Estanys de Tristaina

Estació d’esquí d’Arcalís – Mirador Solar de Tristaina – Estanys de Tristaina

Magnífica sortida a Andorra. (Divendres 23 setembre 2022) Mª Clara Martínez

Iniciem la caminada a l’aparcament de dalt de l’estació d’esquí d’Arcalís. Després de contrastar la previsió del temps amb un treballador d’aquesta estació d’esquí, aquest ens avisa que a mitja tarda s’espera mal temps. Per això, per poder gaudir del que teníem previst amb el màxim de seguretat, optem per pujar fins Creussans amb el telecadira. Perdem un tram de la caminada, però guanyem temps. 

Quan som a dalt, acabem de pujar fins la carena, i allà hi ha dues Taules d’Orientació amb fotos de les muntanyes de tot l’entorn i el nom de cada una d’elles. No hi ha paraules per descriure tanta bellesa. Un petit rètol ens anuncia que una banda de la carena és Andorra i l’altre França. Per la banda francesa tenim, als nostres peus, els Estanys de Clots i de Caraussans, i al fons una espectacular visió de la Pica d’Estats, Verdaguer, Pica Roja... i més lluny, els Encantats, i molt més... De l’altra banda, una meravellosa vista dels pics de Caraussans, Cabanyó, Comapedrosa, Arcalís...

Per la carena, anem cap a la dreta i ens arribem al Mirador-Rellotge Solar que està situat al Pic de Peyreguils. Es una estructura metàl·lica, circular, i que fa de rellotge solar i de mirador, quedant suspès en la part més alta d’aquest pic. Des d’aquest punt tenim una visió de 360o de tot l’entorn, i sobretot una magnífica vista a vol d'ocell dels tres estanys de Tristaina i tota la seva vall. El mirador, un dels més alts de la Vall d’Ordino, és també un rellotge solar en què l’asta central, de 27 metres i inclinada a 42,55o, marca l’hora sobre la pròpia circumferència. El mirador ret homenatge a Bonaventura Adellach. Des d’aquí es pot contemplar el Pic d’Arcalís, on es produeix un fenomen natural extraordinari una vegada a l’any. Cada 7 d’agost, a les 7:37 hores del matí, i des d’un punt exacte de la muntanya, el sol és visible durant tres minuts a través d’un gran forat que hi ha entre les pedres. Aquest fenomen natural va ser redescobert per Bonaventura Adellach durant les expedicions nocturnes al Pic d’Arcalís tot i que els antics habitants d’aquestes terres, ja el coneixien. Aquest es un bon lloc per fer una bona aturada i esmorzar. Amb la panxa plena, ens disposem a baixar fins els Estanys de Tristaina, pel que hem de tornar fins l’estació del telecadira i des d’allà seguim un sender perfectament marcat amb senyals grogues. En un principi la baixada no es massa forta. Passem a tocar el Roc del Vaquer (senyalitzat amb un rètol) i ens convida a pujar-hi, amb el que tornem a tenir els Estanys de Tristaina als nostres peus, ara més a prop i amb més detall. Aquí comença una baixada molt forta fins quasi a tocar de l’aigua. En 400 metres de recorregut em de fer un descens de 170 metres, per un sender en petites zigues-zagues, i amb molta pedra. Res que no es pugui fer amb calma i vigilant com i on posem els peus. Per aquets tipus de baixadors aconsello portar pals. 

En pocs minuts arribem a tocar de l’aigua. Aquí podem fer el recorregut que vulguem, es ple de senders molt ben marcats i els podem voltar tots tres. El circ glacial de Tristaina fa que ens sentim diminuts, envoltats de majestuosos pics, entre els que en destaca el Pic de Tristaina, amb 2878 metres. I des de l’estany del mig, per un sender molt ben fresat i en suau descens, tornem a on hem aparcat els cotxes aquest matí. Val a dir que uns minuts més tard començava a ploure, per tant hem fet bé de pujar amb el telecadira. Un reconegut que podem ampliar i/o escurçar al nostre gust, per gaudir de vistes espectaculars i racons de gran bellesa. Molt, molt recomanable. Desitgem que us hagi agradat i us esperem a la propera.

Powered by Wikiloc