dissabte, 3 de maig de 2008

Costabona

Excursió especial la que hem fet aquest dijous 1 de maig al Costabona (2.465 m). Primer perqué és un cim emblemàtic de la comarca del Ripollès i el primer dos mil en la carena pirenaica partint del mar. I segon perqué amb aquesta sortida celebrem la excursió cent del programa Caminant pel Ripollès. La sortida l'hem fet desde la collada Fonda, accedint-hi amb cotxe per Espinavell. Tot i ser la ruta tradicional del Costabona, ens hem desviat amb la magnífica col.laboració d'en Josep Pastoret, per anar a conèixer les restes i la història de les mines de Costabona. El tungstat de calci, la scheelita o tungstè i també el granat de Perpinyà, que es considerava una pedra sagrada, son alguns dels materials que s'extreien. Llavors ens ha tocat suar de valent tot i que no feia massa bon temps. Hem superat un desnivell d'uns 400 metres i per no passar fred hem continuat muntanya avall.

Els 11 components de la expedició ens hem fet la foto per la part catalana ja que el cantó francès era ple de boira. La baixada ha continuat fins al Coll del Pal on hem coincidit amb el Meridià de París que està, com ens ha recordat en Llagostera, a 2º 20'15'' al est del meridià de Greenwich. L'esmorzar l'hem fet ja a les 12 del migdia buscant un lloc que no molestes l'aire fresquet. Així donçs al costat del refugi de Costabona ens hem atipat i avui no hi ha faltat una mica de cava.

(El video hi està una estoneta a carregar-se però val la pena la espera )

I pel que fa a les anècdotes doncs dir que el troglodita avui ha enterrat els seus ossos desprès d'escoltar dia rere dia que el Costabona era la fi de la seva existència. Fins i tot li hem regalat una llibreta formal (sense grapes) i una esquela. Ell però ens ha sorprès arribant primer al cim. Hem trobat un lavabo molt original per fer les necessitats a la fresca sense embrutar l'entorn i hem passat fred de valent.

I pel que fa als 100 programes simplement ho hem celebrat com a anècdota coincidint amb aquesta muntanya i que realment hem gravat cent excursions a la comarca. Crec però que haurem d'anar rumiant en fer una celebració més sonada i comptant amb la presència de tots i cada un dels caminadors que han fet possible aquests cent programes. Començant per un dels pares de la criatura, l'Enric Colomer o l'únic que ha fet les cent sortides, l'Andreu Pérez, i tot un seguit de noms que ens han ajudat, recolzat o simplement acompanyat. Enhorabona per tots nosaltres !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

5 comentaris:

  1. Buenassss a tots!! La sortida ha estat realment molt emotiva; l'amic Teixi ha fet una crònica molt detallada i el muntatge que voleu que us digui, realment sensacional. La contracrònica té dues parts; la primera té un caire seriós. Em sumo a la felicitació pels 100 programes de Caminant del Ripollès, l'ànima dels quals és l'Andreu Pérez. En segon lloc, voldria donar les gràcies, de tot cor, a l'Andreu i en Teixi per acceptar-me en el programa, donar-me l'oportunitat de conèixer el territori, i de passar-nos-ho tant bé tots plegats. Opinió que segurament comparteixen la majoria de companys que ens hem incorporat recentment al programa. Quan a la part més aixelabrada dir que la coca no era l'empresa de l'Andreu era de la competència, i molt més bona com és obvi; el cafè a falta del Joan Colomer l'ha fet l'Esperança (la dona de l'Andreu), apunteu-vos la nova marca "Cafè Esperança". El cim l'ha assolit l'Agustí en solitari a les 10:35. A Ripoll el sherpa Llagosta, que avui no duia el barret arrugat, ha regalat un bloc a l'Agustí per prendre nota de les incidències de la sortida, en què tots els caminants han signat. Avui programa número 100 ha fet la primera crònica, hi ha millor dia? Per cert en Teixi ha començat el dia amb pantalons curts, però en adonar-se a Molló que fotia un virugi que li hagués glaçat ves a saber que, s'ha posat els llargs; sort perquè al Costabona un fred, un vent de campionat; sort que no ha vingut en Crivi sinó no sé com hagués sobreviscut. Ara bé tots uns bledes, ja que per passar una congesta han obert pas dos excursionistes del país, en Jaume Triadú i en Joan Galceran. I per últim dir que el Troglodita ja és història ohhhhhh, i l'os de vaca recollit a Santa Maria de Besora descansa en la immensitat del pirineu gironí a redós del Costabona. Eiiii quin caire literari més profund ehhhh? V a tanquem la paradeta. GUS

    ResponElimina
  2. Hola a tots!

    Enhorabona per les vostres 100 sortides! Per als que creiem que la única ruta que es podia per fer pel Ripollès era la Ruta del Ferro s'agreix que ens doneu lliçons i ens demostreu la ignorància de la nostra comarca (i la veïna també).

    En nom de l'equip de Maktub (sona bé dit així eh!) us felicito per la fita assolida i seguirem atentament els vostres passos.

    jorX

    ResponElimina
  3. Ei! Centenaris !!!!! enhorabona i moltes felicitats!
    Proposo medalla d’or per l’Andreu (quina paciència!)
    Em sap greu haver-me perdut la fi del troglodita, ai!.... volia dir l’excursió al costabona.
    El vídeo és boníssim!
    Fins aviat!

    Crivi

    ResponElimina
  4. I això què?
    http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=7058237

    ResponElimina

Títol:
Escriu: