Serra de l'Obac

Casa nova de l'Obac – Castellsapera – Font de la Pola – Roca Salvatge – Obac Vell (Casa Vella de l'Obac)  Diumenge 20 març

Avui hem fet una ruta pel Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. El nostre punt de sortida ha sigut la Casa Nova de l'Obac, i per arribar­-hi, cal agafar la carretera a Rellinars B­122, des de Terrassa o des de Manresa.

Aquest Parc Natural es troba a la comarca del Vallès Occidental, i ens mourem per l'extrem mes al nord del municipi de Vacarisses. El singular paisatge del parc està format per cingles i monòlits de color rogenc, que contrasten amb el verd de les pinedes i alzinars que colonitzen els faldars i canals de la muntanya.

La Casa Nova de l'Obac va ser construïda per Jaume Ubach, quan va incrementar la seva prosperitat per l'activitat vinícola, i es troba a uns 600 metres de l'Obac Vell (després hi passarem), que era l'antiga residencia de la família. Es una casa gran, de planta quadrada i que a la seva façana hi ha uns plafons esgrafiats, destacant-hi dos rellotges: un de sol i un de corda.

Adossada a la casa hi ha una capella dedicada a Sant Antoni de Pàdua. Actualment aquesta casa es una de les Oficines del Parc, amb sales per informació i espais per a seminaris i reunions de treball.

Comencem a caminar per una amplia pista forestal, passem pel costat del restaurant "La Pastora" , que antigament va ser un forn de vidre, i seguim aquesta pista fins el pou de glaç del camí de l'Estepar. Aquest es un pou de glaç força gran, uns 6 metre de diàmetre i una fondària de 8'2, excavat al terra i del que només en surt la coberta de volta. Situat en una cruïlla de camins, va ser construït per Josep Ubach el 1706.

Deixem el pou de glaç i ens dirigim al Castellsapera. Després d'un fort ascens, amb una petita grimpada al final, assolim el cim d'aquest turó. Amb 939 metres, es el mes alt de la serra de l'Obac i forma part del llistat dels 100 cims de la FEEC. Aquest turó està coronat per un allargassat i estret cim rocallós que recorda un castell, de aquí el seu nom, i les vistes que es gaudeixen des d'aquest cim son espectaculars. Des d'aquí tenim una excel∙lent panoràmica del parc de Sant Llorenç amb La Mola, el Montcau, coll d'Estenalles... i d'altre banda, el Paller de Tot l'Any, la Roca Salvatge... i Montserrat de teló de fons.... Impressionant. Un lloc immillorable per fer un most i recuperar forces.

Baixem de Castellsapera per un grau en fort pendent i ara ens dirigim al coll de les Tres Creus. En aquest coll, prenem un camí, que després haurem de desfer, fins a la Font de la Pola, tot passant per les sepultures de la Porquerissa, d'origen alt medieval, i la Balma de la Porquerissa, una de les mes conegudes i visitades d'aquesta serra i que fent honor al seu nom va fer funcions de porquerissa. Arribem a la Font de la Pola, situada sota una gram balma i que raja tot l'any. Aquí hi trobem unes taules i bancs, un espai immillorable per passar unes hores d'esbarjo. Tornem al coll de les Tres Creus i ara agafem un sender amb marques vermelles i blanques de GR. Es el GR­5. Es un sender emboscat d'alzines i frondós sotabosc, camins plens d'històries i

llegendes.

Donat que el temps se'ns queda curt, decidim ajornar la visita al Paller de Tot l'Any i ens dirigim directament a la Roca Salvatge. Es un turó rocós, estret i abrupte, de parets verticals que cauen a plom sobre les canals que l'envolten. Novament les vistes des del seu extrem ens deixen bocabadats. Continuem el camí, ara ja en marcat descens, fins la Casa Vella de l'Obac, tot passant per la Font de la Portella (aquesta no raja), i pel costat del Turó Roig. 

La Casa Vella de l'Obac, o Obac Vell, es el punt d'origen de la família Ubach, que es va establir primer en una torre de vigilància, el segle XII, i que de mica en mica van anar construint un mas. Fins que es van convertir en una de les famílies mes pròsperes de la zona. Com a reflex d'aquesta prosperitat, la casa es va ampliar en tres plantes i demostren tenir força emprenedora en quatre àmbits:

1­ Substitueixen els conreus tradicionals per vinyes i entren en el comerç de vins i aiguardents.

2­ Concedeixen l'explotació dels seus boscos als carboners.

3­ Construeixen dos pous de glaç

4­ Obren un forn de vidre al lloc on actualment es troba el restaurant La Pastora.

Ara tan sols en queden les restes del mas, una petita capella i la torra, com a testimoni de la seva historia i la seva antiguitat. Des d'aquest lloc ja tan sols ens queden uns 600 metres per arribar a la Casa Nova, el punt on hem començat el recorregut d'avui. Aquest tram de camí, per una pista molt ben arranjada, amb una barana de fusta i amb una esplèndida vista del massís de Montserrat, es converteix en una agradable passejada fins arribar de nou als cotxes.

La d'avui ha sigut una magnífica ruta, en la que hem gaudit d'esplèndides vistes tota l'estona i hem descobert racons de gran bellesa i carregats d'història i llegendes. Esperem que us hagi agradat i fins a la propera que serà, com sempre, tot caminant per Catalunya.

Texte i Fotos: Mª Clara Martínez