Aquest dimarts 15 de març hem fet una nova sortida entre setmana per Barcelona i els seus entorns. En aquest cas l'Antoni Llagostera ens ha portat per el GR-92 en el seu tram més proper a la capital catalana que travessa per la Serra de Collserola. En concret hem sortit del coll de Montcada i hem acabat a Vallvidrera, uns 15 kilòmetres per aquest pulmó verd que s'estén entre els rius Besòs i Llobregat, amb una superfície d'unes 11.000 ha. la majoria declarades com a Parc Natural. Un espai que contrasta amb el que vàrem fer fa uns dies seguint les platges barcelonines. Hi ha molts camins i pistes molt ben arranjades que permeten fer tot tipus d'esports i sobretot, el cap de setmana s'omple d'usuaris. Avui hem estat molt tranquils i hem gaudit de racons amb silenci i tranquilitat total.
El recorregut passa per la Vall de Sant Iscle on hi ha algunes masies interessants tot i que son dificils de veure com la de Can Catà. També hi ha l'ermita de Sant Iscle de les Feixes d'estil barroc. Aquesta és de propietat privada i es pot visitar cada tercer diumenge de mes. Desprès d'aquest tram més amagat, les vistes començen a ser protagonistes de la excursió. Durant bona part del camí veiem la ciutat de Barcelona per un cantó i el Vallès per l'altre. Avui no hi havia gaire visibilitat i ens ha fet una mica la guitza.
Carenejant la serra fem el Turó de Valldaura on hi ha una torre de comunicacions i una de vigilància. Una mica més enllà arribem al Turó de Magarola de 430 metres, aquest amb millors vistes, on hi ha condicionat un mirador.
I des d'aquest punt ja veiem el Tibidabo, la muntanya més alta de Collserola, de 516 metres. El GR la voreja, tot contemplant l'impressionant temple del Sagrat Cor i la torre de Collserola, una moderna antena de comunicacions inaugurada l'any 1992 amb motiu dels Jocs Olimpics.
Durant el recorregut també hi trobem vàries fonts com la Groga o de la Salamandra, o més endavant la de Budellera entre d'altres.
Ja arribant a Vallvidrera hi ha el Centre d'Informació del Parc de Collserola i just al costat, la torre modernista de Vil·la Joana, una gran mansió de tres plantes amb una torre central on hi va morir el poeta Jacint Verdaguer després d'una breu estada de 24 dies, l'any 1902.
Ben a prop tenim l'estació de Vallvidrera, on hem agafat els Ferrocarrils de la Generalitat per enllaçar amb el metro i un bus, el 104, que ens porta gairebé on hem deixat el cotxe, en un dels accessos al cementiri de Collserola.
A més hem estat de sort ja que ha començat a ploure just quan hem acabat la excursió. Però no hem pogut fer la foto de grup.
Carenejant la serra fem el Turó de Valldaura on hi ha una torre de comunicacions i una de vigilància. Una mica més enllà arribem al Turó de Magarola de 430 metres, aquest amb millors vistes, on hi ha condicionat un mirador.
I des d'aquest punt ja veiem el Tibidabo, la muntanya més alta de Collserola, de 516 metres. El GR la voreja, tot contemplant l'impressionant temple del Sagrat Cor i la torre de Collserola, una moderna antena de comunicacions inaugurada l'any 1992 amb motiu dels Jocs Olimpics.
Durant el recorregut també hi trobem vàries fonts com la Groga o de la Salamandra, o més endavant la de Budellera entre d'altres.
Ja arribant a Vallvidrera hi ha el Centre d'Informació del Parc de Collserola i just al costat, la torre modernista de Vil·la Joana, una gran mansió de tres plantes amb una torre central on hi va morir el poeta Jacint Verdaguer després d'una breu estada de 24 dies, l'any 1902.
Ben a prop tenim l'estació de Vallvidrera, on hem agafat els Ferrocarrils de la Generalitat per enllaçar amb el metro i un bus, el 104, que ens porta gairebé on hem deixat el cotxe, en un dels accessos al cementiri de Collserola.
A més hem estat de sort ja que ha començat a ploure just quan hem acabat la excursió. Però no hem pogut fer la foto de grup.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Títol:
Escriu: