Ruta de la Capona i Santes Creus

Ruta cabanes de Pedra Seca del MasLa Capona, i Monestir de Santes Creus.

Dissabte 23 febrer 2019 (Mª Clara Martínez)

Interessant i vistosa ruta per terres de la comarca de l’Alt Camp per descobrir una mostra de l’art de la construcció en pedra ven sec i fer una visita al Monestir de Santes Creus i el seu entorn. Deixem els cotxes a l’aparcament que hi ha just al costat del monestir i ens dirigim a la sortida del poble per travessar el riu Gaià pel pont. A l’altra banda del pont hi ha una antiga creu de terme d’estil gòtic bellament esculpida.

Seguim uns metres la carretera cap a l’esquerra, i de seguida trobem una pista que es comença a enfilar molt suaument. A mesura que anem pujant, anem gaudint d’esplèndides vistes del monestir i de tot el seu entorn. I de seguida comencem a trobar les primeres barraques en pedra seca. Aquestes són terres de cultius de secà: vinyes, oliveres, ametllers.... els camps es troben ben treballats, i arreu hi ha murs, marges, cisternes i tota mena de barraques construïts en pedra seca.

I per alegrar-nos una mica més la vista, els ametllers es troben en plena floració, oferint-nos tota la bellesa dels camps esquitxats de blanc i de rosa.

Trobem força gent dedicada a les tasques del camp. Un tractor llaurant, i un altre despedregant el camp, al que no dubtem en donar un cop de mà...

Arribem a una cruïlla on deixem per uns moments la pista principal per anar a visitar l’antiga ermita de Sant Pere de Gaià. Sant Pere del Gaià era una antiga ermita on vivien anacoretes, relacionada probablement amb l’església de la Trinitat que es troba dins el Monestir de Santes Creus, darrera l’església. L’ermita i l’indret que l’envolta són esmentats l’any 980 i 1154, i la petita comunitat d’ermitans que hi residia es va refondre, entorn del 1170, amb la comunitat cistercenca de Santes Creus. Del segle XIII en endavant residien a St. Pere uns ermitans dedicats a la vida ascètica sota la cura i dependència dels abats de Santes Creus. Ara només hi resten ruïnes de l’església i del casal. Aquest és un bon espai per fer una aturada, esmorzar i recuperar forces.

Tornem a la pista que seguíem, en el proper encreuament girem a l’esquerra, i arribem a l’aparcament de l’inici de la ruta de les Barraques en Pedra Seca del Mas de la Capona. A partir d’aquí trobarem tot un seguit de cabanes i barraques de tota mida i altes construccions, totes elles utilitzant la tècnica de la pedra seca, que ens sorprendran.

Les construccions de pedra seca responen a dues necessitats, la de bastir elements útils a les feines agrícoles i de pastors, però també a la necessitat de desembarassar la terra de pedres per conrear-hi, sobretot en el cas del conreu

de la vinya. Per això, en el nostre territori hi ha tantes construccions, lligades majoritàriament, a l’expansió de la vinya a les nostres contrades entre finals del segle XVIII i finals del XIX.

Un dels elements més remarcables de la Ruta de la Capona i de tota la gran diversitat de construccions de pedra seca, és el cossiol del Soleta. Un cossiol és un dipòsit o cisterna d’aigua que aprofita l’escolament superficial de l’aigua de pluja. La coberta de pedra seca conserva l’aigua amb una temperatura més regular i impedeix la pèrdua per evaporació, així com la proliferació d’algues o plantes aquàtiques. En aquest cas, l’estructura semblant a una cripta, amb una columna central, de la qual se suporten quatre arcs en forma de creu, orientats cap als quatre punts cardinals, resulta sorprenent.

Acabat el recorregut, ja tan sols ens queda tornar a Santes Creus. No cal dir que és quasi obligada una visita al monestir. Val la pena admirar l’arquitectura i conèixer l’historia d’aquest lloc i de les persones que el varen ocupar. El monestir de Santes Creus va ser el centre d'una de les senyories monàstiques més extenses i influents de la Corona d'Aragó. 

Amb una arquitectura sòlida, greu i austera, l’abadia reflecteix el model canònic dels monestirs del Cister (juntament amb Vallbona de les Monges i Poblet). Fundat el 1160, el moment àlgid de Santes Creus va ser entre els segles XIII i XIV, per la seva estreta relació amb la noblesa i el llinatge reial. Els reis Pere el Gran i Jaume II el Just i la seva muller Blanca d'Anjou van ser mecenes del monestir i van escollir ser enterrats aquí, en dos mausoleus gòtics al costat de l’altar major.

Sortim del monestir i encara ens queda una estoneta per comprar algun dels productes artesans que ens ofereixen a les parades que es munten a la Plaça de Santa Llúcia. Una ruta complerta i variada, planera i fàcil de caminar, apta per a tothom. Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera.