dimecres, 30 de desembre de 2020

Vilada

Vilada - Castell de Roset - Cap de la Gotzera
Dimecres 18 novembre 2020 - Antoni Llagostera
L’excursió d’avui ens apropa al sector solell del municipi de Vilada, sota la serra de Picamill (1.415 m alt), al sud del massís del Catllaràs, on trobarem les runes del castell de Roset i gaudirem de meravelloses vistes de la vall del Mergançol des del cim del cap de la Gotzera. Vilada (antigament, Vilada de Guardiolans) és un municipi de la comarca del Berguedà, a uns 12 quilòmetres de Berga. Té poc més de 400 habitants.


Podem deixar el cotxe a peu de carretera i enfilem cap a l'església dedicada a Sant Joan. La construcció actual segueix els models del barroc rural. Seguim caminant amunt per una pista forestal que passa per el collet de Sant Joan. Passem per la creu de Roset. Es tracta d'una creu llatina de fabricació contemporània i de notables dimensions, feta amb bigues de ferro. Està fixada sobre una base circular feta de morter i pedra concèntrica. Sobre la base s'alça una peanya feta també de pedra i morter que a la part central té funcions de test, on hi ha plantada algunes plantes aromàtiques (romaní, timó, etc.). 












Continuarem pujant fins al coll del Roset, on hi trobarem dues creus. En aquest punt agafem el camí de l'aigua, un curiós sender que ressegueix la canonada feta per portar l’aigua a Vilada. Estem davant un bonic i bon camí: el Camí de l’Aigua té una pendent suau, a vegades enlairat sobre murets de pedra seca i altres cops traçat en trams de roca al sector dels Roquets (aquests trams són nomenats el Mal Pas, malgrat que realment no hi ha cap dificultat), ens conduirà a la font de l’Arç. Després de les últimes pujades, arribarem al collet de la casa del Castell. Aquí deixem un moment el PR  per agafar el camí que marxa tot pujant en direcció al sud-est a trobar les restes del Castell de Roset. És un bonic camí, dret i empedrat, que travessa un portell obert a la roca. De seguida hi som. Ens sorprendran les primeres vistes i les runes del castell a sota mateix i, si seguim i arribem a un altre portell que obre pas a la balconada, ens trobarem amb les vistes excepcionals de la vall de la Masó, la de Mergançol i la serra de Picancel, els entorn de Vilada i, si ens girem, els serrats de Tastanós. 











Dalt del turó hi trobem les restes del castell. Estem davant les ruïnes notables d'un veritable castell roquer. Resten construccions d'uns 20 m de llarg per 7 d'ample i uns 6 d'alt. La planta és completament irregular degut, segurament a successives ampliacions que s'han hagut d'adaptar a la forma del penyal. El castell tingué un paper important durant la guerra civil catalana (1462-1472). Un bon lloc per esmorzar. Tornem de nou cap al coll o seguint el camí ens trobem amb la casa del Castell. Actualment, la masia està ensorrada, tot i que hi ha diferents restes de murs conservats a diferents alçades.
I seguint, ara ens toca pujar la part que potser és més dreta del recorregut ja que hem de fer 300 metres de desnivell de cop. Arribem a la plana del Castell on tenim la opció de pujar al cap de Tastanós (1.343 m alt). Nosaltres però girem a l'esquerra per fer l'altre cim, el cap de la Gotzera (1.284 m alt). Tot i que és una mica més baix, les vistes son molt millors. Realment inpressionants. Als peus tenim l'embassament de la Baells. Les vistes s'obren a tot el nord del Berguedà amb el Pedraforca, la serra d'Ensija, cingles de Vallcebre ...  i altres muntanyes més llunyanes. Val la pena dedicar-hi una bona estona.












Ara cal tornar al coll per agafar de nou el PR que ens baixa cap abaix agafant el Camí Ral de la Nou a Vilada. Passem per el forat del Vent i arribem a una cruïlla i seguim una pista cap al collet de Berga per trobar el GR 241 (sender del Catllaràs).  Abans hem trobat una altra masia amb estructura tradicional, aquesta habitada, és la casa de Vladomat. Continuarem per la pista tot passant per el davant de la Granja de la Coromina i de la casa de la Coromina per baixar casi a trobar la carretera de Vilada. Uns metres abans de la carretera agafarem la pista que puja a trobar un pal de la llum, per marxar en lleugera pujada fins trobar una cruïlla (pal indicatiu) on deixarem el GR i agafarem el camí del PR que va a Vilada (pintura groga), tot passant per la Font del Mas (és una Font Puda). És una font termal. Popularment les fonts sulfuroses que desprenen una olor o fortor particular són dites fonts pudes o pudentes i les que són ferruginoses fonts rovelloses o rovellades. 












Pel camí de la Solana ens acostem de nou a Vilada i a la sega església on acabem la sortida d'avui.




1 comentari:

Títol:
Escriu: