diumenge, 25 d’abril de 2010

Monturull

Magnífica sortida la que hem fet aquest dissabte 24 d'abril per la Cerdanya. I es que com diu el nostre guía, l'Eduard, son muntanyes desconegudes que al no arribar als 3.000 metres sembla que perdin l'interés dels excursionistes. Però nosaltres hem pogut constatar que no és així. Hem fet el cin de Munturull de 2.761 m amb la neu com a protagonista. La sortida l'hem fet des de l'estació d'esquí nòrdic d'Aransa que està a uns 6 kilòmetres del poble que porta el mateix nom. De fet si es fa més a l'estiu suposem que la barrera de la mateixa estació ens deixaria deixar el cotxe més amunt, però en el nostre cas hem començat a la mateixa estació (1.870 m). Part del recorregut segueix alguna de les pistes d'esquí encara amb neu, que hem trepitjat amb raquetes. Amb 20 minuts s'arriba al Pla del refugi Prat de Miró, que és sense guarda però s'ha de demanar la clau a Aransa. Trenquem a l'esquerra direcció a la Collada de Dalt que hi arribem amb una horeta des del cotxe. Aquí ja haurem fet 3 km i cal trencar a la dreta i anar seguint tota l'estona la carena per el bosc de Fontfreda de la Serra Airosa. Aquesta limita amb l'Alt Urgell. Les vistes començen a ser espectaculars amb una visió del pla de la Cerdanya molt àmplia i a l'esquena la serra del Cadí ens contempla. Qualsevol lloc és bo per parar a fer un mossec. Amb 90 minuts des de la collada de Dalt arribem al Puig del Punçó (2.493 m) Peró ens queda una baixadeta i continuar fins al coll abans del cim, una hora més, trepitjant neu en aquest cas sense raquetes ja que és prou tova i no ens enfonsem gaire.
Un cop al coll ens queda l'apretada final, (a la foto es veu la pujadeta) uns 100 metres infernals amb una pujada del 25% i carregats de neu. Gairebé es puja com si fossin escales. Son gairebé les dues del migdia i fem el cim de Monturull (2.762 m.) Es una muntanya molt ample, amb vistes de la Cerdanya, Andorra, i l'Alt Urgell, de fet estem al mig dels seus límits. Hem començat amb un dia molt clar i aquí ja ens tapa la boira. Fins i tot ens hem posat gorro i alguns guants i tot. Tornem a baixar amb el plaer de deixar-se anar una mica amb la neu.
Quan portem una hora trenquem a l'esquerra per no repetir el camí de tornada i baixem per una Pala que ens portarà al refugi. Ens comencem a retrobar amb el bosc i recuperem les raquetes ja que el pendent ja no és tant pronunciat. També ens ha acompanyat una estona la pluja, per sort de seguida hem arribat al refugi i ens hem posat sota cobert mentre feiem un mossec. Al final ha tornat a sortir el sol i hem acabat d'arribar al cotxe amb unes 3 hores des del cim. Per tant hem fet 17 kilòmetres amb unes 8 horetes contant parades i paradetes per gravar i reposar. Suposo que amb unes 5 hores es pot fer això si, amb 900 metres de desnivell. I com deiem, res a envejar a aquests cims que sobrepassen els 3.000 metres. Suposo que l'atractiu de la neu també ha ajudat a que sigui una bona excursió.
Avui ens ha acompanyat l'Eduard Jornet, gran coneixedor d'aquesta zona que sovint trepitja amb amics i clients de Piritours. De fet amb ells volem anar fent alguns dels cims més emblemàtics de la Cerdanya amb el nom de Isard dels Cims. Fins a la propera sortida !

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Títol:
Escriu: