Joanetes - Salt del Roure

Sortida a la comarca de la Garrotxa dins la Vall d'en Bas per visitar el Salt del Roure (8 juliol 2024)

 

 

Ens situem a Joanetes, en plena Vall d'en Bas i als peus del majestuós Puigsacalm. Un poblet molt peculiar moltes vegades anomenat com un poble de pessebre. I és que a més de ser ben bucòlic, per les festes de Nadal acull cada any un pessebre vivent amb gran èxit. L’edifici més vistós i representatiu de Joanetes és la seva església. Consagrada a Sant Romà, es troba documentada el segle XII. L’estil romànic d’aquest temple és un dels més interessants de la Vall. Malgrat els desperfectes que va patir a conseqüència dels terratrèmols del segle XV, se’n conserven originalment la façana, els arcs torals i la pica baptismal.

Iniciem el recorregut endinsant-nos a la riera de Joanetes que afortunadament el dia de la gravació del programa portava força aigua. El primer objectiu és la Gorga Blava. Com ja intueix el nom es tracta d'una gorga que convida al bany. Nosaltres de moment seguim amunt per anar a trobar la Gorga dels Escurçons. També és ideal per remullar-se ja que no és gaire fonda. Cal tenir en compte que si hi ha molta aigua a la riera, en alguns llocs potser ens costarà una mica travessar i seguir el camí sense mullar-nos els peus. El primer tram de la ruta transcorre per l'ombra i la frescor de la riera. 

Ens enfilem una mica i recuperem les vistes al Puigsacalm i al Puig dels Llops al seu costat. També passem per la masia de Can Gelada on una mica més amunt hi trobem la font amb el mateix nom. És de construcció d'obra quadrada, ja que és un dipòsit on una aixeta regula la sortida de l'aigua i cau sobre una pica rectangular. L'espai està restaurat i adequat pel mateix ajuntament i és un indret realment espectacular. També és coneguda com a font de "Romagues". Seguint el camí hem trobat fins i tot un Ou de Reig. Un bolet que neix en llocs nets i il·luminats, orientats a llevant. Es pot trobar des de la primavera i fins a la tardor ja que el fred no li agrada gaire. Seguim per un tram més irregular que ens porta fins a l'ermita de Sant Mateu, una sorpresa enmig del camí. Hi ha constància al segle XII de l'existència d'un altar dedicat a Sant Mateu, però es desconeix la seva ubicació. Al segle XVII, el mossèn Francesc Bosch, va ordenar construir la capella en el lloc actual. De petites dimensions, amb teulada a dos vessants, és una típica capella amb portal adovellat i dues finestres rectangulars, una a cada costat. S'hi aixeca un campanar d'espedanya coronat amb una creu.

Des d'aquest punt podem fer un anar i tornar fins al Salt del Roure, un dels salts més bonics de la garrotxa. Té uns 30 metres d'alçada i es troba enmig del bosc, amagat entre lianes, heures i arbres de grans arrels. Per baixar fins a la gorga cal anar amb compte tot passant per una mena de balma i ajundant-nos d'unes cordes si no volem relliscar. Val la pena passar-hi una bona estona tot gaudint de la natura i la tranquilitat, i perquè no d'un bon bany. Realment ens regala imatges espectaculars segons el cabal d'aigua que hi trobem. A l'hivern també acostuma a glaçar-se i oferir imatges de postal. Tormem cap a l'ermita i ja podem anar cap a Joanetes passant a prop del túnel de Bracons i l'antiga carretera que ens portaria cap al coll homònim. Guanyem vistes a la Serra de Llancers i de mica en mica arribem al poble que podem aprofitar per fer-hi una volta. 

Castellterçol

Excursió a Castellterçol a la comarca del Moianès amb la companyia d'en David Garcia que ens ha mostrat el passat tant agrícola com industrial i artesà de la població. (5 juliol 2024)

Sortim del mateix poble i el primer que fem és dirigir-nos fins al seu castell conegut com a Castell de Sant Miquel. Està situat als afores de la vila, a 725 metres d'altitud, damunt d'un turonet que servia per a defensar-se. Un dels nuclis de Castellterçol va començar en aquest punt al segle IX. Als segles XVI i XVIII es produeix un gran creixement demogràfic amb els gremis dels Paraires i de les Poues de Glaç doblant la població. I al segle XX es converteix en una vila més d'estiueig i juntament amb el sector tèxtil s'arriba als 2400 habitants que més o menys tenen au¡ en dia.   

La primera referència del castell és del Segle IX i cap al segle XV passa a ser més un mas agrícola que és el que ens queda avui en dia. Encara hi veiem la torre del Segle XIX. Del castell també podem veure el fosat i algunes muralles amb espitlleres. També hi una una petita església dedicada a Sant Miquel. L'absis es conserva d'estil romànic però no és Llombard. Vist el Castell tornem a baixar cap al poble i passem per davant de l'església de Sant Fruitós. L'aspecte actual és d'una reforma dels segle XVII que li donà un aspecte barroc. Anteriorment havia estat preromànica i també hi havia un primer nucli juntament amb el de la zona del castell. Seguim caminant i ens trobem la Casa Museu Prat de la Riba on va néixer i morir el polític. El carrer de Sant Francesc ens mostra cases dels segles XVII i XVIII on als seus patis es rentava la llana i es va iniciar el gremi de Paraires. Altres elements que trobem son la capella de Sant Francesc. 

Sortim del nucli i agafem una pista que guanya una mica de desnivell i ofereix molt bones vistes. Tot pujant arribarem al collet de Sant Fruitós, un punt de pas del camí ral entre d'altres. A Castellterçol aquest camí ral es dividia en dos parts, una cap al Vallés Occidental i l'altra cap a l'Oriental. El recorregut continua passant per la Ginebreda, una gran casa pairal on hi destaca un portal central de grans carreus de pedra. Al seu entorn s'hi han anat afegint altres dependències. A uns 200 metres també hi ha una capella, la de Sant Gaietà de la Ginebreda. Està restaurada de l'any 1883 però segurament era més antiga. Destaca per que era la seu central del gremi de poues de glaç de Castellterçol. És habitual trobar referències al gel, i és que des de mitjans del selge XVII una de les indústries més actives de la comarca va ser la conservació i comercialització de neu i de glaç, una activitat que es va mantenir fins ben avançat el segle XIX. I precisament arribem a les Poues de la Ginebreda on es veu aquest passat que comentàvem. Hi ha 4 pous dels segles XVII al XIX. Es nodrien de l'aigua d'un estany que avui son camps de conreu i així produïen el glaç. Es calcula que hi ha 25 poues inventariades en tot el terme, de les quals només és mantenen una dotzena. El gel es tallava en blocs i juntament amb la neu premsada s'emmagatzemava als pous. Sobretot es comercialitzava a la zona de Barcelona on era adquirit per hospitals i cases burgeses. Seguim per un corriol més estret que fa baixada i recuperem un camí més de bon fer envoltat de camps, I de nou més pous, ens trobem amb la Poua de Glaç del Vapor semblant a les que hem vist abans. Arribem a la Balma de Fontscalents, realment espectacular. Sembla que el nom vindria de aigües termals calentes. Més endavant trobem també la Balma d'Esplugues on es va aprofitar per fer-hi una casa. 

Els edificis serien dels segles XVII i XVIII però es creu que està habitada des del segle XI. L'element més antic és un pont romànic que conserva un arc de mig punt. La balma va estar habitada fins l'any 2002. La masia és de tres plantes i està incrustada dins la cavitat de la bauma. Digne i curiosa de ser visitada. Es troba ja en terme municipal de Castellçir. 

I abans d'acabar la ruta una altra sorpresa situada a prop don ens trobem. Es tracta del Rentador de la Llana conegut com el Roquer. És una construcció molt singular i lligada a la història del poble. Es tracta d'un antic rentador de llana que fa funcionar a ple rendiment en l'època en que la indústria tèxtil de Castellterçol tenia fama i moltes comandes. Després d'esquilar les ovelles, la llana es portava en aquest punt per tractar-la i deixar-la a punt per ser filada i teixida. Està classificat com un dels 150 elements patrimonials industrials més importants de Catalunya. Aprofitava l'aigua de la riera de Fontscalents que hi ha al costat. Tornem cap a Castellterçol tot passant per la font de l'Àngel que hem trobat sense aigua. Deu ni do quina ruta plena de continguts molt ben comentats per en David que ens ha explicat el tot i més de la zona.

Powered by Wikiloc

Puigmal de Llo i Puigmal

Excursió al Puigmal, una muntanya emblemàtica de 2.910 metres situada a la comarca del Ripollès. Una sortida que hem tingut el privilegi de compartir amb l'Eduard Jornet. (dijous 4 juliol 2024)

 

La pujada més habitual al cim del Puigmal s'acostuma a fer des de la vessant ripollesa, ja sigui des de Fontalba, Núria o el collet de les Barraques de Planoles. Opcions que ja hem fet en aquest programa. L'Eduard ens ha proposat fer-ho des de Err, a l'Alta Cerdanya. El punt de sortida el trobem a l'antiga estació Puigmal 2900 que età tancada des de l'any 2013. Encara hi ha restes d'alguna edificació i equipament. Després de fer un primer tram per carretera ens endinsem a la vall envoltats d'un entorn verd trencat per el vermell del neret. 

L'aigua també ens acompanya tot seguint la Ribera d'Err i la seva font que trobem més amunt. Es tracta d'una pujada exigent ja que el desnivell fins al Puigmal és de 1000 metres. Arribem a la font de la ribera d'Err on deixem l'aigua i afrontem un tram molt picat. De mica en mica ens anem acostant al primer objectiu, el Puigmal de Llo. No cal dir que les vistes son espectaculars mentre fem les darreres rampes fins al coll de Llo. Un cop al coll girem a l'esquerra i tenim molt a prop el Puigmal de Llo. Llavors hem de tornar cap al coll i seguir la carena que ens ha de portar al cim tot passant per el Puigmal Petit i finalment el Puigmal. 

El tram de carena és espectacular amb algun tram de vertigen tot i que no presenta cap problema per fer-ho. Un cop al Puigmal val la pena fer una aturada i recuperar forçes. Al cim compartim terme amb el municipi de Queralbs, ja a la comarca del Ripollès. És un cim ample i arrodonit on hi trobem una creu de ferro forjat i una placa amb versos de Mossèn Cinto Verdaguer. La baixada l'hem fet per el coll de la Pastera per no passar per el mateix traçat tot i que la part final coincideix amb el mateix tram que hem fet a tocar de la riera. I si la pujada era forta doncs la baixada també ja que els 1000 metres de desnivell s'han de desfer i per tant es tracta una sortida exigent i s'ha d'estar una mica en forma. El recorregut és de 9 kilòmetres.

 

El nostre guia, l'Eduar Jornet, potser més conegut per ser el pare d¡en Kilian Jornet, és un apassionat de la muntanya des dels 10 anys. Tot i que està jubilat li encanta fer de guía de muntanya, la fotografia i també escriure llibres. El darrer exemplar que està preparant vol recollir els sostres comarcals de Catalunya, un d'ells el Puigmal. Nosaltres hem tingut la sort de que ens ha acompanyat en vàries excursions del Caminant per Catalunya.

Castelló d'Empúries - Roses

Sortida a la comarca de l'Alt Empordà entre les poblacions de Castelló d'Empúries i Roses amb en Salva (dimarts 2 juliol 2024)

 

La vila Comtal de Castelló d'Empúries conserva tots els vestigis de la seva capital medieval: carrers estrets, les muralles, el Call Jueu o el Pont Vell. Era un indret rellevant amb molta activitat comercial, política i administrativa. Començem a ruta a tocar del Pont Vell sobre el riu Muga. Antigament s'anomenava pont Major o pont Nou, ja que n'hi havia un altre de més antic, ara desaparegut. Ens trobem en aquest pont medieval de set ulls desiguals. Sembla que va ser edificat al segle XIV en temps del Comte Pere I. Ha estat reparat en diferents èpoques per haver sofert desperfectes produïts per les guerres i els aiguats.

Iniciem la ruta seguint el curs del riu pel camí natural de la Muga, en la seva part final. La ruta és de molt bon fer, apta per a tothom. Si el riu en la seva part més alta hi trobem un tram més de muntanya, en el nostre cas seguim una mena de via verda molt planera. A la part dreta ja comencem a visualitzar espais del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà. Gran part de les zones protegides corresponen al terme municipal de Castelló d'Empúries, però el parc, també s'estén per altres municipis. La Muga desemboca al Mediterrani al límit entre els Aiguamolls i Empuriabrava. Des del pont fins a tocar el mar haurem fet uns 6 kilòmetres. La segona part de la ruta continua cap a l'esquera travessant la zona d'Empuriabrava. És una població molt singular plena de canals navegables al pur estil venecià. Pertany a Castelló d'Empúries i és una de les marines més belles del món. Genuïna pel seu disseny i única a Europa. Compta amb més de 25 kilòmetres navegables. Disposa de més de 5.000 amarradors, la majoria amb accés directe a les residències i amb el port més protegit de tota la costa mediterrània.

 

Seguim passant per la platja de la Rubina, també coneguda com a platja salvatge ja que per sort ha quedat preservada del boom urbanístic i no té edificis a tocar a diferència de les platges veïnes. Hem de fer un tram de carretera entre mig d'un espai entre camps i natura. Un recorregut una mica pesat si es fa a l'estiu ja que no hi trobem cap ombra. Ens hem d'allunyar del mar ja que no podem travessar el riu Gran que desemboca a l'alçada de Santa Margarida ja en terme de Roses. Per tant hem de fer una volta considerable per recuperar el passeig vora mar. Trobem també una zona nàutica amb canals i passem a tocar de diversos càmpings per recuperar el mar ja a Roses. Passem per les platges del Rastell i la Nova. La ruta és una mica llarga, gairebé de 20 kilòmetres i sense desnivell. 

