Sant Aniol de Finestres

Sant Aniol de Finestres, dijous 5 de novembre. Antoni Llagostera.

(fotos Ramon Busquets i Àngel Lluís Esteller)

Ens trobem situats a l'extrem sud de la Garrotxa. El municipi té una extensió de 48 quilòmetres quadrats, dels quals gairebé tres quartes parts són de domini forestal, i està encerclat per diverses serralades. El terme municipal inclou el nucli de Sant Aniol, que dóna nom al municipi i n’és la seu històrica, la Barroca, un extens altiplà molt poc habitat, i Sant Esteve de Llémena, que actualment és el nucli més poblat i actiu i s’ha convertit en la seu administrativa del terme.

Per arribar-hi des d'Olot, cal anar a les Planes d'Hostoles, on es gira a l'esquerra per la GI-531 i, finalment, cal desviar-se de nou a l'esquerra er la GI-530. Un cop a Sant Aniol de Finestres trobem un aparcament on deixar el cotxe.

Iniciem la ruta al costat de la Casanova de can Tura, un popular restaurant, i agafem una pista paviementada. Seguim l'antic camí tradicional de Sant Aniol a Santa Maria de Finestres. Deixem però la pista que dóna moltes voltes. Creuem la riera de Llémena per un pont, i als pocs metres seguim un camí a la dreta amb marques grogues que més tard es convertiran en vermelles. A mida que anem pujant es van obrint clarianes amb bones vistes. Tornem a trobar la pista, però nosaltres seguim el camí de nou al cap d'una estona. Amb poc més de 3 kilòmetres arribem a Santa Maria de Finestres. Ens trobem davant un petit Santuari. Es vincula històricament al castell de Finestres, molt proper. L'edifici és d'una sola nau i absis semicircular. La volta és apuntada i alguns dels seus murs conserven paraments d'opus spicatum. La construcció originària però ha estat molt modificada al llarg del temps.

Deixem enrere el Santuari per assolir el proper objectiu, el cim del Puigsallança. Abans però es passa per un esvoranc conegut com el Forat de l'Ovella, un lloc ferèstec. Uns ganxos ajuden a enfilar-se al cim de la paret que dóna al forat i que es converteix en un mirador excel·lent. I arribem al cim. Amb 1.027 metres és el punt culminant de la Serra de Finestres on hi ha una fita geodèsica. Un cop hem fet la foto del cim cal seguir el camí del mirador i quan s'acaba hi ha una cruïlla de dreceres i un oratori. Estem tornant enrere direcció de nou al Santuari. Agafem el camí de l'esquerra i seguim direcció al castell. Trobem una pista que és la que ens portaria al Santuari ja visitat. Seguim gaudint de bones vistes, ara de les dos vessants de la serra. Ens acostem fins a les runes del castell que dominen la vall de Santa Pau i la serra de Finestres. També podem veure la plana de l'Empordà, els Pirineus i el mar Mediterrani. I sobretot d'una imatge de postal del Santari de Finestres.

Deixem el castell per seguir la ruta anant a buscar el coll de la Palomera on hi trobem una escultura anomenada “la Dama de la Garrotxa” obra de l’artista Picolivas, en homenatge al que fou eminent arqueòleg gironí, Miquel Oliva i Prat, el qual va emprendre la reconstrucció de l’atalaia i projectava excavar el poblat ibèric, quan un accident va acabar amb la seva vida. Un poblat ibèric que trobem una mica més endavant. La descoberta arqueològica del poblat és relativament recent, atès que aquesta fou realitzada per l’arqueòleg gironí Francesc Riuró, el dia 4 de setembre de 1965. L’únic element estructural del poblat visible en l’actualitat és una construcció de pedres posades en sec, de planta quadrangular. Concretament, aquesta està forma per un mur exterior i una mena de torre situada a l’interior. Encara ens queden elements interessants per veure. Seguim baixant passant per sota el Puig Cabrer i la Portella del Freixe i arribem a Santa Maria del Freixe, una antiga església parroquial. El seu origen és romànic, malgrat que es troba molt modificada i ampliada. Destaca el campanar de torre de secció rectangular aixecat com a cos separat del temple. 

Seguim baixant seguint la traça del torrent Mal, passant pel costat de les cases de la Rovira, d’El Puig, Massec i el gros conjunt d’edificacions del Castell, ja al costat de la riera de Llèmena. Passem ambé per el Roc de la Melca, un jaciment arqueològic a la vall de Sant Aniol de Finestres, a l'esquerra del riu Llémena, constituït per un gran bloc de pedra sorrenca fossilífera de l'Eocè, sota les vores del qual resta un petit abric que va ser ocupat per comunitats caçadores-recol·lectores. I finalment arribem al punt de sortida on ens fixem ara en l'església també d'orígen romànic dels segles X-XI amb reformes del segle XVIII. La part més antiga és l'absis romànic semicircular.