Mare de Déu d'Argimon - Sant Pere de Cercada

LA SELVA - Mare de Déu d’Argimon – Sant Pere de Cercada – Sant Pere Vell

Mª Clara Martínez (dissabte 8 agost 2018)

Avui hem caminat per la comarca de la Selva. Una esplèndida ruta que ens ha permès passar per esplèndids miradors i descobrir la bellesa paisatgística d’aquesta comarca. Sortint del poble de Riudarenes, prenem una carretera local fins el llogaret de Raval de l’Esparra. Just a tocar del poble trobem un desviament a la dreta amb indicadors de l’Argimon. Cal seguir per una pista forestal en molt bon estat, fins trobar-nos al peu del turó de l’església. Passat un revol hi ha lloc per aparcar amb comoditat. Comencem a caminar i, amb determinació, ascendim fins dalt del turó de l’Argimon. 

Aquí hi trobem l’església de la Mare de Déu de l’Argimon, edifici bastit al segle XVII sobre les restes de l’antic castell i al costat del primitiu temple romànic del segle X, que formava part de l’oratori del castell. La pujada fins aquí dalt ha sigut forta (per ser la primera del dia), però ha valgut la pena. Un preciós mirador envolta l’església i ens ofereix una magnífica panoràmica de la comarca de la Selva. Des del mar, passant per les planes i fins el massís del Montseny i les Guilleries. Espectacular. A més, el turó de l’Argimon forma part del llistat de la FEEC del repte les 100 cims.

Deixem aquest lloc i ens encaminem cap a Sant Pere de Cercada. Anem per camins amples i de bon caminar, envoltats de bosc de grans sureres a les que sembla ser no fa massa se'ls ha llevat l’escorça. El primer tram de camí és força enlairat, resseguint el Sot de la Pedrosa, però no tardem en baixar-hi i descobrir que amb les darreres pluges porta força aigua i forma uns racons de gran bellesa.

La vegetació en aquestes zones és esplendorosa. A part del típic bosc de ribera, trobem alguns pins de grans dimensions i molts castanyers. L’entorn és molt verd i humit. Molses, grans falgueres i una exuberant vegetació fan les delícies dels nostres sentits. Continuem avançant, i ara toca remuntar fins Sant Pere de Cercada. 

Sant Pere Cercada es troba en una zona, poblada des d’antic, a uns onze quilòmetres al sud-oest de Santa Coloma de Farners. Als segles XII i XIII s’hi construí un monestir agustinià. L'estat de conservació del temple, recentment restaurat, és excel·lent. De les dependències del cenobi només en resten algunes vestigis a les cases, actualment habitades, que hi ha a ponent de l'església. El claustre i les cel·les han desaparegut. La façana principal està orientada a ponent i té una portalada amb tres arcs en gradació, timpà, llinda i quatre columnes amb capitells decorats, a sobre una finestra d'arc de mig punt i al carener un campanar d'espadanya amb dues obertures asimètriques. El més destacat són els capitells, treballats per les quatre cares, cosa que fa pensar que possiblement van ser traslladats del claustre per tal d'aprofitar-los. Un lloc realment encisador i que aprofitem per fer-hi la nostra parada per esmorzar.

Amb les piles carregades, posem rumb al turó de Sant Pere Vell, tot voltant un d’aquests torrents, o sots (com s’anomenen en aquesta zona).

Anem ascendint en moderat desnivell, amb molta calor, doncs el bosc és de pins i alzines i més clarer i el sol pica de valent. Una suau baixada ens dona un respir i ens ajuda a recuperar forces per atacar la darrera pujada, fins el cim del turó de Sant Pere Vell. Una pujada molt feixuga, sobretot quan les nostres cames ja estan cansades. I per fi arribem a cim del turó. No tenim vistes. El bosc és molt espès i no hi ha cap clariana.

Aquí hi ha les restes d’una torre fortificada de control territorial, probablement aixecada per l’emissió de senyals, situada a 587 metres sobre el nivell del mar i que data del segle VIII, en plena Alta Edat Mitjana.

El diàmetre exterior de la torre és d’aproximadament 9’80 metres. Per la seva tipologia constructiva es considera que va ser construïda durant l’època de la dominació musulmana (714 – 801) També hi trobem un vèrtex geodèsic.

Ja tan sols ens queda la baixada fins a tornar a l’església de la Mare de Déu de l’Argimon i tancar el cercle de la sortida d’avui.

Una ruta magnífica, de caràcter moderat per la seva llargària (16’5 km i 650 metres de desnivell acumulat), i una mica trenca cames pel constant puja i baixa. De tota manera, els camins són molt bons i l’esforç no es nota tant i val la pena. Esperem que us hagi agradat i us esperem a la propera.