Un cop a Roses val la pena fer una visita a la Ciutadella. Es tracta d'un jaciment arqueològic en continua investigació on es pot gaudir d'un complet itinerari senyalitzat i conèixer les diferents ocupacions històriques del lloc a través de les restes conservades, del segle IV ac, data de la fundació de la colònia grega de Rhode, fins al segle XX. La fortificació renaixentista clou un recinte que conté un jaciment arqueològic de cronologia molt àmplia, amb restes d'època antiga (barri hel·lenístic) i visigòtica o tardo-romana. De la Roses medieval són presents el monestir i el nucli urbà que es desenvolupa al voltant amb els diferents perímetres de muralles, fins a la darrera fase, la d'època moderna, de les qual se'n conserven les restes de diferents edificis militars. A més hi trobem espais moderns polivalents que acullen diverses exposicions de diferents temàtiques, conferències, actes o concerts entre d'altres. I com no, es pot acabar la jornada amb una remullada a la platja.

Powered by Wikiloc

Costabona i Roca Colom

Sortida clàssica de la comarca del Ripollès per fer els cims del Costabona i el Roca Colom (27 juny 2024).

 

La sortida s'acostuma a fer des de la Collada Fonda. Hi arribem per una pisa que enllaça les poblacions d'Espinavell (Molló) i Setcases (ja a la carretera de Vallter). Tot i que no està asfaltada, acostuma a estar en bon estat. Just al punt de la Collada fonda podem deixar el cotxe i és on es canvien els termes de Setcases i Molló. El camí tradicional puja directe al Costabona o va cap a l'esquerra fins al coll de Pal i llavors fer cim. Nosaltres ho hem complicat una mica més i hem trencat cap a la dreta per anar a buscar la carena de la Serra de Finestrol i de nou cap a la dreta ens trobarem amb les Mines de Costabona. Les Escombreres ens demostren que aquí hi havia hagut activitat minera. 

També restes d'alguna antiga edificació i fins i tot un tram de via que servia per les vagonetes. Les explotacions consistien en uns treballs de prospecció de tungstè. Aquestes es van dur a terme a partir de l'any 1951 i durant 6 anys aproximadament, desmantellant-se definitivament l'any 1966. El tungstè o wolframi és un element rar. Un element químic metàl·lic de color gris, com l'acer, es caracteritza per ser molt dur i molt difícil de fondre. Afegir que aquestes mines ja es trobem en territori francès. Sembla que s'hi van fer 5 nivells, amb un total de 5,8 kilòmetres de galeries entre comunicacions i sondatges. Ens queda una forta pujada per fer el cim del Costabona. Situat a 2.465 metres és un dels 100 Cims de la FEEC. Hi trobem una fita geodèsica i diverses creus. Una taula ens indica les meravelloses vistes que tenim als 360 graus. Una de les muntanyes més emblemàtiques que veiem és el Massís del Canigó. També en dies de bona visibilitat, el Golf de Roses i la Plana del Rosselló. I a l'altre cantó el sector d'Ulldeter amb el Gra de Fajol o el Bastiments entre d'altres. Un bon lloc per esmorzar-hi després de l'esforç. 

La baixada és ben fàcil direcció el Coll de Pal. Per aquest punt hi passa el Meridià Verd, un recorregut que segueix, tant a prop com sigui possible, la línia vertical que descriu el denominat meridià de París, que té l'inici a Dunkerque i acaba a Barcelona (El Masnou). A partir d'aquí el camí ens el marca la carena que ens ha de dur fins al següent cim, el Roca Colom. La carena també fa de frontera entre Catalunya i França. El cim de 2.506 metres està situat a la zona del Circ de Concrós. Les vistes continuen essent impressionants.

La baixada la fem paral·lels a la carena per anar a veure en naixement del riu Tec, precisament a les Fonts del Tec. El seu inici transcorre per una vall profunda que forma l'eix vertebrador de la comarca del Vallespir. Ja al seu tram final creua l'extrem meridional de la plana de Rosselló, al peu de la Serra de l'Albera i acaba desembocant al Mediterrani al terme comunal d'Elna, al nord d'Argelers de la Marenda. Acabem d'arribar de nou al coll de Pal, a ara si, seguim per el camí tradicional que ens ha de portar de nou cap als cotxes. Tot baixant ens trobem amb la Font de Fra Joan i cap a la dreta un camí ens acostaria fins al refugi de Costabona. Es tracta d'un espai on hi havia una antiga mina i on es va fer un petit edifici d'entrada lliure que ens permet passar-hi la nit en cas de necessitat. Està pensat per a nou persones. I ja només ens queda acabar d'arribar fins a la Collada Fonda. Una ruta de 12 kilòmetres i 750 metres de desnivell.

Powered by Wikiloc