divendres, 30 de novembre de 2018

Ermites de Blanes

Dimarts 3 octubre 2018 - Maria Clara Martínez
Aquesta ruta l’organitza el Centre Excursionista de Blanes, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Blanes. Es fa la primera quinzena de maig com a caminada popular. És una ruta circular, d’uns 18 km, sense altre dificultat que no sigui la seva extensió. Des d’aquest darrer any, també es fa una ruta més curta per aquelles persones que no els vagi bé caminar tant. Des d’aquí, agraeixo a la gent del Centre Excursionista de Blanes que ens van acompanyar, ens van obrir les ermites, i ens van aportar informació i detalls de la caminada.
Aquesta ruta ens permet conèixer les ermites i tot el seu valor històric i paisatgístic, les llegendes i moltes curiositats.
Comencem a l’ermita de Sant Francesc, als afores del poble, que ens ofereix una magnífica vista de la cala de Sant Francesc i es troba envoltada de pins, en un entorn bellíssim. Aquesta ermita va ser una iniciativa dels patrons de l’almadrava de Cala Bona, per una concessió de pesca.










Baixem a la cala de Sant Francesc i, per un tram recuperat de Camí de Ronda que passa a tocar del jardí botànic de Marimurtra, ens arribem a la bella població de Blanes. Aquí visitem la capella de l’Esperança, que va ser erigida fora muralles a prop del port natural, I l’Església Parroquial de Santa Maria, un magnífic edifici gòtic que es va construir entre 1350 i 1410. De l’estil gòtic inicial en conserva la façana i el campanar. El seu interior és magnífic. El presbiteri destaca per la seva harmonia i bellesa cromàtica amb l’altar major, el sagrari al fons, el baldaquí i les pintures murals al fresc, i la pedra del terra.











Seguim la ruta i visitem les ermites de la Mara de Déu de la Salut, integrada al pujol per la part del darrera i els edificis del voltant s’hi encavalquen fins al punt de compartir teulada. Nostra Senyora de l’Antiga, que la trobem citada d’abans del s.XIV. Va ser reconstruïda a l’horta del terme del castell de Palafolls, anterior el 1441, sota el patrocini de la comtessa Violant de Cabrera. Inicialment, era coneguda com a Nostra Senyora de la Riera o del port. De les set ermites de Blanes és l’única on se celebra missa gairebé a diari. Parlem de la capella més antiga de la població. 













A partir d’aquí, deixem el poble enrere i prenem direcció al Santuari del Vilar. Aquesta és l’ermita més allunyada del nucli urbà. Caminem primer a tocar de grans urbanitzacions, seguim per grans extensions de conreu esquitxades de grans masies, i més tard transitem per emboscats corriols, on hi predomina la verdor. El santuari es caracteritza per la temàtica marinera, ja sigui en gravats i pintures d'escenes de naufragis i tempestes de l'interior com en la decoració esgrafiada de llagostes, estrelles de mar i peixos del porxo. També aquí hi descobrim un magnífic interior, amb nombrosos exvots, en forma de vaixells penjant del sostre, fotografies i gravats, o el «Rem de Trenta-quatre (fa trenta-quatre pams i és una reproducció de l’exvot original de l’escriptor Joaquim Ruyra). El 3 de desembre de 1794, l'Ajuntament de Blanes i la major part dels blanencs, tement que els soldats francesos entressin a la vila, varen anar a buscar la Mare de Déu del Vilar per col·locar-la a l'església de Santa Maria. Emparant-se en la Mare de Deu feren el "Vot de Vila", prometent visitar el santuari del Vilar una vegada a l'any. Aquest vot s'ha anat complint fins avui, coincidint amb la diada de sant Rafel, quan fou retornada la imatge. Adossat al Santuari hi trobem un bar i algunes edificacions més. Aquest és un bon lloc per fer una parada i esmorzar una mica.











Deixem enrere el Santuari del Vilar i iniciem el retorn a la vila de Blanes. Tornem a caminar entre boscos, camps de conreus, arribem al poble i ens enfilem cap a l’ermita de Santa Bàrbara, que es troba enfilada al damunt d’un turó. Tot i tenir unes línies romàniques, les primeres referències de l’ermita són del s. XVI, quan apareix documentada l’existència del seu ermità i no hi ha cap document que acrediti la data de la seva construcció. Sembla que la torre de defensa també és d’aquesta època. Des de la torre avisaven amb tocs de campana perquè la gent tingués temps de refugiar-se i així evitar el perill que s’anunciava. Cal tenir en compte que durant el segle XVI i fins al final del XVIII la mar Mediterrània va ser focus de pirateria, i els senyals d’avis donats des de la muntanya de Santa Bàrbara salvaren moltes vides.










I per acabar la ruta, tan sols ens queda descendir uns metres, fins el collet, i pujar al castell i ermita de Sant Joan. L’ermita de Sant Joan apareix documentada des del s. XIII i segons les fonts fou edificada per ordre de Grau de Cabrera. Va ser erigida com a capella del castell de Blanes o de Forcadell a quasi 170 m. sobre el nivell del mar, però per manca d’espai es va edificar fora del recinte emmurallat. L’any 1958 es va restaurar gràcies a una campanya popular i l’artista M. Teresa Bedós hi va pintar uns El 2007 es van inaugurar unes pintures de la il·lustradora infantil Pilarín Bayés, i entre el 2010 i el 2013 l’Associació Estimem les Ermites va arreglar la teulada i l’espai de la sagristia amb el campanar. frescos mariners que envoltaven la imatge de Sant Joan Baptista. Ens trobem a quasi 170 metres d’alçada, en una privilegiada talaia des de la que tenim una extraordinària vista sobre Blanes.


I tan sols ens queda baixar fins als cotxes, i així donem per finalitzada la sortida d’avui. Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera.

Cap comentari:

Publica un comentari

Títol:
Escriu: