El passat dissabte, dia 18 de juliol de 2015, varem programar una excursió des de coll de Pal, a Bagà, fins els dos cims de la zona, la Tosa d’Alp o Pedró del Quatre Batlles ((2.536 m alt) i el Puigllançada (2.408 m alt), passant pel circ de Comabella. El dia fou magnífic i la jornada fou aprofitada. Tot pujant varem ser capaços de localitzar l’avenc de Coll de Pal, malgrat la usual tendència entre els espeòlegs, de donar incorrectament les coordenades. El refugi Niu d’Àliga i el cim de la Tosa d’Alp foren molt fàcilment assolits.
A primera hora del matí, tot resulta més fàcil i els 430 metres que hi ha de diferència entre coll de Pal i el cim, es fan amb relativa comoditat. La Tosa d’Alp (o simplement la Tosa), que tanta presència té des de la Cerdanya, resta una mica més amagada des del Berguedà. Es nomena també el cim com el Pedró del Quatre Batlles, ja que el cim és el punt d’unió de tres municipis cerdans (Urús, Das i Alp) i un del Berguedà (Bagà). I molt prop del cim, al serrat de les Pedrusques, hi ha les restes d’unes mines de manganès, amb instal·lacions prou interessants. Qui vulgui, però veure més detalls d’arqueologia industrial, haurà d’anar cap al Puig de la Mena. I seguidament marxem cap a Comabella, un dels grans indrets de pastura estival de la zona (amb el Pla d’Anyella i Pla de Rus).
A primera hora del matí, tot resulta més fàcil i els 430 metres que hi ha de diferència entre coll de Pal i el cim, es fan amb relativa comoditat. La Tosa d’Alp (o simplement la Tosa), que tanta presència té des de la Cerdanya, resta una mica més amagada des del Berguedà. Es nomena també el cim com el Pedró del Quatre Batlles, ja que el cim és el punt d’unió de tres municipis cerdans (Urús, Das i Alp) i un del Berguedà (Bagà). I molt prop del cim, al serrat de les Pedrusques, hi ha les restes d’unes mines de manganès, amb instal·lacions prou interessants. Qui vulgui, però veure més detalls d’arqueologia industrial, haurà d’anar cap al Puig de la Mena. I seguidament marxem cap a Comabella, un dels grans indrets de pastura estival de la zona (amb el Pla d’Anyella i Pla de Rus).
La instal·lació construïda el 1967 sembla avui una mica excessiva, però impressiona, amb el grup de pedres de les saleres davant seu. I baixem cap a les pobrissones instal·lacions d’esquí de l’ajuntament de Bagà, a coll de Pal.
Sembla mentida que una visió curta i egoista del desenvolupament del territori, des d’empreses i entitats públiques, estiguin malmeten que el coll de Pal pugui ser un nou punt d’entrada a la zona esquiable de La Molina i Masella. L’enllaç viari, amb un curt tram de pista que sols caldria asfaltar, ha estat paralitzat, sense cap debat en profunditat ni estudi. I per acabar la impresentable defensa d’interessos particulars des d’entitats que haurien de servir els interessos generals (els municipis de la Cerdanya, el túnel del Cadí i la propietària de l’estació de La Molina, l’empresa pública, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC)), el novembre de 2011 es varen aturar sine die les obres de construcció d’un telecadira que havia d'unir La Molina i coll de Pal. L'ajornament fou justificat pel "mal moment econòmic".
La nostra excursió, per arrodonir-la, va acabar pujant un exigent (per la calor i hora d’ascenció) Puigllançada, que ens va oferir, com sempre, una panoràmica esplèndida dels entorns. Una excursió a dos cims que tenen unes de les millors vistes del Pirineu oriental català.
Si parlem de l'instal.lació de Puig llançada, he de dir que durant anys ens va servir de referencia per situar els cims de la zona.
ResponEliminaLa carretera de coll de Pal, que havia fet més d'una vegada amb bici, s'havia fet per donar accés a les pistes d¡esquí de la diputació,que si no recordo malament, era un sol arrossegador