Castellcir i Sauva Negra

Aquest dissabte 6 de desembre hem fet una excursió a la zona del Moianès, encara que administrativament pertany al Vallès Oriental. Hem visitat el Castell de la Popa i la Sauva Negra. La sortida l'hem fet des del petit poble de Castellcir en direcció a la vall de la riera de Castellcir per una pista forestal en molt bon estat. En arribar al torrent d'Esplugues s'agafa un petit corriol que ens porta fins a la bauma del torrent, on avui després de les pluges d'aquests últims dies hem pogut observar com el torrent salta des de la part alta de la bauma creant una petita cascada.

Hem tornat a la pista forestal fins a prendre el desviament que ens porta fins a l'església de Sant Andreu del segle XI des d'on tenim una bonica panoràmica de la vall.

Tornant a la pista que ara seguirem en direcció al Castell de la Popa on hem fet un bon esmorzar. És un monument històric documentat l'any 1014. El conjunt del castell està format per les muralles, avui fragmentades, les restes de l'edifici principal i la capella de Sant Martí de la Roca. Malauradament en queden algunes parets i parts d'algun dels edificis. El nom de Castell de la Popa és degut a la forma del penyal que li va de base, el qual li confereix un aspecte espectacular.

Un cop vist el lloc i recuperades les forces hem anat cap al bosc de la Sauva Negra passant pel pla de la Bruga. Un cop arribem al coll de la Sauva Negra, cruïlla important de camins accedim al bosc travessant una porta de ferro, i començem el descens creuant aquesta bonica fageda fins a tocar pràcticament el torrent de Sauva Negra al fons de la vall, abans es passa per la font de la Sauva Negra d'aigua ferrosa. 

Seguint aquest torrent i vorejant el "Serrat del Colom" el qual s'ha de remuntar per arribar fins a la "Casanova del Castell" una antiga masia avui en ruïnes. Des de dalt del serrat gaudim d'una bonica vista de tota aquesta preciosa vall amb el Castell de la Popa en primer pla. Tot seguit hem començat a baixar fins a arribar de nou a la vall, passant per davant de la Torrassa del Moro. Hem creuat el torrent de Castellcir que una mica més avall s'uneix amb el torrent de la Casanova i el de Centelles formant el riu Tenes i ja ens resta sol desfer el camí fins a tornar al poble de Castellcir on hem iniciat l'excursió d'avui. Una sortida apta per a tots amb un recorregut sense dificultat que ens proposa un passeig per una magnífica zona no massa freqüentada.

Texte: Josep Maria Baró - Fotos: Pere Chueca i Julio Santiago

Ruta dels Molins i de Sant Marc

Sortida per la comarca d'Osona aquest passat dimarts 2 de desembre. Hem fet la ruta dels Molins que enllaça les poblacions de Calldetenes i Sant Julià de Vilatorta, seguint el torrent de Sant Martí.

La sortida l'hem fet des d'un dels extrems de la ciutat de Vic, passant per un bonic passeig al costat de la carretera i passant per l'ermita de Sant Llatzer.

Un cop a Calldetenes hem gaudit de l'esglèsia dedicada a la Mare de Déu de la Mercé. És un edifici de construcció senzilla on destaca sobretot el campanar, que és un dels elements significatius del poble.

Sortint del municipi, de seguida entrem a la ruta dels molins fariners, molt ben idicada i acompanyada amb explicacions i fins i tot amb la possiblitat d'ampliar informació amb els codis QR. El primer molí que trobem és el del Pujol que ja fa més de 100 anys que no funciona.

El camí segueix el curs de la riera en sentit ascendent. Hi anem trobant ponts i passos que permeten observar al llarg de gairebé 3 km tot un seguit de canals i recs, basses, rescloses, fonts, "cadiretes" i els molins, tots ells elements d'arquitectura hidràulica que permetien aprofitar tot el cabal d'aigua del torrent. Anem trobant més molins, com el de la Frontera, de Rosanes o Altarriba més cap al final.

Més o menys a mig recorregut, s'arriba al Molí de la Calvaria. El més interessant de tots. La seva antiguitat es remunta al segle XI i està documentat des del segle XIV. El molí està reconstruït i es pot veure el seu funcionament, i a l'interior hi ha el museu del blat. En Josep Mª Albó és el guía del molí, que molt amablement ens ha explicat tot el que hi ha. Realment val la pena fer-hi una visita, també pensat per escoles. Segons ens ha explicat ara s'està fent una zona nova on hi haurà un forn de pa i així poder fer tot el procés d'el·laboració. Anomenat com els nous obradors del forn Cal Mossèn, està orientat a recuperar l'essència del pa, a fomentar les relacions humanes i la cultura entorn del blat, la farina i la panificació.

A tocar del molí hi trobem l'església de Sant Martí de Riudeperes, documentada el 1050 i que ja va ser restaurada en època romànica. Cal destacar-ne el capitell i el fragment d'arquivolta de la portada del segle XII.

Tornant a recuperar el  torrent, continuem la ruta per més resclosses i restes de molins com el d'Altarriba i moltes fonts. També anem trobant cases molt antigues. La d'Altarriba per exemple, és documentada des de 1175 i destruïda durant la guerra de Successió. Es va reedificar a finals del S XIX. Fa molts anys que es dedica a l'activitat agrícola i ramadera.

Entrem ja a Sant Julià de Vilatorta on continuem amb les fonts com a protagonistes. La d'en Pep, o la del Cargol entre d'altres. La més emblemàtica potser és la de les 7 fonts, situada al parc que porta el mateix nom. És un lloc molt freqüentat, sobretot a l'estiu, on hi ha zona de pícnic, parc infantil i bar-restaurant. S'anomena les 7 fonts pels set dolls d'aigua que hi ha a l'entrada del parc.

A partir d'aquí tornem cap al punt de sortida, sense gairebé entrar al centre de Sant Julià de Vilatorta. Ho fem sortint per el polígon industrial de la Quintana per enllaçar amb la ruta de Sant Marc. Deixem els molins i l'aigua i comencem a gaudir d'explèndides vistes de la plana de Vic. Passem per cases pairals importants com el Tei, la Sauleda o l'Aimeric per arribar al Turó de Sant Marc, on hi ha l'ermita. La capella és documentada des de 1530 i ha patit diverses reformes. És àmplia i està ben cuidada, però no conserva cap element antic.

Com hem dit, les vistes son explèndides, un dels miradors més privilegiats de la plana. Des d'aquest punt només ens cal baixar cap a Calldetenes, punt final de la ruta d'avui.

Turó de l'Home i les Agudes

Dissabte 22 novembre 2014

Avui hem fet una de les excursions clàssiques de l'excursionisme català, al Massís del Montseny, sortint de l'àrea de Santa Fe del Montseny i seguint la riera de Passavets. Hem arribat a la font del mateix nom, punt d'inici de l'ascensió cap al Turó de l'Home, travessant la "Fageda Gran", una espectacular fageda de grans dimensions i una de les més espectaculars de Catalunya. Ja a la part més alta de la fageda hem pogut admirar l'avetada que contrasta amb el verd intens dels avets amb els ja gairebé nuus faig. També ens hem desviat uns metres per apropar-nos al "Pou del Compte", que aquest any passat ha estat restaurat i arranjat per la diputació.

Amb poca estona ja hem arribat al coll Pregon que és la base del Turó del Home que ja el tenim a només 100 mts de desnivell, en aquest cim un dels objectius de la excursió d'avui de 1708 mts hem donat compte dels diferent refrigeris que hem compartit entre tots. Tot seguit hem seguit la carena del "Serrat dels Pous" vorejant el puig de Sacarbassa arribem al "collet de les Agudes" Des d'aquest punt ja tenim al nostre abast el segon objectiu d'avui "Les Agudes" amb els seus 1706 mts és la segona muntanya més alta del massís.

Ara ja comencem el descens que ho farem per la vessant del la font del Briançó fins a arribar de nou a la font del Passavets i d'aqui torna a Santa Fe però no sense abans visitar el Pantà el qual voregem completament abans d'arribar a on hem deixat els nostres vehicles, comença a ploure just en finalitzar la excursió de manera que podem dir que la naturalesa ens ha deixat fer tot el recorregut tranquil·lament.

Josep Maria Baró (texte) - Ramon Busquets (fotos)

Premià de Dalt - Sant Mateu

Aquest passat dissabte 8 de novembre hem tornat a la comarca del Maresme per fer-hi una sortida amb els amics de la Agrupació Científico Excursionista de Mataró. Una caminada que ells han fet a l'edició d'aquest any de la Marxeta que arribava a la 27ª edició (16 novembre).

Sortint des del poble de Premià de Dalt, hem fet un recorregut de 14 kilòmetres on hem pogut gaudir de magnífiques vistes en molts dels miradors que hem anat trobant per el camí, com el de la Cornisa o el d'en Pere, entre d'altres. No cal dir que el mar és un dels protagonistes en aquestes postals del Maresme que hem anat veient.

Una ruta on també hi ha nombroses fonts, la de les perdius, del grill, del senglar o la de can Mateu entre d'altres.

El punt culminant de la sortida era el cim de Sant Mateu, el punt més alt a 466 metres, que pertany a la Serralada de Marina. En aquest punt hi ha l'ermita de Sant Mateu del Bosc, un edifici petit d'estil romànic del segle XI, amb una única nau de volta de canó i un absis semicircular amb una finestra al centre i un campanar de cadireta.

Ja de tornada cap a Premià de Dalt, hem passat per el turó de la Cadira del Bisbe, les restes d'un poblat ibèric on encara hi ha les restes d'algunes edificacions. El nucli estava distribuït en terrasses per salvar el desnivell.

Les excavacions realitzades als anys setanta, van descobrir les restes de diversos habitatges, un carrer empedrat, així com nombroses mostres de ceràmica.

I finalment hem tornat al nucli de la població del Maresme. Premià de Dalt té uns 10.000 habitants i està a 142 metres d'altitud. En un principi el terme municipal arribava fins al mar, però amb l'augment de la població i per una major seguretat, el seu barri marítim es va convertir en la població de Premià de Mar, l'any 1836. Hem pogut gaudir d'alguns elements patrimonials com l'antic edifici municipal, la masia de Can Verboom, o la parròquia de Sant Pere.

I per acabar tornar a donar les gràcies al nostre xerpa, en Víctor Ligos, i els seus companys per mostrar-nos el seu  territori que a més es coneixen pam a pam.

Balandrau i Puig Cerverís

Nova sortida aquest dissabte 1 de novembre per la comarca del Ripollès, aprofitant el bon dia que ha fet. L'objectiu dos cims que ja hem fet en altres ocasions: el Balandrau i el Puig Cerverís, dos miradors impressionants.

El punt d'inici l'hem anat a buscar al coll de Medianell, arribant-hi per la pista forestal que uneix la Vall de Ribes amb la de Camprodon, de Ribes a Tregurà. Precissament en aquest punt, a 1.928 m. hi ha el canvi de Vall, el límit amb els municipis de Pardines i Vilallonga de Ter.

Des d'aquest coll ens començem a enfilar per la costa del Meianell d'Isern i amb un primer desnivell de 280 metres, uns 40 minuts, assolim el primer dels cims, el Puig Cerverís, de 2.208 m. 

Des d'aquest punt ja tenim unes vistes privilegiades en tots els sentits. A més avui a inmersió tèrmica ha fet que tinguessim als nostres peus un mar de núvols impressionant, i en canvi, al cel ni un de núvol.

Per continuar la excursió cal anar seguint la serra de la Canya, que a través de colls i petits cims ens acostarà mica en mica al Balandrau. Un d'aquests colls és el dels Treguranesos o de la Canya. Un important lloc de pas entre el Serrat (Queralbs) i Tregurà (Vilallonga de Ter). Constantment estem envoltats de vistes, amb el Puigmal imponent a la nostra esquerra.

Nosaltres, enlloc de fer tota la carena fins al cim, ens hem desviat a la dreta, desprès de passar la collada de Llenyassers i el coll del Trescamins,

Ens hem dirigit cap a les mines de la Coma de Granollers, planejant per mantenir els poc més de 2.300 metres, fins arribar en un petit pla on hi ha les restes del que havia estat la barraca dels miners i algunes mines. Tot i que les seves boques estàn totalment ensorrades, trobem per la zona restes del mineral de ferro que s'hi extreia. Hem aprofitat per esmorzar en aquesta zona.

Amb la panxa plena hem suat una mica per arribar al Balandrau, enfilant directe per la coma de Granollers. Uns 200 metres més de desnivell.

Amb 2.584 metres d'altitud és el 19è cim més alt del Ripollès, una muntanya molt coneguda però no tant visitada com el Puigmal.

Des d'aquest punt les vistes continuen essent impressionants.

Un cop hem gaudit del paisatge hem començat el retorn, en aquest cas per la coma de Fontlletera. Primer baixant fins a un coll i pujant a un altre cim, el Tres Pics de 2.529 m. I de seguina baixant per aquesta coma que és recordada per la tràgedia que hi va haver el 30 de desembre de l'any 2.000 on varen perdre la vida 10 excursionistes que els va sorpendre un sobtat canvi de temps, i volent evitar el Torb, van baixar per aquesta zona i quedaren colgats per la neu. Res a veure amb el dia que ens ha fet avui, a estones anàvem amb màniga curta, tinguent en compte que entràvem al més de novembre es feia extrany.

Aquesta és una de les zones importants de pastura de la comarca on també hi ha la barraca de la Fontlletera, una interessant cabana doble, força amagada en una roca.

I aquí mateix, una mica més avall, hi passa la pista forestal, això si encara som a 5 kilòmetres del coll de Medianell. Nosaltres però hem previst deixar un altre vehicle en aquesta zona per evitar caminar aquesta distància per la pista ja que es fa una mica pesada.

Tot i que no hem fet molts kilòmetres, uns 10, si que portem a les cames un bon desnivell acumulat i ens convé un bon descans. O una cervesa, que és el que hem fet a Ribes de Freser.

Per arrodonir la diada de Tot Sants, desprès d'un bon esmorzar, la Clara ens ha portat panellets casolans, que eren boníssims.