Cingles de Bertí

Sortida als Cingles de Bertí el passat 2 de febrer de 2024 amb en Josep Grau.

Els Cingles de Bertí són uns riscos o cingles i relleus que formen part de la Serralada del Prelitoral i que separen l'altiplà del Moianès de la depressió del Vallès. Ofereixen moltes possibilitats de fer excursions en un entorn espectacular. Nosaltres hem sortit des de la vessant osonenca, dins el poble de Sant Martí de Centelles. Ens hem acostat amb el cotxe fins a les cingleres i així estalviar-nos part del desnivell que hi ha si es fa des de les zones més baixes. Ens situem al Racó de les Avellanes on ja les vistes són magnífiques. Aquí hi trobem unes marques que ens indiquen la ruta dels Cingles de Bertí que coincideix amb un tram del GR 5 que correspon al sender dels miradors o dels parcs naturals. Al cap d'una estona cal deixar el GR 5 i seguir-ne un de petit recorregut que s'enfila una mica passat per la masia de Bellavista Vell. Una casa documentada al fogatge de l'any 1553. Sembla que es va construir a l'Edat Mitjana tot i que no s'han  trobat evidències arquitectòniques. Les construccions actuals daten del segle XVIII. Seguim pujant cap a la part alta de les cingleres i enllaçem amb els camins del Moianès direcció a Sant Pere de Bertí situat a uns 2 kilòmetres. És inevitable anar parant per gaudir de les vistes a la zona. Fent ja baixada passem per el coll de Nou i més endavant el coll dels Oms. Baixant per un corriol ens trobarem amb la font del Pollancre i un petit estany. L'aigua surt d'una esquerda de la roca i és recollida en una petita cisterna. La bassa és artificial i recull l'aigua de la font. Recuperem el caminar per pistes amb vistes ara a la Mola. Ens trobem amb les restes de Can Barnils i des d'aquí ja es veu l'ermita de Sant Pere de Bertí. Continuem baixant i desprès de trobar les cases de Bernils i Cal Magre arribem a l'església romànica. Pertany al municipi de Sant Quirze Safaja de la comarca del Moianès. És un edifici d'una sola nau, pràcticament rectangular, amb volta apuntada feta de pedres de cantell i absis carrat. Posteriorment s'hi van afegir dues capelles laterals i s'alçà un campanar de cadireta de dos ulls desiguals i d'accés exterior. També hi trobem la sagristia i un comunidor de planta quadrada. A la façana de la rectoria hi destaca un rellotge de sol.

Molt a prop hi trobem el Clascar o Castell de Bertí que ja vàrem visitar en una altra sortida per la zona i per tant no ens hi hem acostat. Seguim la ruta ja de tornada però buscant una alternativa. En aquest cas ens trobem de nou amb el GR 5 direcció a Ca l'Esmolet, una altra masia en runes. Anem direcció la Trona tot seguint la cinglera, ara ben be a tocar. Un camí realment espectacular. Les balconades son constants i val la pena aturar-se. Seguim trobant restes d'antigues masies com Can Volant o Can Rombella. Entre les parets dels cingles també s'observen petites baumes. 

El que crida més l'atenció però és la Trona. Tot i que sembla impossible, es pot pujar fins al cim sense cap dificultat. Així que hem deixat les motxilles ja que és un anar i tornar i hi hem pujat. Novament les vistes son espectaculars. Tornant enrere i recuperant el camí de seguida tornem al punt de sortida. Aprofitant aquesta zona i ja de tornada amb el cotxe, hem fet una parada a l'església de Sant Miquel de Sesperxes. (la trobem a 2 kilòmetres d'on teníem els vehicles). Està situada arran del camí ral que des de l'edat mitjana unia les parròquies de Sant Martí de Centelles i la de Sant Pere de Bertí i baixava cap al Vallès. L'antic temple romànic fou reedificat i posteriorment modificat de nou, fet que li han donat la fesomia actual. En destaca el campanar d'espedanya acabat amb punta i amb espai per a dues campanes. El dilluns de Pasqua s'hi acostuma a celebrar l'Aplec dels Ous i reuneix els habitants de les masies veïnes i poblacions properes. Una bonica ruta que combina patrimoni i paisatge.