Sant Privat d'en Bas

Avui dissabte 26 de març, hem fet una ruta per la Garrotxa, en concret per Sant Privat d'en Bas. Hem deixat els cotxes la zona de pícnic que hi ha una mica mes amunt del nucli antic de Sant Privat d'en Bas, i allà mateix hem començat la ruta. Just al final de la zona de pícnic hi ha una tanca que barra el pas als vehicles de motor, la passem i trobem una cruïlla amb un pal indicador. Hem de seguir cap a la dreta. Després vindrem pel camí de l'esquerra, que es el Camí dels Matxos.

Anem tirant amunt resseguin el curs de la riera de Gorners per un bonic sender i de tant en tant el deixem per anar a trobar l'aigua i gaudir de la bellesa d'alguns salts d'aigua i els seus gorgs. Fa poc que ha plogut, la riera baixa força plena i descobrim alguns racons de gran bellesa. El Gorg de Ca l'Amat, la Gorga Blava...

Anem resseguint el camí, que està molt fressat i que no té pèrdua. Deixem la riera i el camí es comença a enfilar de valent. Es en aquest tram quan farem quasi tot el el desnivell positiu. Anem pujant, poc a poc, travessant una preciosa fageda i guanyant alçada a cada passa que fem. A mesura que anem pujant, les vistes van guanyant en bellesa. Arribem al mas de La Freixeneda. Des d'aquí ens sorprèn una fantàstica vista del Pirineu. Aquest es un mas abandonat, però amb un entorn magnífic per aturar­-nos a esmorzar una mica i

recuperar forces. Al costat de la casa, envoltada de prats, un freixe monumental ( i d'altres que no es queden petits...), ens fan companyia.

Recuperades les forces, prenem una pista forestal que ens ha d'apropar a les Escletxes de la Freixeneda. Aquest es un conjunt d'esquerdes del terra, de roques sedimentàries que s'han anat plegant i trencant a mesura que es movien les plaques continentals, i que han format tot un sistema laberíntic de passadissos, de gairebé 2 km de recorregut total, amb una alçada que va des dels 3 o 4m fins els 15m en els passadissos mes enfonsats, o més en els avencs que també hi podem trobar. Entrar i endinsar­se en aquestes escletxes, recórrer els seus intricats passadissos i descobrir els seus racons de gran bellesa et pot fer arribar a perdre la noció del temps... Una gruixuda catifa de fulles vermelles (i les restes de neu de la darrera nevada) cobreixen el terra, les parets són cobertes de molses, falgueres i heures que es despenguen per tot arreu, i grans fajos mantenen un equilibri precari al damunt.... Impressionant...

A contra cor, deixem les escletxes i continuem el nostre camí. Passem per grans prats oberts, envoltats de grans fajos, fins anar a trobat l'inici d'un sender que en fort descens, en farà baixar fins el salt de Sallent.

Poc abans d'arribar al salt anem resseguin la cinglera per la part més alta, i unes excepcionals vistes de la Vall d'en Bas ens fan aturar i dedicar uns minuts a contemplar el paisatge. Arribem al Salt de Sallent, a la part de dalt, just al punt on les aigües del riu es precipiten cap el fons en una caiguda lliure de més de 60 metres per una paret completament vertical. Fa por, mirar precipici avall, però l'espectacle es magnífic.

Ens desplacem uns metres en direcció al Camí dels Matxos i trobem un esplèndid mirador del salt de Sallent des d'on es pot veure al complert. Es una vista impressionant.

Ara toca continuar i tornar a on tenim els cotxes. Des del Salt de Sallent tenim dues opcions per baixar fins la zona de pícnic on tenim els cotxes. Una es pel Camí de Les Escales, un grau equipat en alguns trams amb grapes, cordes i cadenes, en fort pendent i que acaba resseguint la riera. L'altre opció es la que seguim nosaltres, el Camí dels Matxos. Aquest es un antic camí que unia la vall amb les masies i els camps de les parts més altes, i que en el seu temps era utilitzat per la gent i els animals de tir que hi transitaven.

Aquest descens es molt més suau, travessant una fageda i per un terra empedrat en molts trams. Aquest es el camí mes utilitzat per la gent que vol passar un dia d'acampada i pujar a veure el Salt de Sallent, amb mainada, o sense complicar­se la vida. Fen ziga­zaga per la fageda, quasi sense adonar­nos, arribem al punt on hem iniciat la sortida d'avui.

Aquesta es una ruta una mica exigent, sobretot si es fa durant els mesos de calor, però a l'hora molt gratificant. La riera de Gorners, que a l'estiu ens ofereix la possibilitat d'un bon bany. Les excepcionals vistes que es poden contemplar des dels punts més alts. Una mica d'aventura recorrent els intricats i laberíntics passadissos de les Escletxes de la Freixeneda. El Salt de Sallent.... Sense paraules. I el Camí dels Matxos, amb regust d'antigues èpoques en que s'hi transitava amb animals de càrrega. En definitiva.... Molt recomanable! Des d'aquí us convido a continuar seguint­nos, i fins la propera, que serà com sempre, tot Caminant per Catalunya.

Texte: Mª Clara Martínez  Fotos: Julio Santiago - Eudald Teixidor