Castellterçol

Excursió a Castellterçol a la comarca del Moianès amb la companyia d'en David Garcia que ens ha mostrat el passat tant agrícola com industrial i artesà de la població. (5 juliol 2024)

Sortim del mateix poble i el primer que fem és dirigir-nos fins al seu castell conegut com a Castell de Sant Miquel. Està situat als afores de la vila, a 725 metres d'altitud, damunt d'un turonet que servia per a defensar-se. Un dels nuclis de Castellterçol va començar en aquest punt al segle IX. Als segles XVI i XVIII es produeix un gran creixement demogràfic amb els gremis dels Paraires i de les Poues de Glaç doblant la població. I al segle XX es converteix en una vila més d'estiueig i juntament amb el sector tèxtil s'arriba als 2400 habitants que més o menys tenen au¡ en dia.   

La primera referència del castell és del Segle IX i cap al segle XV passa a ser més un mas agrícola que és el que ens queda avui en dia. Encara hi veiem la torre del Segle XIX. Del castell també podem veure el fosat i algunes muralles amb espitlleres. També hi una una petita església dedicada a Sant Miquel. L'absis es conserva d'estil romànic però no és Llombard. Vist el Castell tornem a baixar cap al poble i passem per davant de l'església de Sant Fruitós. L'aspecte actual és d'una reforma dels segle XVII que li donà un aspecte barroc. Anteriorment havia estat preromànica i també hi havia un primer nucli juntament amb el de la zona del castell. Seguim caminant i ens trobem la Casa Museu Prat de la Riba on va néixer i morir el polític. El carrer de Sant Francesc ens mostra cases dels segles XVII i XVIII on als seus patis es rentava la llana i es va iniciar el gremi de Paraires. Altres elements que trobem son la capella de Sant Francesc. 

Sortim del nucli i agafem una pista que guanya una mica de desnivell i ofereix molt bones vistes. Tot pujant arribarem al collet de Sant Fruitós, un punt de pas del camí ral entre d'altres. A Castellterçol aquest camí ral es dividia en dos parts, una cap al Vallés Occidental i l'altra cap a l'Oriental. El recorregut continua passant per la Ginebreda, una gran casa pairal on hi destaca un portal central de grans carreus de pedra. Al seu entorn s'hi han anat afegint altres dependències. A uns 200 metres també hi ha una capella, la de Sant Gaietà de la Ginebreda. Està restaurada de l'any 1883 però segurament era més antiga. Destaca per que era la seu central del gremi de poues de glaç de Castellterçol. És habitual trobar referències al gel, i és que des de mitjans del selge XVII una de les indústries més actives de la comarca va ser la conservació i comercialització de neu i de glaç, una activitat que es va mantenir fins ben avançat el segle XIX. I precisament arribem a les Poues de la Ginebreda on es veu aquest passat que comentàvem. Hi ha 4 pous dels segles XVII al XIX. Es nodrien de l'aigua d'un estany que avui son camps de conreu i així produïen el glaç. Es calcula que hi ha 25 poues inventariades en tot el terme, de les quals només és mantenen una dotzena. El gel es tallava en blocs i juntament amb la neu premsada s'emmagatzemava als pous. Sobretot es comercialitzava a la zona de Barcelona on era adquirit per hospitals i cases burgeses. Seguim per un corriol més estret que fa baixada i recuperem un camí més de bon fer envoltat de camps, I de nou més pous, ens trobem amb la Poua de Glaç del Vapor semblant a les que hem vist abans. Arribem a la Balma de Fontscalents, realment espectacular. Sembla que el nom vindria de aigües termals calentes. Més endavant trobem també la Balma d'Esplugues on es va aprofitar per fer-hi una casa. 

Els edificis serien dels segles XVII i XVIII però es creu que està habitada des del segle XI. L'element més antic és un pont romànic que conserva un arc de mig punt. La balma va estar habitada fins l'any 2002. La masia és de tres plantes i està incrustada dins la cavitat de la bauma. Digne i curiosa de ser visitada. Es troba ja en terme municipal de Castellçir. 

I abans d'acabar la ruta una altra sorpresa situada a prop don ens trobem. Es tracta del Rentador de la Llana conegut com el Roquer. És una construcció molt singular i lligada a la història del poble. Es tracta d'un antic rentador de llana que fa funcionar a ple rendiment en l'època en que la indústria tèxtil de Castellterçol tenia fama i moltes comandes. Després d'esquilar les ovelles, la llana es portava en aquest punt per tractar-la i deixar-la a punt per ser filada i teixida. Està classificat com un dels 150 elements patrimonials industrials més importants de Catalunya. Aprofitava l'aigua de la riera de Fontscalents que hi ha al costat. Tornem cap a Castellterçol tot passant per la font de l'Àngel que hem trobat sense aigua. Deu ni do quina ruta plena de continguts molt ben comentats per en David que ens ha explicat el tot i més de la zona.

Powered by Wikiloc