Santa Coloma de Farners

Maria Clara Martínez (dissabte 9 maig 2015)

Avui caminem per Santa Coloma de Farners, a la comarca de La Selva.

Al llarg de la caminada d’avui recorrem alguns dels llocs més coneguts d’aquesta població. I alguns altres no tan coneguts que donen un toc d’aventura a aquesta sortida. Comencem al Parc de Sant Salvador, un dels llocs més emblemàtics de Santa Coloma. Aquí ens apropem a la Font de Sant Salvador, una gran roca amb tres brolladors. Passem per davant el monument a Sant Salvador i resseguim la riera de Santa Coloma, fins a la Font Picant (per veure aquesta font s’ha de baixar fins a tocar de la riera, o la passarem per alt...)

Trobem uns indicadors i seguim la Ruta de les Deu Ermites, amb marques blanques. Enfilem per un bonic sender, envoltats d’una exuberant vegetació i arribem al Gorg d’en Vilà. Antigament, aquesta era una zona de bany dels colomencs. A partir d’aquí deixem la riera i una pista comença a enfilar-nos muntanya amunt en moderada pujada.

Passem per darrera de can Miquel fins trobar un castanyer centenari que ens queda a l’esquerra del camí. Una mica més amunt, just abans d’arribar a un collet, hi ha un camí que surt de la nostra dreta i que ens porta al Balcó de Penjacans i al Sot de Penjacans. Cal anar amb compte de no passar-lo de llarg. Està marcat amb senyals vermelles al tronc d’un suro. Aquesta part de la ruta no es tan coneguda i es de dificultat mitjana.

El Balcó de Penjacans és un promontori rocós que ens permet gaudir d’excel·lents vistes de les Guilleries i una vista general sobre el Sot de Penjacans. Als nostres peus hi tenim un espectacular tallat de roca en caiguda vertical sobre el torrent. Baixem fins el torrent per un corriol en forta baixada.

Des d’aquest punt i fins el moment de deixar el torrent, hem de seguir unes marques de color pistatxo que trobarem per tot arreu. De fet, el camí no té cap secret. Es tracte d’anar seguint el curs de l’aigua i esquivar els desnivells de la millor manera que puguem.

Passem els dos primers gorgs, alguna grimpadeta, una parada per menjar una mica i recuperar forces, i arribem al Gorg del Diable. El més espectacular de tots. Amagat en un estret entrant de la roca, entaforat entre altes parets rocoses, les seves aigües cauen lliscant des d’una alçada de 15 metres.

Per continuar el camí i arribar al darrer gorg hem de salvar aquests 15 metres de desnivell i ens toca fer una bona grimpada per un corriol que s’enfila costerut i desafiant. Arribem al darrer gorg. El Gorg de Dalt. 

I ja deixem el fons del Sot de Penjacans, sortim a la pista que havíem deixat abans i ens dirigim al castell. Visitem el Castell de Santa Coloma i gaudim de les excel·lents vistes que hi ha des de la torre mestre. Just davant del castell hi ha el Turó del Vent. No podem marxar d’allà sense fer una fàcil grimpada fins el seu cim. Les espectaculars vistes s’ho mereixen.

Baixem fins el Santuari de la Mare de Déu de Farners. Aquí hi trobem una font amb aigua que, malgrat no ser potable, ens serveix per remullar-nos una mica i apaivagar la forta calor. Aquest és un lloc on hi puja la gent de Santa Coloma a fer pic-nic. S’hi arriba amb cotxe. Des d’aquí prenem una pista amb marques vermelles i, un tros més avall, ens tornem a desviar. Es un trencall a mà dreta, amb marques grogues. Ens portarà al pas de l’Os. Molt de compte. Aquest és un pas força difícil i perillós. No apte per a nens petits ni gent gran. Seguim el corriol, arribem al pas complicat, ens ajudem els uns als altres i tornem a seguir un torrent, fins arribar a un espai estret, format per altes parets, on ens trobem envoltats de exuberant vegetació. Aquest és el Pas de l’Os (o Cova de l’Os)

En pocs moments arribem a la pista forestal que havíem deixat, continuem una mica més, passem pel costat de la Bassa de can Camps i en pocs minuts tornem a ser al Parc de Sant Salvador. Una ruta amb una bona combinació de natura, cultura, historia i una mica d’aventura.

Fotos: Julio Santiago - Ramon Busquets - Pere Chueca