Delta de l'Ebre

Excursió per el tram final del riu Ebre a la comarca del Montsià. (Antoni Llagostera, 18 octubre 2024)

I després de fer un tour per terres de l'Ebre, el tercer dia el vàrem dedicar a fer un recorregut a tocar del riu Ebre. El punt de sortida el situem a la població de Deltebre, a la comarca del Baix Ebre, però de seguida ens ubiquem a la comarca del Montsià, dins la població de Sant Jaume d'Enveja. I és que el nostre primer protagonista és lo Passador. Es tracta d'un pont metàl·lic de 250 metres de longitud i 19 metres d'amplada inaugurat l'any 2010. Es tracta de l'últim pont que travessa l'Ebre abans de la desembocadura. El seu nom, lo Passador, és un homenatge a l'antic ofici de passador que es feia amb transbordadors. Era un transport fluvial que va prestar servei sense interrupció des de l'any 1849. Servia per passar tot tipus de vehicles, maquinària per treballar l'arròs i sobretot persones. Així que travessem el pont amb tota la calma ja que hi ha dues parts ben diferenciades, una destinada als vehicles, i una altra als vianants i bicicletes. El mobiliari també convida a reposar i gaudir de les vistes al riu i també al massís dels Ports. 

Un cop travessat el pont agafem el passeig que  va seguint riu avall que ens queda a l'esquerra. A la dreta també hi ha aigua amb el canalet que suministra aigua als camps d'arròs. Seguim per el anomenat camí de Sirga que precisament passa per alguns camps d'arròs i els plafons informatius ens ajuden a conèixer l'estat de les collites i el procés en que estan. Deixem per una estona el riu i trencant a la dreta ens endinsem per els carrers de Sant Jaume d'Enveja per anar a visitar el Centre d'Interpretació de les Barraques de l'Ebre. Tot i que aquest dia estava tancat, us recomanem la visita per conèixer de primera mà com era la vida d'aquests habitatges tant característics de la zona. Aquest centre es va crear l'any 2005 a les antigues escoles del barri del Puó, i permet fer un recorregut històric i cultural per aquesta arquitectura popular, mil·lenària i singular, que ha esdevingut un dels símbols del delta. Evidentment hem aprofitat per fer la foto de grup.

Les barraques són construccions típiques fetes amb els elements que la natura els oferia: canyes, fang i borró. Al seu interior es pot reviure la història i conèixer de primera mà com eren les barraques, amb els seus mobles, estris i costums. I un cop hem fet el tafaner tornem enrere per recuperar el camí de Sirga seguint de nou el riu. El canyissar ens priva una mica de les vistes al riu però en canvi el passejar a tocar dels camps d'arròs és realment meravellós. Les fotografies no paren. El Delta està format per més de 20.000 hectàrees de cultiu. Ens tornem a separar una mica del riu per acostar-nos fins al canal de la dreta de l'Ebre. Té una capacitat de 30 metres cúbics per segon, amb una longitud de 55 kilòmetres. Ens acostem fins al pont de les Creus on hi ha un sofisticat entramat de preses i desviacions que serveixen per alimentar d'aigua les diferents sèquies dels voltants. 

Seguim Ebre avall direcció a la desembocadura, però no hi podrem arribar ja que ens trobarem am la Illa de Buda, un espai protegit i on la entrada està restringida. Per tant ens cal desviar-nos cap a la dreta per seguit lo Migjorn, un canal que beu del Canal de la Dreta i que desemboca a la Gola de Migjorn, una de les antigues desembocadures del riu  Ebre, actualment obstruïda per una barrera de sediments. La Illa de Buda és una illa marítima fluvial que conforma un dels aiguamolls més ben conservats de la península ibèrica. Ocupa l'extrem oriental del Delta i  té una extensió de 1.400 hectàrees i uns 5 kilòmetres. Ens anem acostant cap al mar i ens trobem amb el mirador de Migjorn on hi ha una torre per pujar-hi i gaudir dels espais que conformen aquest tram del Delta. És el cas de l'Illa de Buda i també la llacuna de l'Alfacada que representen una important àrea ecològica ja que acullen una gran biodiversitat en una superfície relativament reduïda. 

I ja només ens queda arribar fins a la platja de Migjorn. De fet també hi conflueixen les platjes de l'Alfacada i la de Buda. Un recorregut molt amable, sense desnivells però una mica llarg ja que hem fet 16 kilòmetres. Per tant cal preveure tenir-hi un cotxe per tornar o fer-ho d'una altra manera que no comporti tornar a fer tot el recorregut.