dimecres, 14 de setembre de 2016

Pica d'Estats

Com no podia ser d'altre manera, el programa Caminant per Catalunya havia de fer algún dia el cim de la Pica d'Estats. El punt més alt de Catalunya, a 3.143 metres i alhora una de les muntanyes més emblemàtiques del país i de l'excursionisme. I així va ser, els dies 23 i 24 de juliol de 2016.
Vàrem fer la ruta tradicional per Vallferrera que són uns 17 kilòmetres amb un desnivell de 1.600 metres. Una excursió força exigent i pesada però que val la pena. Ens situem al poble d'Àreu a la Vall Ferrera, dins la comarca del Pallars Sobirà. Una pista d'11 kilòmetres ens porta fins a l'aparcament de la Molinassa on deixem els vehicles. Caminant uns 15 minuts arribem al refugi de Vallferrera inaugurat l'any 1935. Actualment disposa de 60 plaçes i es troba a gairebé 2.000 metres. El fet de que està força lluny de la Pica fa que molta gent continui fent ruta i opti per dormir a l'estany de Sotllo o el d'Estats. Nosaltres hem triat aquesta segona opció. 











Està permès acampar unes hores en aquesta zona més propera al cim, i així repartir l'esforç en dos dies. Aixó si, cal anar més carregat amb les tendes i el menjar. Cal una bona estona per arribar al l'estany de Sotllo que ja està a uns 2.300 metres. Dormir aquí ja és un plaer però cal anar preparat ja que a la nit les temperatures baixen i refresca. I no cal dir que estant a alta muntanya cal ser previsor i estar pendent de la metereologia tant per acampar com per fer cim. Si les previsions ens parlen de temps dolent, millor deixar-ho per una altra ocasió. Amb la sortida del sol cal anar per feina. Una mica d'esmorzar, desparar la tenda i a caminar. Ens esperen gairebé 1.000 metres de desnivell molt exigents. Desprès de passar l'altre estany, el d'Estats, començem a pujar per la tartera de Sotllo, segurament el tram més dur. S'ha de fer amb calma, cadascú al seu ritme. 











Un cop al port de Sotllo, encara queda una bona estona, però ja no és una pujada tant forta i constant. Cal anar vorejant el cim per anar a trobar el coll de Riufred. Hi ha molts trams on encara hi ha neu i cal anar amb compte. Normalment amb el sol, la neu queda una mica desfeta i es pot anar passant. No obstant és aconsellable portar com a mínim els grampons per si ens fan falta i així no córrer riscos.
Un cop a dalt del cim sobren les paraules. L'esforç val la pena. Les vistes son impressionants. Hi trobem una creu on la fotografia és obligada. El pas d'excursionistes és constant, alguns poc acostumats a la muntanya, però que volen fer aquesta muntanya per el seu simbolisme.











A tocar de la Pica hi trobem altres cims de 3.000 metres que molta gent aprofita per assolir. El Verdaguer de 3.133, el Montcalm de 3.077 m o el Pic de Sotllo de 3.073 m. Nosaltres hem optat per baixar directament cap al punt de sortida ja que el cansanci acumulat és notable i precissament la baixada fins al cotxe és molt exigent amb un desnivell brutal.


Un cim que tothom hauria de fer almenys una vegada, això si, amb una mica de preparació i forma física.
Fotos: Julio Santiago


2 comentaris:

  1. Tal com recomaneu, és una ascensió magnífica. La visió dels paisatges compensen l'esforç.

    ResponElimina
  2. Ep! que fa ja dos mesos.
    Jo no diré quantes vegades hi havia pujat. Però si diré fa més de 2 mesos

    ResponElimina

Títol:
Escriu: