dimarts, 26 de maig de 2015

Montserrat Màgica

Magnífica sortida la que ens va proposar el Josep Mª Baró per els entorns de Montserrat, (dissabte 16 maig 15). I es que a part del seu Monestir disposa d'un entorn espectacular tant si estàs a prop com si mires tot el massís des de molts indrets de Catalunya.


I es que tota la muntanya fa uns 10 kilòmetres de llarg i 5 d'ample, per tant, ens ofereix infinitat de possibilitats per a tots els gustos, fins i tot per als escaladors més exigents.
Nosaltres hem sortit del coll de Can Maçana, un dels punts on hi ha aparcament. A partir d'aquí hem seguit el GR que ens portaria fins al Monestir amb unes 3 hores. Hem seguit per el coll de Guirló i passant per la Cadireta i la Foradada, tot envoltats de les impressionants agulles que ens vigilen constantment. Com deiem els recorreguts son infinits. Nosaltres hem deixat el GR 172. Hem enfilat fins al pas de les Portelles on tornem a tenir vàries opcions de recorregut. Baixant passariem per la canal Ampla i podriem arribar al refugi, (també objectiu de la sortida) cap a la dreta entrariem a la zona de les Agulles, on també hi trobem zones d'escalada. 










I la nostra opció, baixant a l'esquerra, ens endinsa als Frares Encantats. Un espectacular recorregut entre roques, amb impressionants vistes i formes, essent un indret gairebé màgic. Aixó si, es un pas tècnic, on s'ha de fer pujades i baixares constants i en algun punt cal ajudar-se de cordes per superar els desnivells. Fins hi tot hem trobat unes escales i ganxos tipus vida ferrada, encara que no cal anar equipat. 











Desprès d'una bona estona hem arribat al coll de Porc, on es recupera un camí més per a tots els públics que a través del pas del Príncep, ens acosta al refugi Vicenç Barbé, situat en plena zona de les Agulles. Porta el nom de l'escalador que va morir el 1961, pujant als Frares Encantats.











En Roger, el guarda del refugi, ens ha explicat molt amablement la història i els serveis que ofereixen. I ens ha acompanyat fins a l'entrada d'un Avenc, el de Pouetons, molt apreciat per els amants de l'espeleologia.
Finalment hem tornat cap al punt de sortida fent així una sortida circular d'uns 12 kilòmetres.


I la veritat es que hem disfrutat com nens, tant per el paisatge i les vistes com per les grimpades que hem fet, i a més amb un dia espectacular i com sempre, amb molt bona companyia !!!!
Fotos: Julio Santiago, Pere Chueca, Eudald Teixidor

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Títol:
Escriu: