Núria - Carançà - Toès

Aquest passat cap de setmana (24 i 25 agost) hem fet una de les sortides que més s'ha fet esperar del Caminant, teniem moltes ganes de fer-la i anaven passant els anys i no trobavem el dia. Una excursió molt clàssica de l'excursionisme i que molta gent fa.
23 kilòmetres molt exigents, amb un desnivell d'uns 800 metres de pujada i gairebé 2000 metres de baixada. Es pot fer amb un dia, però nosaltres, com molta gent, hem repartit la caminada en dues etapes i així gaudir de la varietat de paisatges.

El primer dia, Núria - refugi del Ras de Carançà.
Hem sortit amb el primer cremallera i així es pot fer la pujada al Noucreus a primera hora, amb calma i pràcticament sense la calor del sol. El camí segueix el GR 11 seguint el torrent del Noucreus que travessem per el pont de l'Escuder i ens endinsem a la tartera. Es el tram més dur fins arribar als 2.796 m. del coll de Noucreus on ja podem gaudir de magnífiques vistes. Unes creus que es van posar en record de deu romeus que moriren a causa del torb.
Desprès d'un bon esmorzar hem fet el pic de la Fossa del Gegant que està a tocar i hem començat la baixada fins al coll de Carançà, una cruïlla de caminis que venen del pic de l'Infern i del refugi d'Ulldeter.

Nosaltres tirem avall, cap a l'esquerra i de seguida comencen a aparèixer els estanys de Carançà. Son fantàstics. Primer trobem l'estany Blau i tot seguit el Negre. Aquí neix la riera de Carançà. El camí no està marcat i cal anar seguint les fites. I una mica més lluny apareix el tercer, l'estany Gran o de les Truites. És un bon lloc per reposar ja que ja haurem fet 9 kilòmetres i com a mínim els peus a l'aigua s'hi han de posar. 

Enara ens queden un parell d'hores per arribar al refugi. El paisatge ens continua acompanyant, amb petites basses que acompanyen el riu, i de tant en tant, trobem antigues cabanes de pastors, alguna ben conservada. Nosaltres hem fet una parada per dinar. La darrera hora de camí ens ha acompanyat una pluja suau i a les 4 de la tarda ja erem al refugi. 
Com veieu ens ho hem agafat amb calma.

Així doncs hem fet 14 kilòmetres. El refugi és petit, unes 30 places, i cal fer reserva per no quedar fracassat. Pertany al municipi de Fontpedrosa (Conflent). No hi ha ni llum ni aigua (només per el serveu de cuina) i el lavabo està apartat en una barraca. Nosaltres hi hem sopat i esmorzat amb un menú força correcte. Això si, horari francès, sopar a les 7 de la tarda.


La segona jornada es presenta tranquila, sense mal temps. Tampoc cal còrrer, l'esmorzar es serveix a les 7.30 h. El camí fins a Toès és d'unes 4 hores per fer uns 9 kilòmetres, baixant un desnivell de 1.000 metres. Tret d'algun tram anem baixant molt suau seguint el curs del riu, que ens deixa autèntiques postals. El més interessant arriba als darrers 3 kilòmetres, on els espais es fan més petits i un seguit de passeres i palanques ens ajuden a passar per sobre el riu. És un recorregut molt ben condicionat i sense perill, tot i que algunes palanques es mouen. Fins i tot és divertit, s'ha d'anar superant els obstacles que et vas trobant. 

També trobem una petita resclosa on es capta l'aigua per el salt de la central elèctrica de Toès. El més curiós és que els tubs passen per unes galeries, que ni es veuen. La darrera part del recorregut passa per una mena de "Corniche", una cornisa feta a la roca, obrin un camí artificialment que fa que sigui molt espectacular. El riu ens queda al fons i les persones amb vertigen pateixen molt, tot i que constantment hi ha un cable per agafar-te i en cap moment trobes un tram perillòs. El que cal vigilar en tot el recorregut és el creument de persones ja que, sobretot a les passeres, no es passaria, i molts dels ponts aconsellen passar-hi màxim dues persones.
I finalment arribem al poble, on hi ha un ampli aparcament de pagament per deixar els vehicles.
Per tornar hi la la opció del Tren Groc que te parada a Toès, una petita població de 40 habitants gairebé sense cap servei. A l'arribada si que hi ha un petit bar. Nosaltres hem optat per llogar un taxi de Puigcerdà i hem agafat el tren fins a Ribes de Freser.
Cal dir que les Gorgues ofereixen varis recorreguts i es pot fer una circular de dues o tres hores i així no cal fer la travessa. Però si no hi heu estat, us la recomanem. Nosaltres estem valorant si fem un o dos programes del Caminant per Catalunya ja que hem gravat molt material, tot i que la part final és molt repetitiva. Ja es veurà. En tot cas us deixo un ellaç del Facebook per si voleu  veure alguna foto més.
https://www.facebook.com/media/set/?set=a.10152163219848776.1073741827.161274228775&type=1
En l'apartat d'anècdotes destacar que en Manel s'ha banyat a l'estany Gran amb un parell de ... l'aigua estava gelada. Al coll de Noucreus ens hem trobat una colla de Vilallonga de Ter que feien la travessa fins a Núria, encapçalats per la seva alcaldessa, la Paquita Pastoret, que ha demostrat estar en forma.
Al refugi hi ha un burro (el veureu a les fotografies) que ens ha fet companyia una estona ja que li hem donat quatre fruits secs i ens ha fet un seguiment estricte, sobretot a en Pere. No cal dir que a la nit, suposo que a tots els refugis passa, el concert és inevitable, la gent ronquem i molt. I el segon dia, a la sortida ens hem perdut una mica, fent un recorregut estrany, i alguns, al no voler tornar enrere, s'han embolicat una mica. I es que crec que potser s'hauria de marcar una mica més el camí ja que tret de les fites no hi ha gaire res més.