dimarts, 2 d’octubre de 2018

La Vall Fosca

LA VALL FOSCA – Estanys de Cabdella
Mª Clara Martínez (dissabte 25 agost 2018)
Una fantàstica ruta per descobrir tota la bellesa i l’encant d’aquesta zona, a la comarca del Pallars Jussà. La Vall Fosca és una vall pirinenca de formació glacial, per on discorre el riu Flamisell. Rep el nom de Fosca pels forts pendents de les muntanyes que la formen, que propicien que el sol es pongui d'hora i la llum escassegi aviat. Per pujar fins els estanys tenim dues opcions: pujar caminant per un sender molt ben marcat i indicat, de 4 km de recorregut i salvant un fort desnivell de 380 metres, o pujar amb el telefèric. Nosaltres hem optat per pujar amb el telefèric i després fer la baixada a peu.










El Telefèric de l'estany Gento va ser construït l'any 1981 per l'empresa Forces Elèctriques de Catalunya, S.A. (FECSA) per substituir l'antic sistema d'accés al llac (format per dos funiculars i un ferrocarril de via estreta -el carrilet-) i facilitar el transport del personal i els materials durant la construcció de la nova central hidroelèctrica reversible Sallente-Estany Gento. Al peu del telefèric hi ha el pantà de Sallente. És un embassament que recull l’aigua provinent de l’estany Gento i dels vint-i-sis llacs intercomunicats que hi ha a la capçalera del riu Flamisell. Sota l’embassament hi ha la central hidroelèctrica de Sallente-Estany Gento, situada a La Torre de Cabdella, i que aprofita les aigües recollides per aquesta xarxa de canals subterranis. La central de Sallente-Estany Gento, és reversible, és a dir, pot bombar l'aigua des del llac inferior de Sallente, fins al superior de Gento. A mesura que anem pujant amb el telefèric podem anar gaudint de les fantàstiques vistes que es van obrin de quasi tota la Vall Fosca. Un cop a dalt, el primer que trobem és l’Estany Gento, presidit pel bar – restaurant Telefèric 2200. I aquí és on comencem la caminada d’avui.
En moderat ascens, anem per un sender, perfectament marcat, sense cap mena de dificultat que no sigui el seu moderat ascens, i que en pocs metres coincideix amb el GR-11.20, una variant de la Transpirinenca. No tardem en arribar a l’encreuament on, desviant-nos uns metres, podem anar a veure l’Estany Tort. Aquí trobem un bon tram de sender on hi queden les restes de la via de l’antic carrilet.











Vist aquest estany, tornem a l’encreuament i ara fem cap al refugi de Colomina.
L’edifici del refugi Colomina fou construït a la ribera de l’estany del mateix nom l’any 1917. Es coneixia com a casa Keller, nom de l’enginyer suís que hi habitava i des d’on dirigia el que va significar la primera gran obra hidroelèctrica de l’Estat. 










Acabades les obres, la companyia FECSA va cedir la gestió del refugi a la FEEC, que l’inaugurà com a allotjament muntanyenc l’any 1973.
Continuem la nostra ruta, vorejant l’estany de Colomina, i ens arribem fins l’estany de Mar. El camí continua sent molt ben fresat, i acabat l’estany de Mar, iniciem un petit ascens en fort desnivell, anomenat el Pas de l’Os, fins l’estany de Saburó. Aquest és el punt més alt de la sortida d’avui.










 Un bon lloc per fer una aturada i recuperar forces. En aquest lloc, els més valents i amb millor forma física, tenen opció a pujar fins el cim de Peguera, que es mostra altiu per damunt de l’estany de Saburó, i des del que es tenen unes esplèndides vistes de quasi tot el Parc Nacional d’Aigües Tortes i Estany de Sant Maurici, a part de formar part del repte dels 100 cims. A partir d’aquí iniciem el descens i la tornada al refugi de Colomina. Passat l’estany de Saburó hi ha un turó que, si ens enfilem al seu cim, tindrem una esplèndida vista de quasi tot el circ glacial.










En suau descens deixem enrere l’estany de Saburó, voltem l’Estany de Mar per l’altre costat, passem arran de l’Estany Frescau, i arribem de tornada al refugi de Colomina. Aquí tanquem el cercle de la ruta al voltant dels estanys. Ara tan sols ens queda desfer el camí que hem fet fins el telefèric, i un cop arribats aquí, decidim resseguir part de la via verda de l’antic carrilet i baixar per la canal de Pigolo, fins arribar de tornada al pantà de Sallente.
El Carrilet de l'estany Gento fou construït l'any 1911 per transportar materials per a la construcció de la central hidroelèctrica de Capdella i tot el sistema de canalitzacions que comuniquen els diversos estanys la zona. Actualment el seu traçat ha estat habilitat com a via verda i es converteix en un camí meravellós per passejar i gaudir dels paisatges espectaculars de la part alta de la Vall Fosca. Una caminada ideal per fer en família, just a les portes del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.











Realment val la pena fer aquest recorregut a peu, seguint primer les vies del carrilet i després per un sender en ziga- zaga fins abaix. En aquest recorregut trobarem uns túnels on s’han retirat les vies del camí per facilitar el pas dels excursionistes.
I amb espectaculars vistes, racons de somni, i una bellesa aclaparadora, avui hem gaudit d’una ruta espectacular.. Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera, que serà com sempre, tot Caminant per Catalunya.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Títol:
Escriu: