dimarts, 12 d’octubre de 2010

Creu de Meians (9-10-10)

Nova sortida la que hem fet aquest dissabte després de dos mesos aturats. De fet el primer intent ja es va suspendre per mal temps. En canvi avui, tot i les previsions nefastes, ens ha fet un dia explèndit (dissabte 9 octubre). La caminana de 14 kilòmetres ens porta des de Planès fins a la Creu de Meians, seguint un tram de l'antic camí ral de ferradura que ens portaria fins a Puigcerdà. La sortida és a peu de la carretera de la collada de Toses, on podem deixar el cotxe al costat de l'hostal. Abans de caminar però, us recomanem fer una ullada a l'església romànica de Sant Marcel de Planès que la tenim a tocar. Estem a 1.200 m. son 2/4 de 9 i el sol ja surt per darrere el Taga. El primer tram de camí enfila per una pista marcada com a GR-11 direcció Dòrria. De seguida les vistes son les protagonistes, el nucli de Nevà ja ens fa treure les màquines de fotografiar i es torna a sentir la típica frase "has vist nevar en serè" que ja utilitzaven els traginers a la collada de Toses. I a la dreta el poble de Dòrria ens comença a vigilar, tot i que s'han de fer algunes raconades abans d'accedir-hi. I una altra protagonista l'aigua, ja que travessem el torrent de l'Helena que limita Planès i Dòrria. Tot seguit, el torrent de Llobre i el torrent Gros. També anem trobant elements constructius del camí ral com les margeres de pedra seca encara ben conservades.
Amb una hora i mitja arribem a Dòrria (1.500 m.)Aquest poble que pertany a Toses és magnífic, no et cansaries mai de contemplar cada racó. Destaca l'església de Sant Víctor que ja ha celebrat els 1.100 anys de la seva construcció. Si teniu ocasió cal visitar el seu interior on hi ha unes pintures romàniques de gran valor històric i artístic. El nostre guía, en Toni Llagostera, també ens comenta que en Josep Benet era un veí i estiuejant il.luste de Dòrria i que va comprar l'antic hostal on hi ha una placa a la pared que ho recorda. Continuem camí amunt seguint una pista i tot comentant els combats que s'han produït en aquesta zona al llarg dels anys. Continuem trobant aigua ja que s'ha de travessar el torrent de les Salines i agafant dreceres evitem seguir la pista que dona moltes voltes. Arribem a l'alçada del Pla de la Creu de Ferro on hem aprofitat per esmorzar. I a prop hem visitat unes restes de cabana o de tomba segons comentaven alguns. Son les 12 i ens queda poc més d'una hora per arribar a la Creu de Meians. Potser és el tram més pesadet de fer, sobretot desprès d'esmorzar de valent. Un altre punt de parada que nosaltres ens hem saltat és la font de Sant Hou. El nom de Santous es posa clarament en relació amb el culte de Sant Eudald, com altres fonts de la comarca. Una bona pujadeta ens acosta a la Creu de Meians (1.998 m.) i que limita amb Alp, Toses i amb Palau de Cerdanya tot i que el terreny és de j'ajuntament de Puigcerdà.

Una creu que sembla que recorda la mort d'un esquiador. Desprès de contemplar les vistes i escoltar els comentaris d'en Llagostera comencem a baixar carena avall passant per el Pla de l'Orri on encara pasturen ramats de vaques i trobem alguns bunquers que ens fan aturar. Finalment arribem a la sal, un edifici a peu de N-260 que serveix per guardar sal i maquinària per fer el manteniment de la carretera a l'hivern. Per tant si voleu fer aquesta sortida heu de preveure tenir un cotxe, com hem fet nosaltres. En total el recorregut es pot fer amb unes 4 hores tot i que nosaltres hi hem estat 6 ja que ens ho agafem amb calma per gravar el programa de TVR (be i per esmorzar eh !)
I pel que fa a les anècdotes dir que avui erem 11. Hem tornat a riure amb en Joan Benet (per cert es coneix la zona pam a pam) i en Toni. Un Benet que te algun camí marcat amb el seu nom i tot, a fi de mirar que no es perdi aquest camí ral. I avui dos caminadors nous, en Josep i l'Estel (filla d'en Ramon) que ens han comentat que les sortides no tenen res a veure amb el que es veu a la TV en l'aspecte de serietat, i que carai es que ens ho passem de conya !! I paro perque ja he xerrat massa !

2 comentaris:

  1. Jo que em creia que aquesta colla havien acabat de fer el ximple pel territori veig que no, que encara tenen corda!!! El redactat un autèntic palarràs, ufff, he agafat son en llegir-ho. I per cert de N-260 res de res, és la N-152, Teixi vens de l'hort o que? Excursió atípica per molts motius, primerament perquè de bon matí alguns s'han afanyat a menjar mores, per cert d'uns tamanys descomunals; de rovellons pocs. Hi ha dues persones que mercès a un donatiu del sherpa Llagostera des d'ara entren al club de la pamela, en Ramon i en Jordi, quins matats!!. Però l'estrella del dia ha estat la Raquel, que amb pantalons curts, xiruques i el barret fotia una pinta de flamenca i folklòrica que l'Agusti ja l'ha batejat com "Paquita, la nyega del caminant". I per cert en Joan Benet ha salvat l'esmorzar ja que ha dut coca supletòria; algú ja es veia menjant-se el xoriso que picava a palo seco. Des d'ara és Sant Benet. I per acabar dir que alguns han fet el típic pipí a França, quina colla de guarros, no m'estranya que hi hagi purins a 2000 m, d'altitud. Sort que hi ha una ment clarivident, la meva, que posa seny enmig de tanta tonteria.

    ResponElimina
  2. Le fotos de J....

    http://picasaweb.google.com/JnBenet/RIPOLLESDs09102010CamiRalPlanesDorriaTombaCarlinaFontDeSantOuLaCreuDeMeians#

    ResponElimina

Títol:
Escriu: