Delta de l'Ebre

Excursió al Delta de l'Ebre per fer la ruta de les llacunes el passat dijous 15 d'octubre de 2020 amb l'Antoni Llagostera. De fet només hem fet una part de la ruta de les llacunes, la del costat est, ja que tota sencera és de 28,17 quilòmetres. Iniciem la ruta a la Casa de Fusta, també anomenada Casa dels Senyors.  És una de les construccions més emblemàtiques del delta de l’Ebre. Va ser construïda a finals dels anys 20 del segle XX per un grup de caçadors que s’instal·laren al delta atrets per la quantitat i varietat d’ocells que hi havia en aquest espai natural. L’any 1980 passà a mans de la Generalitat de Catalunya i actualment ha estat habilitada per acollir el Centre d’Informació del Parc Natural del Delta de l’Ebre, on s’aconsella sobre els itineraris, els espais més destacats i les activitats que es poden realitzar a la zona. A més, disposa de tot un seguit de publicacions i materials d’interès per al visitant.

Molt a prop tenim el mirador de l'Encanyissada on es pot veure una part de la llacuna més gran del Delta situada entre Amposta i Sant Carles de la Ràpita amb una extensió de 879 hectàrees. Un indret excel·lent per a l'observació d'aus.

Començem a caminar i no cal dir que l'aigua ens acompanya durant el recorregut. La llacuna de la Tancada és la segona més gran de les llacunes litorals del delta de l’Ebre, després de L’Encanyissada, amb unes 250 hectàrees d’extensió. Constitueix un ambient natural molt ric, tant per la presència d’ocells com de peixos. És la llacuna amb més densitat de flamencs de tot el Delta. També podem observar una gran varietat d’aus, com per exemple, gavines, diferents espècies d’ànecs, corbs marins… Hi ha 3 miradors a la llacuna: Mirador de La Tancada, Observatori de La Tancada i Mirador de La Tancada (Raimundo).

Ens acostem al mar a la platja del Trabucador. És un llarga sorrera marina, de 6,5 quilòmetres de longitud, que s’adentra en el mar fins a la Punta de la Banya, en ple Parc Natural del Delta de l’Ebre. Estem davant un exemple de platja salvatge, totalment mancada de serveis i de sorra fina i daurada. Estem davant la bahia i port d’Els Alfacs, el port natural més important d'Europa i el lloc de peregrinació de nombroses espècies d'aus aquàtiques. Seguim passant per les Salines de Sant Antoni. Actualment en desús, estàn incloses a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Les salines són una de les produccions de més tradició al Delta. Avui només resten les salines de la Trinitat (situades a l’inici de la punta de la Banya), que tenen el seu orígen al segle XIV i que són les més importants de Catalunya.

Anem trobant els tradicionals canals del Delta de l’Ebre es construeixen durant la segona meitat del segle XIX i les primeres dècades del XX. En un principi estava pensat per la navegació i actualment serveix per al regadiu. N'hi ha un parell. El canal del Marge Dret té una longitud de 52 quilòmetres, amb un canal de navegació (Canal Marítim) de 10 quilòmetres i un cabal en origen de 31 m³/s. La longitud del canal del Marge Esquerre és de 35 quilòmetres, amb un cabal en origen de 17 m³/s.

El cultiu de l'arròs és possible gràcies a un entramat i jerarquitzat sistema de repartiment d'aigua a través de canals, canalets, séquies, regadores i canals de desguàs. Al Delta de l'Ebre es cultuven cada any a voltant de 135 mil tones d'arròs considera una de les majors despenses d'arròs del Mediterrani. És un producte DOP (Denominació d'Origen Protegida) i s'engloba dins la categoria comercial "Extra" i hi ha fins a 6 varietats: Bahía, Tebre, Fonsa, Gleva, Montsianell i Bomba. I per acabar de fer la ruta circular passem per el Poblenou del Delta, un municipi d'Amposta, que es va crear com a poblat de colonització i inaugurat l'any 1957 amb el nom oficial de Villafranco del Delta, lliurant-se als colons 96 habitatges amb els corresponents lots de terra a conrear. L'any 2003 la Generalitat de Catalunya va canviar el nom original franquista per l'actual.

I acabem aquesta ruta fantàstica per el Delta de l'Ebre que ens ofereix moltes possibilitats per cainar-hi. I no cal dir que nosaltres vem acabar a taula amb un bon arròs