dimarts, 23 d’abril de 2019

Olot i el seu entorn

OLOT – MONTSACOPA – PARC DE PEDRA TOSCA – LA MOIXINA – PARC NOU
Dissabte 9 març 2019 (Mª Clara Martínez)
Sortida a Olot, la Garrotxa, amb la idea de descobrir els seus racons més emblemàtics i els paisatges i la natura que l’envolten.
Comencem deixant els cotxes a l’aparcament del cementiri i pujant al volcà Montsacopa. La pujada la fem per unes escales arranjades amb travesses de fusta. La pujada és forta però curta, i sense adonar-nos arribem a dalt. El volcà Montsacopa va ser un lloc estratègic durant la guerra del Francès i les guerres carlines. La situació geogràfica privilegiada d’aquest volcà, amb vistes a les entrades d’Olot des de Castellfollit de la Roca, fins a Riudaura i la Vall de Bianya, va ser un punt clau per defensar la ciutat dels setges i els atacs dels enemics. És un dels volcans de la Garrotxa amb el cràter més perfecte. 










Presenta una forma circular d’uns 120 metres de diàmetre i 12 metres de profunditat, i s’hi pot passejar pel seu voltant. Aquí dalt hi trobem l’ermita de Sant Francesc, un parell de torres de guaita, i les millors vistes aèries de la ciutat.











Baixem pel costat d’una antiga gredera i creuem la ciutat, tot admirant la bellesa i la historia d’alguns dels seus racons i monuments més emblemàtics.
Curiositat: Quan els terratrèmols del 1427 i 1428 van ensorrar la ciutat d’Olot, el rei Alfons IV el Magnànim va permetre que els olotins decidissin si volien reconstruir la ciutat al mateix lloc o en un altre. Tal era la magnitud de la tragèdia. La decisió va ser construir-la fora de les antigues muralles i, per tant, fora del control de l’Abat de Ripoll, cosa que no li va agradar gaire. És gràcies a aquesta reconstrucció que els carrers propers a la plaça Major estan disposats en forma de quadrícula. La Plaça dels Braus, la més antiga de Catalunya. El Passeig Miquel Blai, també conegut com el Firal, per ser on antigament es feia la fira del bestiar. L’església parroquial de Sant Esteve, que a dins seu hi he el Museu Parroquial. 

I la Plaça Clarà, o Parc Vell, que ocupa avui terrenys on antigament hi havia fins al 1835, el convent i l’horta dels frares caputxins. Aquest és un dels llocs més emblemàtics d’Olot on se celebren diverses activitats, la més important sense cap dubte, la Fira del Dibuix.
A la sortida de la població, a tocar del riu Fluvià, hi ha la Font de Sant Roc. Un bonic espai amb la font, taules i bancs per a fer pic-nic i l’inici de la ruta del Carrilet. Tot seguint el traçat de les vies de l’antic tren de via estreta, s’ha habilitat aquesta important via verda que es pot fer a peu o en bicicleta. Aquest traçat fins a Girona, de 57 quilòmetres travessa tres comarques i dotze pobles recorrent les valls dels rius Fluvià, Brugent i Ter. Un cop a Girona, connecta amb el següent tram de la ruta del Carrilet cap a Sant Feliu de Guíxols. També es pot optar per fer els primers quilòmetres de la futura ruta del Tren Pinxo, que actualment enllaça Girona i Sarrià de Ter.
Deixem el poble enrere i ens endinsem al Parc de Pedra Tosca. En el procés de desamortització de Mendizàbal, aquestes terres van ser cedides als pagesos que començaven a rebel·lar-se contra els abusos de poder dels senyors feudals. Amb molt esforç, els pagesos varen anar creant una sèrie d’artigues o petites parcel·les que, gracies a la riquesa de la terra volcànica, podien cultivar. Amb les pedres que van haver de anar traient, anaven aixecant murs i marges i algunes barraques. Ara s’estan recuperant totes aquelles construccions i s’estan mostrant al públic, per donar a conèixer aquesta historia i el gran esforç d’aquesta gent.











Anem una mica justos de temps i anem directament al Paratge de la Moixina i la Deu. En aquest paratge d’espectacular bellesa hi trobareu dues de les fonts més conegudes d’Olot: la font de la Deu i la font de la Moixina. Ara bé, un dels seus atractius principals són els roures monumentals que presideixen l’espai donant-li una singularitat única, els aiguamolls, i els canals d’aigua envoltats de joncs.
Abans de deixar aquest espai, trobem la petita ermita de la Salut. La seva existència és deguda a l'empenta del rector de la parròquia de Sant Esteve d'Olot Mossèn Joan Delgar, qui veient que molts dels habitants del veïnat de las Deus, després del treball de tot el dia, no tenien ànims per fer mitja hora de camí per anar a la parròquia a resar. El rector va decidir de construir-hi aquesta capella. I finalment arribem al Parc Nou, un espai de sorprenent bellesa, on hi trobem el Museu dels Volcans, sobre el vulcanisme, els terratrèmols i els ambients naturals de la Garrotxa. També hi ha un jardí botànic, amb espectacular roureda de roure pènol, catalogada com a arbreda monumental, i jardí de plantes medicinals de la Garrotxa.


I aquí donem per finalitzada la sortida d’avui. Ja tan sols ens queda tornar als cotxes, amb el record d’una magnífica sortida, apta per a tothom, i que es pot escurçar o allargar al gust. Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera.

1 comentari:

  1. I anant més enllà
    http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=13636980

    ResponElimina

Títol:
Escriu: