts....) Casa Batlle va ser construïda el 1850, i ara és un alberg gestionat per la Federació Aragonesa de Muntanyisme.

Primer de tot anem a fer una visita a l’ermita de Santa Quitèria i Sant Bonifaci, al despoblat de Montfalcó, a escassos 300 metres del refugi. Aquest lloc era poblat per uns 56 habitants, que als anys 60, amb la construcció del pantà de Canelles, van veure anegades les seves terres productives i les seves vies de comunicació a través del riu Noguera Ribagorçana, havent d’abandonar de cop i volta i per sempre aquest lloc. Aquesta ermita d’origen castrense, al damunt d’un penyal, és mut testimoni del passat d’aquest lloc. Les vistes sobre el pantà de Canelles des d’aquest lloc són espectaculars.

Tornem a l’alberg i prenem un sender molt ben marcat com a «Camí Natural»

Passem per bosc, i trobem plafons informatius de les espècies de plantes que hi ha a la zona, fins arribar a la Font de Montfalcó. Una font d’aigua fresca i taules per a seure i menjar.... Seguim el camí, en descens, fins quasi a tocar el pantà i on trobem les primeres escales de fusta, que s’enfilen amunt, per la paret vertical, superant 33 metres de desnivell. A dalt, seguim pel sender, fins a les segones escales. Penjades en ziga-vaga en la paret vertical de roca per sobre el nostre cap, superant 55 metres de desnivell.... una passada!

ALERTA!! No recomanables per a persones amb vertigen o por a les alçades. Malgrat que són completament segures, amb passamans de cable i cable de vida a la paret, la sensació d’estar penjats sobre el buit és molt forta.

Tampoc és recomanable de portar-hi gossos, hi ha perill de que caiguin al buit o els costi molt passar per aquests trams.

Ja a dalt del segon tram d’escales, seguim el sender, en baixada, fins el pont penjant, que uneix Osca amb Lleida.

Les escales i aquest pont varen ser inaugurats l’any 2013 per part del Gobern de l’Aragó, precisament per tornar a unir L’Aragó amb Catalunya, després que les antigues comunicacions quedessin anegades pel Pantà de Canelles. Un cop passat el pont penjat, enfilem un costerut sender fins a trobar el camí del Congost de Mont-rebei, que coincideix amb el GR-1

Arribem a la part més estreta del Congost de Mont-rebei, on les altes i verticals parets d'ambdues ribes estan separades per poc més de 20 metres. Una autèntica joia, més tenim en compte que el Congost de Mont-rebei es manté verge. 

Aquí no hi ha carreteres, ni vies fèrries, ni línies elèctriques. Natura en estat pur. També aquest camí va haver de ser fet de nou, trenta metres per sobre de l’antic camí que també va ser engolit per les aigües del pantà.

Molt a prop d’un tunel que trobarem en aquest camí, a uns deu metres d’altura, en la paret, veiem l’entrada de la cova Colomera, o Cova de Les Gralles. No hi pugem. Trobem a faltar unes cadenes que hi havia temps enrere i l’accés és complicat.... Passat el túnel, el congost es comença a obrir i decidim que és el moment de fer mitja volta i tornar a l’alberg de Montfalcó, pel mateix camí per on hem vingut. Fins aquí hem fet 7 km, per tant el total de la sortida d’avui serien 14 km.

Però.... Quan tornem a ser al pont penjat, decidim prendre una de les moltes variants que es poden fer. Allà al pont i ha un embarcador, i unes barques es dediquen a portar gent a diferents punts del pantà. Nosaltres prenem una barca

que ens deixa al embarcador de Montfalcó. Des d’aquí, per una pista forestal de 2’5 km, pugem a l’alberg, punt d’inici i final de la sortida d’avui.

Aquesta és una zona amb gran quantitat d’oferta de rutes per a senderistes, vies d’escalada, coves per espeleologia, o per gaudir de les tranquil·les aigües del pantà amb caiac o canoa i descobrint racons de gran bellesa. Les rutes es

poden iniciar en diferents punts. L’alberg de Montfalcó, la zona de lleure de La Masieta, per Pont de Muntanyana, per la Mare de Déu de la Pertusa, venint de Corçà.... Això sí. A l'hivern fa molt fred i a l’estiu fa moltíssima calor. Per tant, si feu la ruta a peu, porteu moooolta aigua. A part de la font de Montfalcó, no hi ha més aigua, i en beureu molta..... La millor època per venir aquí pot ser seria

primavera o tardor, però es pot fer en qualsevol època, si prenem mesures...

Una ruta genial i molt recomanable, amb precaució les persones amb por a les alçades i mascotes... Fins la propera!

Rupit - Tavertet

Sortida des de Rupit el passat 3 de juliol de 2018 i com no podia ser d'altra manera. amb en Toni Vilaró. En aquest cas hem optat per un recorregut es de Rupit mateix i fins a Tavertet. Dues poblacions osonenques que ja hem visitat en vàries ocasions i que ofereixen moltes possibilitats en tots els aspectes.

Tan sols per perdre's per els seus carrers i racons ja mereixen una visita obligada. Nosaltres hem fet una sortida que ja haviem fet anys enrere dins el cicle de sortides de Caminant per Osona.

Una excursió relativament fàcil que segueix el gr 2. En un primer tram el camí és ascendent fins a la casa de Rajols i transcorre per fagedes i rierols i és força ombrívol. Tot seguit seguim una pista des del pla Boixer i que recorre tota la cinglera de l'Avenc tot fent un lleuger descens fins a Tavertet.

No cal dir que en tot moment podem gaudir d'impressionants vistes a la cinglera amb les seves formes peculiars i úniques. Unes cingleres que continuen fins al mateix poble de Tavertet amb vistes als pantans de Sau i Susqueda. El poble està construït sobre la cinglera del mateix nom.

També hem passat a tocar del Mas de l'Avenc, un gran casalot datat del segle XII, avui en dia dedicat a l'alotjament.

Avui, tot i ser una sortida entre setmana, hem gaudit d'una bona colla de caminadors.

Coll de Merolla - Clot del Moro

Nova sortida del Caminant acompanyant un ramat d'ovelles. Com sabeu la comarca del Ripollès sempre ha estat molt important en aquest sector, sobretot per els camins ramaders que porten fins a les zones de pastura estivals. Son molts els camins i derivacions que passen per la comarca i que nosaltres hem fet en alguns dels programes. Avui però, 25 juny 2018, hem fet un tram que no haviem transitat, i menys acompanyant el ramat d'en Joan Picas que fins l'any passat era el pastor del Pla d'Anyella i passava l'estiu a les pastures estivals juntament amb altres ramats. 

En aquest cas l'hem acompanyat sortint del coll de Merolla al límit de la comarca del Ripollès amb el Berguedà, per anar fins a la casa de Pardinella de Gavarrós. Un recorregut de 12 kilòmetres que hem fet amb unes 7 hores, respectant el descans del ramat.

Nosaltres hem acabat al Clot del Moro, en terme de la Pobla de Lillet, on hi ha l'antiga fàbrica de ciment. És una obra arquitectònica singular de primer nivell i actualment visitable, on hi trobem el museu del ciment Asland.
Una sortida molt gratificant que val la pena fer-la per gaudir sobretot de l'experiència i la feina dels pastors i que mica en mica es va perdent.

Castellolí

Castell, esglésies, font del Ferro i Coves de Can Llucià. 

Sortida per la comarca de l’Anoia. (Mª Clara Martínez - 10 juny 2018)

El punt d’inici de la caminada d’avui és el petit poble de Castellolí. Sortim del poble per la zona de les escoles i la piscina i comencem a seguir una pista que ens porta fins l’Església Vella de Sant Vicenç. L'església parroquial de Sant Vicenç es va construir a principis del segle XVIII, l’any 1705, en substitució de la primitiva parròquia de Sant Vicenç, ubicada al castell de Castellolí. L'any 1936, durant la Guerra Civil, la parròquia va ser incendiada i va ser abandonada. L'any 1940 es va construir la nova església de Sant Vicenç, al nucli urbà del poble.

Deixem l’església i seguim per una pista en direcció a l’antic castell. El dia és esplèndid i en els camps de cereals, ja de color groc, i ressalten extenses floracions de roselles vermelles. Sense cap dificultat, arribem al turó on es troben les restes de l’antic castell de Castellolí i la primitiva església de Sant Vicenç. El castell és documentat l’any 959. Tant del castell com de la primitiva església, tan sols en queden algunes ruïnes. Restes de muralles, d’alguna torre, i d’una gran cisterna. També hi ha constància que hi havia hagut una torre de telegrafia òptica del segle XIX. Però el millor de tot són les espectaculars vistes que tenim des d’aquest punt elevat.

Després de passar una estona en aquest lloc, seguim la pista, fins a trobar una gran masia, Cal Muset, una gran masia formada per diferents cossos adossats. En destaca una gran torra de cinc plantes, decorada amb trencadís a les finestres, que estan emmarcades amb maons. A l’altre banda del camí hi ha una petita edificació que conté una tina per emmagatzemar vi, mut testimoni de l’època en que en aquestes terres es conreava bàsicament la vinya. Seguim per la pista, entre grans camps de cereals groguencs, tacats de roselles vermelles i arribem a la Font del Ferro. L’aigua prové d’una mina i és rica en ferro. Al seu voltant, una imponent pineda i una taula amb bancs ens conviden a fer una aturada i recuperar forces amb un bon esmorzar.

Amb les piles carregades seguim la nostra marxa, per zona boscosa i bons camins, fins els plans de Can Soteres. On ens desviem a la dreta per anar a veure el Pont Foradat de Roques Blanques. Abans d’arribar- hi, gaudim d’una espectacular vista del Massís de Montserrat.

El Pont Foradat és una meravella natural. Els materials del seu entorn han anat erosionant-se i la pedra del pont s’ha mantingut dreta al seu lloc.

Tornem on ens hem desviat de la ruta i continuem la ruta. Passem per davant del gran mas de Can Soteres, i som a tocar del Túnel del Bruc. Ens dirigim a la balma de Can Soteres, per un bonic sender emboscat, amb algun mirador. La balma de can Soteres és impressionant. Molt gran, amb degoteig d’aigua que s’escola per les esquerdes del sostre i ha anat formant una fantàstica columna. També dels bordes exteriors cau aigua, fruit de les darreres pluges.

Vist aquest lloc quasi màgic i per bon camí, arribem a un punt que ens indica on son les coves de Can Llucià. Prenem un corriol que ens puja fins l’entrada de les coves, de traçat laberíntic obertes a la roca calcària. Presenten dues entrades que menen a dos vestíbuls intercomunicats i a una xarxa de múltiples galeries, amb un pou d'uns 6 m de profunditat. La seva longitud és d'uns 33 m i un recorregut total de 450 m aproximadament.

Vistes aquestes coves, ja tans sols ens queda tornar a Castellolí, on havíem començat la caminada d’avui. Quan som a prop del poble, passem per un sender a prop del torrent de Güells, on ens sorprèn un salt d’aigua amb una bassa prou fonda com per saltar-hi des de les roques.

Seguim arran del torrent i arribem a Castellolí, a la zona de la piscina, on havíem començat al matí. Una ruta magnífica, no massa complicada, i amb mots punts d’interès, tant històrics com naturals.

Esperem que us hagi agradat i fins la propera.

Bagà

BAGÀ – SANT MARTÍ DE BROCÀ – SANTUARI PALLER DE BAIX – FONT DE SOFRE

Dimarts 12 juny 2018 (Mª Clara Martínez)

La sortida d’avui ha sigut un tant especial, atès que la pluja no ens ha permès seguir la ruta que teníem prevista. El punt de partida és la població de Bagà, a la zona del col·legi, l’institut, i el pavelló poliesportiu.

Prenem camí cap al petit nucli de Brocà, en forta pujada, i comencem a gaudir de les fantàstiques vistes. Les poblacions de Bagà i Guardiola de Berguedà que cada vegada es van fent més petites, la serra del Catllaràs, els cingles de Vallcebre, els cingles de Malanyeu....

Seguim caminant, guanyant altura, però quan som a punt d’arribar a les primeres cases de Sant Martí de Brocà, ens adonem que en algun moment ens hem equivocat de camí i que hauríem de fer marxa enrere uns metres per recuperar el camí correcte. Però a l’hora, també ens adonem que al cel han crescut unes nuvolades força negres i amenaçadores que no ens fan

gens de gràcia. I hem de prendre una decisió. Girar cua i anar a buscar el camí bo, vol dir fer la ruta completa, pujant al cim del Sant Marc de Broca (hem de ascendir quasi 600 metres) i quedaríem força exposats a una possible tempesta sense aixopluc.

Seguir pel camí que anem, significa no fer aquest cim, escurçar la ruta i poder escapar més ràpid si cal. Decidim no fer el cim i seguir per la pista.

Deixem enrere els masos esparsos i la ermita de Sant Martí de Broca, i seguim la pista forestal, ample i en molt bon estat. Fent grans llaçades ens fa pujar a una bona alçada en pocs minuts. Travessem la Devesa de Cerconeda, per un esplèndid bosc de pi roig, i arribem a la Font de l’Obert, envoltada de verdor, bosc de ribera i avellaners. Som a quasi 1200 metres d’alçada. Seguim aquesta pista, que en poca estona es converteix en un sender molt fresat i fàcil de seguir. En una clariana força gran aprofitem per fer un breu esmorzar. Comencen a caure les primeres gotes i hem de guardar-ho tor. Ja menjarem més tard... Seguim caminant, sota un bon ruixat, però res ens impedeix de gaudir del espectacular bosc de pi roig, la verdor del sotabosc, i les fantàstiques vistes que anem tenint, de tant en tant cap a la banda del Pedraforca, el Cadí i les Penyes Altes, amb el Sant Marc de Brocà custodiant les nostres passes uns quants metres per sobre els nostres caps. Som a força alçada, per tant toca començar a baixar. Ho fem per un magnífic sender empedrat, per un bosc de pi roig d'impressionant bellesa, i amb precioses vistes entre els arbres. El sender ens deixa a la carretera que porta al Santuari de Paller de Baix.

El Santuari de Paller considerat edifici històric del municipi data la seva construcció entre els anys 1747 i 1748. En l'actualitat és un hostal amb servei de restaurant i ofereix activitats de natura per a cada època de l'any.

L'església forma un conjunt amb la casa, amb teulada a doble vessant, ocupant l'església la meitat dreta, i la casa- hostal el costat esquerre.

Aquest edifici fou començat a construir l'any 1747 en un lloc proper a la font dels Banyadors, a la que s'atribuïen propietats curatives. També hi ha un ampli berenador, amb la font i bancs amb taules, que no desaprofitem per acabar de recuperar forces, ara que sembla que la pluja ens dona una treva. Una mica més amunt, hi ha les restes de l’antic santuari, avui en dia enrunat. Deixem enrere el conjunt i seguim el nostre camí de retorn a Bagà.

Passem per Sant Peregrí, les restes d’una antiga capella possiblement relacionada amb la construcció de Paller de Dalt, com a lloc de repòs i aixopluc. Una mica més avall trobem la Font de Sofre, un racó de gran bellesa, amb grans arbres, bancs per reposar i la font d’aigua sulfurosa.

Ara ja som molt a prop de Bagà, i podem gaudir d’espectaculars vistes de la població i de l’entorn, així com de les muntanyes que ens envolten. Penyes Altes, Moixeró, Cadí, la Boixassa.... impressionant. I per fi arribem a Bagà. No pot faltar una visita al seu nucli històric, pels antics carrerons i la fantàstica Plaça porxada Galceran de Pinós.

Avui el mal temps ens ha fet modificar una mica la ruta que teníem previst fer, però de tota manera ha resultat fantàstica. Amb fantàstiques vistes i llocs amb molta història. Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera.