Camí de Cerdanya

Dimecres, 22 d’agost de 2018.

L’antic camí ral de ferradura de Cerdanya és un itinerari a reivindicar. En un altre programa de Caminant per Catalunya ja varem fer l’itinerari entre Planoles i la Creu de Meians, a peu de la frontera. Avui ens proposem completar el camí, entre el coll de la Creu de Meians i Vilallobent i Age, a les portes de Puigcerdà.

Però, com sempre, el nostre recorregut ha estat amenitzat per altres fets històrics que han succeït en aquest espai del territori, descripcions de certs llocs i indrets. Per fer aquest itinerari hem anat fins les Colladetes (1.791 m alt), que alguns encara s’entesten en dir collada de Toses, per arribar-nos al punt de partida, la Creu de Meians i començar el camí de baixada cap la plana cerdana.

Per pujar cap el coll de la Creu de Meians (1.955 m alt), passem pel pla de la Golfi, pla de la Bassa (2.008 m alt), coll de la bassa (1.977 m alt) i Pla de l’Orri del Dalt. En el primer tram de recorregut trobem búnquers de la Línia P, la línia fortificada franquista que intentava protegir la frontera amb França davant la possibilitat d’invasió dels aliats a l’acabar la guerra mundial.

Un cop a la Creu de Meians enllaçem amb el camí que ve de Planoles i que també coincideix amb el GR 11 en l'etapa que va fins a Puigcerdà. En el tram entre coll de la Creu de Meians i coll Marcer, el camí ral de Cerdanya fa de frontera entre els dos estats veïns, amb un seguit de nou fites: 502 (coll de la Creu de Meians) i 500 (Coll de Marcer). La fita 501, té set peces. No cal dir que l'Antoni les ha buscat una per una tot seguint un camí molt plàcid gaudint de bones vistes. 

A partir del Coll de Marcer ja s'obre la plana de la Cerdanya a la vista on destaca Puigcerdà. Ara el camí ja fa baixada fins al primer poble que trobem, Vilallobent. De fet pertany a la capital de la Cerdanya tot i que fou municipi independent fins l'any 1968. Hi destaca l'església parroquial de Sant Andreu. 

Abans d'acabar la ruta hem fet parada a Age ja a tocar de Puigcerdà. Un altre municipi petit que pertany a la Vila de Puigcerdà. Hi trobem l'església de Sant Julià, d'estil romànic i que fou transformada al segle XVIII per ampliar la capacitat. Encara conserva uns llenços de paret en forma d'espiga (opus spicatum)

Una ruta que ens ha sorprès gratament i que com veieu a la foto, avui erem serveis mínims, càmera i presentador. Per sort hem trobat companyia durant el recorregut. Aimals, boletaires, ciclistes, excursionistes que seguien el GR 11 per etapes, i uns paisatges meravellosos.