Serra de Gisclareny

SERRA DE GISCLARENY I ROCA TIRABAL

Mª Clara Martínez (dissabte 2 març 2019)

Una fantàstica ruta per la serra de Gisclareny, gaudint de la bellesa aclaparadora del paisatge del Berguedà presidit per l’omnipresent Pedraforca d’una banda, i la serra del Cadí-Mixeró de l’altre. Un dia per no oblidar.

Des de Bagà, prenem direcció Gisclareny per una carretera local ben asfaltada i deixem els cotxes en un aparcament que hi ha a tocar del petit nucli del barri del Roser, on hi destaquen l’església parroquial de la Mare de Déu del Roser, el mirador de la Gargallosa, l’Ajuntament i la Rectoria. Des del mirador tenim unes espectaculars vistes del Pedraforca, serra d’Ensija i Catllaràs per una banda, i la Serra del Cadí-Moixeró per l’altre. Aquestes fabuloses vistes ens acompanyaran tota la ruta, predominant unes o les altres segons on ens trobem de la serra.

Vist aquest petit nucli de població, ens dirigim al Coll de la Bena, on hi destaca un altre petit nucli de cases i algunes masies esparses. De fet, el terme municipal de Gisclareny no té un nucli pròpiament dit. Te petits veïnats i moltes masies escampades arreu del municipi, sobretot a la zona que ocupa el vesant sud de la serra, que és el més acollidor en quant a climatologia.

Abans d’arribar al Coll de la Bena, un espectacular mirador cap el Pedraforca, Saldes, Ensija.... En aquest punt girem a la dreta i seguim per l’Obaga de la Voltrera, la vesant de la Serra de Gisclareny encarada a Nord. Travessem bonics boscos de pi roig, amb esplèndides vistes al Parc Natural del Cadí-Moixeró. Seguim avançant per camins molt ben fresats i senyalitzats. Estem seguin senders locals, amb marques blanques i verdes. De fet, hi ha un sender local per cadascuna de les lletres del nom del municipi.

Passem a tocar de les Roques del Bisbe i els Castellots i de seguida trobem un magnífic mirador cap a la serra de Cadí-Moixeró. Penyes Altes, Moixeró, Coll de Pendís... I davant de tot, el Cap de la Boixassa... un delícia pels nostres ulls. Hem d’anar amb compte. Som a la cara Nord de la serra, no hi toca massa el sol, i encara queden restes de neu en algunes raconades. I a més, està glaçada.

Arribem al coll de l’Escriga i creuem la carretera per la que hem vingut aquest matí. Aquí hi ha uns plans i restes del que devia haver sigut algun antic mas.

I un altre mirador, aquest a la banda sud, des del que ja veiem l’ermita de Sant Miquel de Turbians i Gisclareny, presidit per l’omnipresent Pedraforca.

Poc abans d’arribar a la collada de Turbians, un pal indicador ens mostra el camí que va a la Roca Tirabal. És un anar i venir, pel que hi ha gent del grup que es queda i així podem deixar les motxilles. El recorregut és d’un km d’anada i un de tornada, i ens porta a un sortint rocós des d’on ens queda la vila de Bagà als nostres peus. Sant Marc de Brocà, la vall del Llobregat.... esplèndid. Tornem on són la resta d’amics i ara posem rumb a l’ermita de Sant Miquel de Turbians.

És una petita ermita romànica documentada des del segle X amb el nom de Sant Miquel del Paradís. Fins al segle XVIII va actuar com a església parroquial.

Situada a dalt d'un turó amb una vista impressionant sobre la vall del riu Saldes, el primer o segon diumenge de maig té lloc un aplec on es renova un vell costum de repartir, després de la missa, una peça de pa, cuit amb llenya, a tots els assistents. Tornem a recuperar la pista cap a Gisclareny. Ja falta poc per acabar el recorregut d’avui, però encara trobem un parell d’indrets curiosos. Passat el mas de Cal Ros, enfilat en una paret prou alta, un antic colomar. I una mica més endavant, podem visitar les restes del Castell de Fener. Unes restes que costen d’identificar i que possiblement es corresponguin amb una torra de guaita. Ja som a prop de l’aparcament. Deixem la pista i seguim un sender que

s’enfila amunt, fent drecera i salvant el desnivell que hi ha fins l’aparcament.

Una ruta espectacular, sobretot per les vistes, de dificultat moderada però que en tot moment ens fa passar per camins molt fressats, fàcils de seguir i molt ben indicats. Desitgem que us hagi agradat i us esperem a la propera.