Ull de Ter -Núria per Bastiments

El passat dimecres, dia 3 d’agost de 2016, varem fer la clàssica travessa Ull de Ter a Núria, per gravar un programa del nou format de Caminant per Catalunya. Varem sortir de l’aparcament del refugi d’Ull de Ter a una matinera hora, a les 7 del matí. La previsió atmosfèrica era favorable i es varen complir els pronòstics. En total érem set components, entre els quals hi havia Santi Farriol, que ha estat nomenat director del nou parc de les capçaleres del Ter i del Freser.

El programa tenia la voluntat de fer una de les excursions més clàssiques a la zona, la travessa d’Ull de Ter a Núria, una versió moderna de la tradicional entre Núria i Setcases. Podíem haver fet el camí tradicional, els que feien els romeus del Conflent i el Vallespir per anar a pregar davant la verge de Núria, però varem creure que la recent creació, el passat 22 de setembre de 2015, mereixia una excursió potent. I varem programar fer el camí passant per diferents gegants, entre ells el Bastiments o pic del Gegant, segons els francesos. 

En total una ascensió acumulada de més de 1.212 metres. Cal recordar que elBastiments és el segon pic més alt de la zona amb els seus 2.881 m alt, i del parc de les Capçaleres, desprès del Puigmal ( 2.913 m alt).

La distància recorreguda, amb altures fou de 16,62 quilòmetres, quan la travessa clàssica, pel coll de la Marrana, Aigols Podrits i Tirapits és d’uns 13 quilòmetres. L’excursió, així plantejada es convertia en un homenatge i una aventura excursionista relativament forta. L’excursió, amb la gravació inclosa, va durar 9 hores i mitja, encara que la caminada fou efectivament d’unes 6 hores.

Donat el sentit de l’excursió, més enllà de passar pel refugi actual d’Ull de Ter i entrevistar a una de les responsables, va passar igualment per les restes de l’antic refugi d’Ull de Ter, dissenyat per Jeroni Martorell el 1908, el primer refugi de muntanya d’Espanya. L’excursió, amb la pujada al Bastiments, el pic del Freser i de l’Infern, va ser exigent, com sempre ho és fer-ho per la carena.

Però les vistes i el paisatge i una ambient climatològic envegable, varen amorosir l’exigència.

També, motivats per fer aquest homenatge a l’espai, varem passar per la cabana de Tirapits, construïda per l’industrial Josep Botey per les seves caceres i jornades de pesca a la zona. L’excursió va passar, com era tradicional pel coll de Noucreus. Les creus votives, que no han estat mai creus de peregrins morts durant un torb, ens va col·locar a la part final de l’excursió.

L’arribada a Núria, com ho fou antigament pels peregrins del Conflent i del Vallespir, fou una cloenda magnífica a una jornada excursionista plena d’al·licients.

Text: Antoni Llagostera  Fotos: Ramon Busquets