diumenge, 4 de setembre de 2016

Sant Maurici

Magnífica sortida el passat 25 i 26 de juny al Parc Nacional d'Augüestortes i Sant Maurici. I és que no pot ser d'altra manera, si el temps acompanya les excursions per aquest paratges són èxit assegurat. Nosaltres vàrem sortir de l'aparcament que hi ha proper a Espot, al Pallars Sobirà. De seguida l'aigua es converteix en protagonista seguint el camí que voreja el riu Escrita. La primera part de la ruta està molt ben condicionada i pensada per poder acollir persones amb mobilitat reduïda. Amb uns 50 minuts s'arriba a l'estany de Sant Maurici. Impressionant, miris on miris quedes bocabadat. Els principals cims, encara amb algunes glaceres, la tranquilitat de l'aigua i l'entorn ... Val la pena estar-hi una estona per gaudir-ne. 












Vorejant l'estany hem passat per la cascada de Ratera. Aquí l'aigua trenca el silenci i baixa amb força mentre seguim pujant fins a l'estany del mateix nom on de nou, la tranquilitat ens absorbeix. Seguint camí anem passat per altres estanys fins que hem arribat al refugi d'Amitges, ja a 2380 metres i on també hi ha un estany. Disposa de 74 plaçes i és lloc de pas habitual per els senderistes que fan el GR 11 o el popular recorregut per els refugis del Parc, Carros de Foc. Des d'aquí estem a tocar de cims com el Tuc de Ratera o el pic d'Amitges, del Portarró, el de Peguera o el Tuc de Saboredo entre d'altres. O les agulles d'Amitges ideals per l'escalada.












Hem continuat una mica més amunt on hi ha més estanys, el dels Barbs o el de la Munyidera entre d'altres. I es que com hem dit, l'aigua és la protagonista de tot el parc, tant en forma de rius, cascades o aiguamolls, i es calcula que gairebé hi ha 200 estanys repartits per tota la seva superfície.
Una mica més amunt, al port de Ratera, ja saltariem cap a la Val d'Aran per el circ de Colomers. Nosaltres però hem tornat enrere per baixar de nou a l'estany de Sant Maurici, en aquest cas per l'altre extrem, tot passant per un explèndid mirador on de nou hem gaudit de les vistes i un altre dels símbols d'aquest territori, els Encantats. Una muntanya de pedra amb una forma ben curiosa que no et deixa indiferent, miris pel cantó que miris.












Desprès de vorejar tot l'estany ens hem acostat al refugi Ernest Mallafrè. Aquest és una mica més petit, de 28 places.
I ja només ens ha quedat el recorregut per tornar a l'aparcament, uns 45 minuts tot xino xano gaudint de cada racó.



Una excursió que serà la que obrirà la nova temporada de Caminant per Catalunya amb un nou format de 50 minuts que esperem que us continui agradant com fins ara. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Títol:
Escriu: